Quantcast
El discurs íntegre de Josep Maria Bartomeu per anunciar la seva dimissió – Món Esport

El discurs íntegre de Josep Maria Bartomeu per anunciar la seva dimissió

Aquestes van ser les paraules exactes que va pronunciar el 40è president de la història del Barça abans d'abandonar el càrrec

Josep Maria Bartomeu ja forma part del passat del Barça. Aquest dimarts, el 40è president de la història del club blaugrana va decidir fer un pas al costat juntament amb tota la seva junta directiva. Ho va anunciar mitjançant un discurs en què no va tenir cap mena de problema a culpar i atacar el Govern de la Generalitat de Catalunya i a treure pit per totes les coses bones que, segons el seu parer, ha realitzat durant el seu mandat. No va reconèixer errors, però sí que va desitjar sort a la junta que guanyi les pròximes eleccions. Va canviar el to trist del dilluns per una línia molt més enfadada i contundent. No va dubtar a denunciar les amenaces que tant ell com la seva família han rebut els darrers mesos. Aquestes van ser les paraules exactes que va pronunciar.

El discurs de dimissió de Josep Maria Bartomeu

Bona nit, sòcies i socis.

Comparec avui per comunicar la meva dimissió i la de la resta de la Junta Directiva.

Aquesta és una decisió meditada, serena, consultada i acordada per tots els companys directius, que m’han acompanyat els darrers anys, amb fidelitat i compromís al projecte i al Club, i que han fet tantes i tantes renúncies, pensant sempre en el Barça.

Aquest matí, com bé sabeu, he rebut la resposta del Govern de la Generalitat a la carta que els vam enviar ahir.

La seva resposta és clara. Llegiré textualment: “Li fem avinent que el Govern de la Generalitat, representat pels representants dels Departaments de Presidència, Interior i Salut, reitera que no hi ha impediments jurídics ni sanitaris per celebrar la votació del Vot de Censura, sempre que s’incloguin, en el protocol organitzatiu de l’esmentat Vot de Censura, els requisits que el grup tècnic del PROCICAT va presentar al mateix FC Barcelona en la reunió celebrada el passat dia 21 de octubre”. Això vol dir que demanen i exigeixen fer una votació descentralitzada.

Ras i curt. No diuen res més. No fan cap esment a la nostra petició feta a la mateixa reunió i a les prèvies, que consistia a demanar cobertura legal per tenir 15 dies de marge per poder organitzar la complicada logística necessària per poder celebrar unes votacions que respectessin les mínimes mesures de seguretat sanitàries indispensables en aquest moment. Unes votacions descentralitzades que, per primera vegada, proposaven votar en 21 seus electorals diferents, distribuïdes pel territori, 13 a Catalunya i 8 a la resta de l’Estat.

Tampoc parlen de la data de celebració de la votació, tot i que saben que estem obligats a convocar-les com a màxim avui mateix, i que si no ho fem, estaríem incomplint els nostres propis Estatuts.

Per això els demanàvem cobertura legal. La mateixa que van demanar ells al Govern Central per tal de poder prendre mesures extraordinàries, com el toc de queda i d’altres. Però han decidit no donar-nos a nosaltres el mateix que ells han demanat i aconseguit del Govern de l’Estat. Senzillament, han optat per rentar-se les mans davant d’una situació que els resulta incòmoda, sense pensar en les conseqüències que, amb la seva decisió, poden provocar.

Immediatament després, aquest migdia, s’ha convocat una reunió de la mesa del vot de censura. Els representants de la Junta Directiva del Club han proposat la celebració de l’acte de votació, com demana el Govern de la Generalitat, en 21 seus electorals diferents, però els dies 15 i 16 de novembre, per tal de poder completar la logística necessària.

Tant els representants dels impulsors del vot, com el president de la mesa, en representació de la Federació Catalana de Futbol, no només s’hi han oposat, sinó que han advertit que, si es fixaven aquestes dates, interposarien les accions legals oportunes contra la Junta Directiva del Club. I així ha quedat reflectit a l’acta aixecada pel notari.

