En el món del futbol hi ha dues espècies de finals. El primer tipus fa referència, en sentit metafòric, a aquells partits transcendentals futbolísticament i anímica per a un equip. Es tracta d’aquells compromisos importants, però no determinants, per definir el grau d’èxit d’un conjunt en una competició. L’altra varietat de final obeeix estrictament a la definició del mot i té a veure amb aquells duels a vida o mort en què no vèncer implica acomiadar-se d’algun torneig.
Aquesta setmana, el Barça té tres finals, dues del primer tipus (les visites al Sánchez Pizjuán, que ja va superar, i al Santiago Bernabéu el pròxim cap de setmana) i una del segon. Els homes d’Ernesto Valverde encaren aquest dimecres el segon compromís sense marge d’error de la temporada –després de la remuntada contra el Sevilla ara fa unes setmanes– en el que serà el primer dels dos Clàssics que es disputaran amb tres dies de diferència. Els culers posaran a prova, un altre cop, la seva fiabilitat a domicili en un escenari de màxima exigència com és el camp del Reial Madrid, encara que les estadístiques dels darrers anys –els blaugrana registren nou victòries, tres empats i quatre derrotes en les seves últimes setze visites al feu de l’etern rival– s’entestin a demostrar el contrari (21.00h / TV3).
El Barça arriba a la tornada de les semifinals de la Copa del Rei després d’un cap de setmana en què va encarregar mitja Lliga. El conjunt català va saber competir i remuntar contra el Sevilla en una jornada en què el Madrid encara s’hagués allunyat més del líder si Iglesias Villanueva no s’hagués inventat un penal sobre Casemiro en la victòria per la mínima del Madrid al camp del Llevant. Els culers, però, no van culminar una actuació excessivament lúcida al Sánchez Pizjuán, i van necessitar la versió més extraterrestre o divina, diguin-li com vulguin, de Leo Messi. L’argentí va marcar un hat-trick, va repartir una assistència a Luis Suárez perquè l’uruguaià es desenfadés amb el gol i va ensenyar el camí als seus companys, que aquest dimecres estan obligats a marcar si volen segellar el passi a la final de la Copa del Rei.
Tots units fem força
L’1-1 de l’anada al Camp Nou ho va deixar tot obert, però la realitat és que, amb l’empat a zero inicial, el Madrid és l’equip que es classificaria. Per aquest motiu, el Barça necessita que tota la plantilla sumi més enllà de Messi, que en aquests partits mai s’esborra, i remi en la mateixa direcció per arribar a bon port. Sergio Ramos, Modric, Vinícius i companyia no posaran les coses fàcils, però aquesta temporada els madridistes no han estat en cap moment a l’altura del millor Barça. Els de Valverde han de deixar de pensar en la polèmica generada al voltant dels àrbitres i del VAR i no han de caure en les provocacions merengues que tenen com a objectiu que el focus d’atenció no sigui el futbol. Si ho aconsegueixen, faran el primer pas cap a la final del Benito Villamarín.
Cillessen, el porter de la Copa, i Arthur van rebre l’alta mèdica aquest dimarts i han viatjat amb la resta de l’equip a Madrid, però el més normal és que la falta de rodatge els faci començar el transcendental partit des de la banqueta. No és partit per experiments ni concessions. Així, Valverde alienarà, com va deixar ben clar en roda de premsa, els millors futbolistes disponibles sense pensar en el Clàssic de Lliga del pròxim dissabte. La columna vertebral de l’equip (Ter Stegen, Piqué, Jordi Alba, Busquets, Messi i Suárez) tornarà a ser indiscutible i els únics dubtes estan al voltant dels homes que els acompanyaran. Umtiti o Lenglet, Sergi Roberto o Semedo, Dembélé-Coutinho, Arturo Vidal-Aleñá… el tècnic extremeny té disponible el gruix de la plantilla i haurà de pensar-se bé l’onze titular si pretén guanyar un nou partit a vida o mort. El Barça, com estan fent tots els presos polítics aquestes setmanes i va fer heroicament el Girona fa deu dies, declara a Madrid en un judici, això sí, de molta menys transcendència que el polític.
Possible alineació: Ter Stegen; Semedo, Piqué, Lenglet, Jordi Alba; Busquets, Rakitic, Arturo Vidal; Messi, Suárez, Dembélé.