Qui anava a dir que el Barça, en una temporada que tothom tenia clar que era de transició, arribaria a una final i estaria a un pas d’un títol. Però el més espectacular no és el què, sinó el com. Els blaugrana estaven eliminats al minut 94, però un cop de cap de Piqué ha canviat la pel·lícula, ha dut el partit a la pròrroga, i els de Ronald Koeman han assolit la remuntada (3-0). Es pot afirmar amb tota la convicció del món que aquest ha estat el millor partit del Barça aquesta temporada i el premi de confiar-hi fins al final ha estat èpic, preciós i totalment merescut.
Un incís
Després d’un any, des d’El Món hem pogut explicar quin ha estat l’aspecte del Camp Nou. Si bé altres mitjans de comunicació hi havien pogut assistir, d’altres hem estat castigats fins ara i això es tracta només d’un miratge, perquè es deu al fet que és un duel de Copa. En qualsevol cas, sí que podem dir que aquest no és l’aspecte que havia de tenir l’estadi en un enfrontament en el qual el Barça es jugava la vida. És cert que la pandèmia i la salut manen, però en un espai tan gran, tan ventilat i tan exterior com és el Camp Nou, es fa estrany que no hi pugui assistir un cert percentatge de públic, quan es poden fer altres activitats, en espais tancats, com anar al cinema, al teatre, a restaurants, a cerimònies religioses o a museus.
Dembélé dibuixa l’escenari ideal
En qualsevol cas, la nostra feina consisteix en explicar què passa sobre el terreny de joc i en aquest cas hem de dir que el duel ha començat amb molts dubtes per part culer i moltíssima pressió alta de cadascun dels dos equips. Quan el Barça s’ha espolsat els nervis de sobre, Pedri ha començat a comandar el mig del camp i ha generat algunes accions de perill. La més clara, al minut 5, quan Dembélé ha rebut la sea passada i s’ha plantat davant de Vaclík, però ha enviat la pilota als núvols.
La superioritat del Barça ha començat a ser manifesta i les advertències per part de Dest i Dembélé han acabat amb el gol del francès. Ell mateix ha resolt una jugada que havia embolicat a l’interior de l’àrea i, creant-se un espai del no-res, ha aconseguit un xut molt potent, inversemblant, amb el qual ha afusellat Vaclík. Escenari ideal per als de Koeman.
Després del gol ha continuat el control dels blaugrana, però sense cap ocasió clara. Ha estat aleshores quan els andalusos han fet un pas endavant, s’han oblidat de les pors i han començat a arribar a l’àrea de Ter Stegen. Per tant, la reacció del Sevilla ha estat bona i la gran superioritat del Barça s’ha esvaït.
El domini de la possessió de la pilota ha estat el que ha marcat la tendència del partit i cada vegada que un dels dos equips l’ha tingut, ha creat ocasions i ha tingut més opcions de marcar. En cap cas ha estat un partit de contraatacs o d’anades i tornades. Així doncs, després d’uns minuts de control sevillista, el Barça ha tornat a trobar la possessió i ha començat a generar perill. De fet, Acuña ha salvat el segon gol blaugrana en fins a dues ocasions. Gran partit del lateral esquerre de Lopetegui.
Cap a la recta final de la primera meitat, tots dos equips s’han repartit ocasions a banda i banda, però sense arriscar en excés. Han signat un breu armistici amb l’objectiu de rebre les ordres de Koeman i Lopetegui, respectivament, a la mitja part per poder afrontar els darrers 45 minuts més ordenats. Així doncs, el Barça s’ha plantat al descans amb el marcador favorable (1-0). Tot obert i la remuntada a l’abast culer.
Amb èpica tot és més bonic
Les indicacions tècniques deuen haver estat millors de Lopetegui, perquè el Barça ha sortit molt despistat a la segona meitat. De fet, Mingueza ha hagut de salvar els mobles en un parell d’ocasions. A poc a poc, els blaugrana han recuperat la pilota, però el Sevilla, molt tancat, no ha permès cap ocasió clara.
Els blaugrana han hagut d’esperar molt abans de poder trenar tota una acció sencera d’atac, però quan ha arribat, ha estat amb un perill immens. En una gran jugada col·lectiva, Dembélé ha aconseguit centrar una pilota a l’àrea amb molt perill i Jordi Alba ha rematat de tisora a prop de la porteria. El Camp Nou ha tremolat: impacte duríssim contra el travesser i el Sevilla s’ha salvat d’una de bona.
En un partit tan obert, qualsevol pèrdua és criminal, i en un contraatac del Sevilla, Mingueza ha comès un penal molt innocent i molt rigorós sobre Ocampos. Tot semblava acabat, però el xut del mateix davanter argentí ha estat nefast i Ter Stegen l’ha aturat endevinant-li les intencions. Quinze minuts per refar-se i continuar somiant amb la remuntada. El porter alemany del Barça ha tornat a donar vida a l’equip, per enèsima vegada.
El partidàs dels blaugrana ha estat per aplaudir des del primer fins a l’últim minut. És per això que en cap cas s’han rendit i han buscat el segon gol fins al final. Han tancat el Sevilla a l’àrea petita i fins i tot han demanat un penal per mans de Jordan a l’hora de refusar un xut a l’interior de l’àrea. El segon no arribava i quatre d’afegit.
El premi ha arribat de la forma més èpica possible. En una de les darreres accions del partit i després de l’expulsió de Fernando Reges per una falta molt dura a les acaballes dels noranta minuts, Griezmann ha caçat una pilota morta al lateral de l’àrea, ha retallat amb molta classe, ha fet una centrada de moltíssima qualitat i, el rei de l’èpica, el pseudopresident Gerard Piqué, ha rematat al fons de la porteria.
Final feliç
Després de l’esforç titànic dels blaugrana per arribar fins a l’empat de l’eliminatòria, caure eliminats a la pròrroga hauria estat un càstig duríssim. És per això que Braithwaite, que acabava d’entrar i volia el seu minut de glòria, ho ha resolt per la via ràpida. Amb una rematada de planxa a una centrada a l’interior de l’àrea ha marcat el tercer.
A partir d’aquí, patiment, patiment i més patiment. El Barça no ha deixat de controlar la possessió i ha tingut diverses ocasions de gol, però sempre amb el perill de rebre un gol que ho engegués tot a norris. Les pulsacions dels culers s’han accelerat quan Lenglet ha tocat una pilota amb la mà a l’interior de l’àrea, però l’esfèrica venia d’un rebot i això ha salvat els de Koeman.
El Sevilla ha lamentat que el partit s’allargués tant amb només deu jugadors sobre el terreny de joc i, de fet, no han comptat amb cap ocasió de gol a la pròrroga. El Barça ha estat capaç de conservar la pilota i fins i tot de generar més ocasions de gol que haurien sentenciat l’eliminatòria. No ha estat necessari. El final somiat, amb un Piqué exercint d’heroi, ja que, lesionat, ha continuat jugant, ha acabat arribant i ho ha fet en una setmana clau per animar la culerada.
4 