Ahir, a la meva compareixença, parlava de la perplexitat que ens ocasionaven algunes decisions. Avui he de dir que aquestes decisions, a part de contradictòries, ens semblen irresponsables.

Sé que és un qualificatiu fort, però no en veig un altre que reflecteixi millor el que penso. En un moment en què el mateix Govern està aplicant doloroses mesures ciutadanes que tenen unes repercussions socials i econòmiques greus per a les persones, les famílies i les empreses. On ja, des d’ahir, s’estan insinuant mesures encara més estrictes, com el confinament de caps de setmana. On els tècnics consultats parlen del perill de col·lapsar el nostre sistema sanitari. Quan també els mateixos experts recomanen confinar tota la població. On veiem versions contradictòries, des de membres del mateix Govern, com l’obligació o recomanació que totes les empreses facin teletreball… En aquest moment i amb tot aquest escenari, no trobo un altre qualificatiu per definir aquesta decisió, que el d’irresponsable.

Però nosaltres hem d’actuar amb responsabilitat. Per això no podem convocar el vot de censura en les actuals circumstàncies. Calia garantir fer-ho en les condicions adequades per preservar la salut de tothom, de manera que ningú ho deixés de fer per por, per problemes de mobilitat, o perquè forma part d’un col·lectiu altament vulnerable. No podem ni volem situar-nos en la tessitura d’haver d’optar entre la protecció de la salut i l’exercici del dret al vot. I per això prenem la decisió de no convocar el vot i dimitir immediatament de les nostres funcions.

Sabem que deixarem el Club en mans d’una Comissió Gestora que, en les circumstàncies actuals de la pandèmia, no té cap garantia de poder celebrar unes eleccions a curt termini. Ho sabem. I espero que la Junta Gestora pugui portar a terme les nostres decisions per adequar el Club a la crisi de la pandèmia.

La voluntat d’aquesta Junta Directiva no ha estat mai la de perpetuar-se en el govern del Club, com hem hagut d’escoltar reiteradament des de fa mesos. Us ho ben asseguro.

I, aleshores, per què no vam dimitir abans?

Després de l’eliminació de la Champions, el més fàcil era marxar. El més fàcil era dimitir. Però des de l’endemà d’aquella dolorosíssima derrota, calia prendre decisions inajornables, fonamentals per garantir el futur esportiu i la sostenibilitat immediata del Club. I, a sobre, calia fer-ho enmig d’una crisi mundial sense precedents com a conseqüència de la pandèmia que vivim. No podíem deixar el Club en mans d’una Junta Gestora amb competències limitades.

Qui hagués contractat el nou tècnic? Qui havia de decidir i negociar durant el mercat futbolístic? Qui havia de defensar la continuïtat de Leo Messi? Qui havia d’executar les mesures de reducció de la despesa? Qui havia d’afrontar la proposta d’adequació dels salaris a tots els esportistes professionals?

Com a Junta vam entendre que, per responsabilitat, havíem d’assumir totes aquestes decisions. La majoria d’aquestes, decisions incòmodes i impopulars.

I la mostra més evident que no teníem cap intenció d’aferrar-nos al poder és que vam convocar les eleccions per al mes de març, en la primera data que ens ho permetien els Estatuts. Perquè vam creure que això podia ajudar a pacificar l’ambient, facilitar la feina dels equips i fer possible una transició ordenada amb la nova Junta sorgida de les urnes.

Una dimissió anticipada en acabar la temporada hauria abocat el Club a un procés electoral i, com he dit, a un buit de poder, sota la direcció d’una Comissió Gestora, amb competències limitades, i en unes setmanes on calia prendre decisions esportives i econòmiques inajornables i de gran abast.

