Avui no és un dia normal. Avui és 2 de maig, un dia històric al Camp Nou. I és que, fa exactament 10 anys, els afeccionats culers van viure una jornada que no oblidaran mai, el 2 a 6 al Santiago Bernabéu. Pel què, pel com i per l’on, aquell partit és un dels exemples més precisos –i preciosos– per explicar com jugava el millor Barça de la història, liderat per Pep Guardiola des de la banqueta i catapultat per Leo Messi sobre la gespa.
El Barça perfeccionaria la seva obra mestra dos anys més tard a Wembley, en la final de la Champions contra el Manchester United, però el 2-6 al Bernabéu va ser la primera pedra d’una edificació gloriosa. Messi es va estrenar en la posició de fals nou i va iniciar el camí blaugrana cap al primer triplet de la seva història. El petó de Puyol a la senyera després de marcar, les galopades d’Henry a l’extrem esquerre, la classe magistral de Xavi Hernández i Andrés Iniesta i, com no podria ser d’una altra forma, l’extraordinari final de festa de Piqué. Aquell 2 de maig el Barça va guanyar molt més que els tres punts de la jornada 34 de la Primera Divisió espanyola.
Exactament de la mateixa forma que tots els culers recorden on eren el dia d’Iniesta a Stamford Bridge, només quatre dies després del 2-6, els afeccionats del Barça també rememoren amb emoció aquell Clàssic. Pel què, pel com i per l’on. Aquell partit, a més, no només forma part de la història blaugrana. També ho fa de la madridista, ja que aquell resultat va servir per enterrar definitivament el projecte de Juande Ramos i donar la benvinguda als fitxatges galàctics (Cristiano Ronaldo, Karim Benzema i Kaká) i, poc més d’un any després, a l’etapa de José Mourinho.
