El primer equip masculí del Futbol Club Barcelona ha tornat a completar un partit molt trist al Camp Nou. Aquest cop, els de Ronald Koeman no han estat capaços de guanyar contra el Granada a la cinquena jornada de la Lliga Santander i Ronald Araujo, gran protagonista del duel, ha estat l’únic que ha pogut igualar el marcador a les acaballes de l’enfrontament (1-1). El tècnic blaugrana ha quedat encara més discutit després d’aquesta nit i necessitarà un miracle per aixecar aquesta situació i no acabar destituït durant les pròximes setmanes.
Poca recompensa per a un estadi entregat
L’afició del Barça, malgrat la pluja i ser un dilluns, d’empènyer el seu equip des d’abans que comencés el partit, amb aplaudiments i càntics generosos durant la prèvia. Amb el xiulet inicial, el públic encara ha animat més el conjunt blaugrana, però, en comptes de rebre una recompensa, ha caigut una gerra d’aigua freda quan només havien passat dos minuts des del començament. Darwin Machís ha engegat a córrer per la banda i, mal defensat, ha generat un córner. Sergio Escudero ha servit una centrada a l’interior de l’àrea i, tot sol, Domingos Duarte ha rematat al fons de la porteria.
Malgrat que el públic ha tornat a esforçar-se per aixecar els ànims, el Barça ha quedat estabornit durant una bona estona i, de fet, el Granada ha tingut una altra ocasió per ampliar el marcador. Ara bé, amb l’empenta dels jugadors joves i la motivació de futbolistes com Memphis Depay, els blaugranes han anat imposant-se a poc a poc sobre el minut 15 de la primera meitat. A la sortida d’un córner, Sergi Roberto ha rematat una pilota al travesser que no ha significat l’empat de miracle.
Ja des del gol, els andalusos s’han dedicat a seguir una estratègia molt lletja i molt antifutbolística, que ha consistit en perdre temps de forma exagerada. El porter Luís Maximiano ha trigat a servir absolutament tots els llançaments de porteria, de la mateixa manera que altres futbolistes han començat a tenir rampes des del minut 10. La permissivitat arbitral en aquest sentit ha estat vergonyosa. Tot i això, el Barça ha caigut en el parany de Robert Moreno i no ha fet res per accelerar el ritme trencat que proposava el rival. El públic s’ha impacientat i fins i tot ha dedicat una sonora xiulada a Koeman quan ha substituït Alejandro Balde, tot i que després s’ha sabut que era per problemes físics.
No ha estat fins al minut 40 que els blaugranes s’han animat. Tot plegat ha succeït després d’una gran aturada de Ter Stegen, que ha esperonat els seus companys. A la sortida d’una falta, Ronald Araujo ha estat a punt de superar Maximiano, però el portuguès ha respost amb una aturada miraculosa. En el córner posterior, el central uruguaià ha tornat a tenir el gol al seu cap, però el porter ha tornat a guanyar-li la partida. Els darrers minuts de la primera part i el temps afegit han estat un atac-i-gol del Barça, però ha arribat massa tard, l’empat no ha caigut i l’àrbitre ha assenyalat el descans.
La falta de pólvora condemna el Barça
A la segona part Koeman ha tornat al passat, als seus primers partits al Barça, i ha apostat pel 4-2-3-1, un sistema que va fracassar estrepitosament, però que ha volgut intentar per fer jugar Memphis, Coutinho, Demir i Luuk de Jong, que ha entrat al descans, a la vegada. El cert és que, sigui pel nou sistema o per alguna xerrada motivacional als vestidors, el conjunt blaugrana ha canviat força a la segona part. Malgrat que tampoc no és que hagin arribat ocasions de gol a cabassos, sí que els de Koeman han pogut tancar el Granada a la seva àrea.
Com ja ha estat habitual en els darrers duels, l’entrada de Gavi, en el lloc de Coutinho, ha animat el Camp Nou i aquesta guspira s’ha transmès a la gespa. El Barça ha buscat la porteria de Maximiano amb insistència, però, altra vegada, amb poc encert i gairebé cap idea als metres finals. La desgana dels últims partits s’ha anat apoderant dels blaugranes, que han estat incapaços, durant molta estona, d’apropar-se a la porteria rival.
Koeman, veient que aquests podien ser els seus últims minuts al Camp Nou, ha tirat la casa per la finestra i, sorprenentment, ha fet entrar Riqui Puig. Però l’autèntica bogeria ha estat l’entrada de Gerard Piqué, ja que el tècnic neerlandès l’ha situat de davanter centre en un gest de desesperació sense precedents. No ha estat ell qui ha tingut la més clara, sinó Luuk de Jong, qui ha rematat als núvols una centrada claríssima en la qual el porter ja estava venut. Se l’ha fitxat per això i no ha estat capaç de marcar ni la més senzilla. Surrealista.
Ronald Araujo, que ja ho havia intentat en moltíssimes ocasions i que ha fet un autèntic partidàs, ha desencallat el duel al minut 90 amb un gol de cap que pot haver salvat la continuïtat de Ronald Koeman durant uns dies més. Amb més ganes que ningú, ha rematat al fons de la porteria una assitència del jove Gavi. El central uruguaià, de fet, ho ha tornat a intentar, i fins i tot ha fet una jugada estratosfèrica com a extrem per intentar trobar el segon, però el Barça s’ha hagut de conformar amb l’empat. Cal destacar que les decisions arbitrals també han estat molt desencertades, ja que el Granada ha pogut perdre temps i trencar el partit de la forma que ha volgut i gairebé no ha estat casitgat. Els sis minuts de temps afegit al final del partit han estat la cirereta del pastís. Però això no justifica, en cap cas, que el Barça hagi tornat a fregar el ridícul al Camp Nou contra un equip clarament inferior.