I això és el que vaig explicar en la compareixença de dilluns: no teníem motius per dimitir amb unes eleccions convocades al mes de març i amb feina relacionada amb la nostra gestió encara per fer. Feina que, per responsabilitat, no podíem defugir, malgrat tot el desgast personal que podíem patir, nosaltres i les nostres famílies.

Un club com el Barça ha de poder tenir transicions ordenades entre govern i govern. Massa vegades en el passat ens hem trobat en la circumstància de finals de mandat sobtats, que no han permès de fer aquest exercici, que és imprescindible en una entitat de la nostra dimensió. Justament per això els nostres estatuts preveuen un marge tan ampli de temps per a fer les convocatòries electorals: per poder dur a terme aquest trànsit de la millor manera possible.

En canvi, s’ha insinuat que teníem interessos ocults, coses a amagar, i fins i tot s’ha dit que volíem evitar avalar… Insinuacions totes falses i, lamentablement, moltes de les quals justificades en interessos polítics o electorals.

Sempre he acceptat la crítica. Diuen que tinc una gran capacitat de resiliència. No ho sé. El que sí que sé és que acumulo prou experiència, juntament amb els meus companys de Junta Directiva, per saber amb quina realitat cal conviure des de la direcció del Club.

I sempre he defensat que la nostra autocrítica ens fa més forts, i que el Barça sempre surt reforçat d’episodis crítics. Però el que hem viscut aquests darrers mesos depassa qualsevol límit. Se’ns ha faltat el respecte, als meus companys de Junta i a mi; se m’ha insultat, amenaçat, fins i tot, a mi i a la meva família. També a tots als meus companys de Junta Directiva.

Aquests dies hi ha gent que em pregunta què em va motivar a incorporar-me a la Junta Directiva del Barça, primer com a directiu i, més tard com a president, i si realment m’ha valgut la pena.

De fet, ha estat tot un honor poder servir el meu club des d’aquestes responsabilitats.

Durant tots aquests anys com a directiu i com a president he intentat exercir el càrrec en representació dels socis del Club, amb respecte, humilitat i honradesa.

Avui, però, ens veiem en l’obligació de dimitir. I ho hem de fer sense haver completat mesures econòmiques en curs per reduir les nostres despeses immediates i per seguir garantint el creixement dels nostres ingressos. Espero que als pròxims dies es pugui tancar la implementació d’una mesura, la de l’adequació salarial d’una part de la plantilla i dels nostres treballadors. Una mesura que, si no s’aplica, pot tenir conseqüències molt greus en el futur immediat del Club. Confio i confiem tota la Junta Directiva, que la Comissió Gestora pugui acabar aquest procés, i tant de bo sigui amb un acord de totes les parts. Pel bé del Barça.

Avui puc anunciar una notícia que canviarà, de manera extraordinària, les perspectives d’ingressos del Club per als pròxims anys.

La Junta Directiva ahir vam aprovar l’acceptació dels requeriments per participar en una futura Superlliga Europea de Clubs de futbol, un projecte impulsat pels grans clubs d’Europa.

El detall d’aquests requeriments estarà a la disposició de la propera Junta Directiva, i la decisió sobre la participació en aquesta competició haurà de ser ratificada per la propera Assemblea de Socis Compromissaris. I també vull anunciar que hem aprovat l’acceptació del futur nou format del Mundial de Clubs.

Podem dir amb orgull que som el millor club esportiu del món pel que fa al valor dels seus ingressos per patrocini. Ho hem aconseguit en competència amb clubs que són propietat de grans magnats, corporacions i, fins i tot, estats, i ho hem aconseguit mantenint el nostre model de propietat, en mans dels socis, mantenint el nostre caràcter popular, sense apujar els preus dels abonaments des del 2011 i mantenint-los com els més econòmics dels grans clubs europeus.

La Superlliga Europea de Clubs garantirà la sostenibilitat econòmica del Club i que continuï sent del socis. Mai una societat anònima esportiva. Mai.

La nostra singularitat fa que no hàgim de repartir dividends entre els nostres socis i que els prop de 200 milions de beneficis acumulats per aquesta Junta des de l’any 2010, els beneficis més alts de la història del Club aconseguits per una Junta Directiva, s’hagin pogut destinar a inversions esportives i patrimonials.

El Club té una solidesa indiscutible, malgrat les dificultats que avui vivim. Aquests darrers tres anys hem desenvolupat noves vies de negoci, com la nostra estratègia digital, amb projectes con la nova OTT, Barça TV+, el desenvolupament de continguts a través de Barça Studios, la plataforma e-Commerce de venda ‘online’, o la recerca de nou coneixement i nous ingressos a través del Barça Innovation Hub.

El projecte Barça Corporate aprovat ahir, i pendent de concloure i de ser ratificat a la propera Assemblea de Socis Compromissaris, generarà més valor a aquests nous projectes i a l’activitat ordinària del Club.

També vull referir-me a l’Espai Barça, un projecte de club aprovat pels socis en referèndum i que ha de ser una de les principals noves fonts d’ingressos del Barça del futur. L’Espai Barça està en curs, ja hi hem invertit, tenim la primera peça del projecte, l’Estadi Johan Cruyff, acabada i operativa, i deixem a disposició de la nova Junta l’acord polític, els projectes tècnics i una proposta de finançament per pagar les obres sense afectar la gestió ordinària de l’Entitat amb Goldman Sachs sense cap tipus de garantia que posi en risc la viabilitat del Club.

Val la pena aixecar el cap i recordar que des de l’any 2004 els barcelonistes ens podem sentir uns privilegiats. Estem gaudint d’una era d’èxits extraordinària, una era inèdita en el futbol europeu. S’han anat renovant cicles, amb nous tècnics i nous jugadors, i hem continuat guanyant. Hem celebrat 34 títols, per davant del Bayern, del Porto, del Madrid i del PSG.

D’aquests 34 títols de futbol, 22 s’han aconseguit sota el mandat d’aquesta Junta Directiva els darrers 10 anys. Una mitjana de títols per any sense precedents en la història del Club.

La renovació de l’equip que hem fet aquests darrers mesos s’hauria d’haver fet un any abans, ho reconec i vaig assumir la meva quota de responsabilitat. Com? Convocant les eleccions per al mes de març del 2021, en el període més pròxim que preveuen els Estatuts, com a finalització d’un mandat.

I per què els Estatuts preveuen aquesta opció? Per garantir, com he dit abans, una transició ordenada amb el president i la Junta entrant. Que és el que li convé a l’Entitat, atesa la seva dimensió, l’alt grau de competitivitat de la indústria i el context econòmic que ha provocat l’actual crisi sanitària.

Calia rejovenir la plantilla, renovar il·lusions, canviar inèrcies i dinàmiques…, i ho hem fet. Això ha implicat la sortida de jugadors que han estat cabdals en els èxits dels darrers anys. A tots ells els vull reiterar el nostre agraïment per la seva aportació al Club aquests darrers anys. També hi hem incorporat joves del Barça B amb molt de futur i talent jove arribat de fora.

Com ja vaig dir dilluns passat, la decisió de contractar el nou entrenador, Ronald Koeman, l’havia d’assumir la Junta Directiva, de la mateixa manera que havíem d’afrontar el mercat d’estiu. I la Junta Directiva estem molt contents d’aquesta decisió.

Espero que el temps confirmi i continuï posant en valor els actius que s’han renovat i generat al llarg d’aquests darrers anys. Som el club més estimat del món, el més gran en nombre de fans, de seguidors a les xarxes socials, la nostra globalitat és indiscutible, amb seus a Hong Kong i Nova York.

Hem volgut ser un referent a l’hora d’impulsar el paper de la dona a la societat, amb la professionalització de l’equip de futbol femení com a estàndard, consagrat ja com un referent en l’àmbit estatal i europeu. I reivindicant també el paper de les dones en el nostre club al llarg de la història, i en el món de l’esport.

Estem orgullosos del camí que hem recorregut, en què el Barça s’ha convertit en un club compromès amb la societat, amb el seu país, amb els nens i nenes més vulnerables, amb una Fundació que és supergran referent en el món de l’esport i que està sent un actor humanitari fonamental en aquesta pandèmia.

Estem orgullosos d’haver treballat i consolidat durant aquests anys programes socials com el ‘T’Acompanyem’, el Partit Solidari, el Barça Desplaçaments, l’Espai d’animació i l’Espai jove; d’haver impulsat la llista d’espera d’abonaments o haver estat implacables en la lluita contra el frau.

I d’haver dotat les penyes d’un organisme com la Confederació Mundial de Penyes, que reuneix 30 federacions i que ha aconseguit que el moviment penyístic sigui avui en dia més fort, més eficient i més global que mai.

També us pus assegurar que la Masia s’ha consolidat com un referent de model formatiu esportiu i humà, amb un programa que dona assistència a més de 600 esportistes dels nostres equips formatius.

Com també és un orgull tenir acadèmies del Barça per tot el món que ensenyen els nens i nenes a jugar a futbol amb el nostre estil i amb els nostres valors.

La nostra vocació poliesportiva està més viva que mai. Des de l’Àrea Social s’ha fet una gran feina per impulsar els nostres esports amateurs, que apleguen més de 1.500 esportistes de totes les edats, i s’ha apostat especialment per fomentar la vessant formativa.

Des del 2010 hem celebrat un total de 149 títols dels altres equips professionals: 19 de bàsquet, 52 d’handbol, 31 d’hoquei patins, 27 de futbol sala i 20 de futbol femení.

Algunes vegades he dit que ens ha tocat dirigir el Barça en una de les èpoques més convulses del País i també del Club.

Hem hagut de fer front a tota mena de situacions, des d’un context polític històric en què sempre hem fet costat a les nostres institucions, defensant dos principis innegociables com el dret a la llibertat d’expressió i el dret a decidir, superant la mort de Tito Vilanova.

També hem viscut amb incredulitat l’injust empresonament d’un president del Barça, Sandro Rosell. O insults, crítiques a vegades irracionals i cruels, per part d’alguns mitjans de comunicació, que han anat mes enllà del que és admissible.

Però ara, els meus companys i jo, volem passar pàgina. Espero que tothom faci les seves reflexions i tregui les seves pròpies conclusions.

Jo tan sols espero seguir gaudint del nostre Barça, des de la distància. Desitjo el millor al president i a la nova Junta que escollim els socis i sòcies del Club. Tindran sempre el meu respecte i la meva col·laboració si la consideren necessària. La meva i la de tota la Junta Directiva.

Som els socis els que decidim el nostre futur. Ningú més. Aquest és un dels principals trets d’identitat i de grandesa del Barça, el club més estimat del món. I aquesta era la missió del nostre Pla Estratègic quan vam iniciar el mandat del 2015: fer del Barça l’entitat més admirada, estimada i global, i crec que aquest objectiu l’hem aconseguit amb escreix.

Agraeixo molt a tots els socis i sòcies, als penyistes, als aficionats, als esportistes, als secretaris tècnics, entrenadors i membres de tots els staffs, als executius i empleats del Club, als empleats fixos discontinus, als membres de les comissions, als patrons de la Fundació, i especialment als meus companys de Junta Directiva, els actuals i el anteriors.

En definitiva, agraeixo a tota la família blaugrana, tota la feina feta i el seu suport durant aquests anys, des que vam arribar l’any 2010, amb Sandro Rosell com a president.

També els agraeixo la seva crítica constructiva i els animo a seguir gaudint del millor club del món.

Moltes gràcies,

Visca el Barça i Visca Catalunya.

Més informació

Nou comentari