El Barça de Ronald Koeman no és, ni de bon tros, un equip sòlid que tingui clar a què ha de jugar en cada moment. Tanmateix, contra el Getafe al Camp Nou ha mostrat una cara força resolutiva i ha sumat tres punts importants per marxar a l’aturada de seleccions sense perdre l’estela del capdavant de la classificació de la Lliga Santander. Els blaugranes han guanyat per la mínima gràcies a gols de Sergi Roberto i Memphis Depay a la primera meitat (2-1). El davanter neerlandès s’ha postulat com a nou ídol del Camp Nou, mentre que el debut del joveníssim Pablo Páez Gavira, conegut simplement com a Gavi, ha despertat la il·lusió dels culers, que faran bé de somiar amb el futur, ja que hi ha una bona col·lecció de noms interessants.
Efectivitat a la primera part
La principal missió del Barça era fer oblidar les males sensacions del partit contra l’Athletic a San Mamés a la darrera jornada. L’equip no va poder dominar el duel fins als minuts finals i es va veure superat constantment. La millor manera de canviar-ho ha estat parlar sobre el terreny de joc i al segon minut de partit, a la primera aproximació dels de Koeman, Jordi Alba ha rebut una pilota al lateral de l’àrea i, amb la seva passada enrere característica, ha trobat Sergi Roberto, que ha empès la pilota al fons de la xarxa. Ha estat molt important un gest tècnic de Martin Braithwaite, deixant passar l’esfèrica per confondre la defensa rival. Roberto ha ocupat la posició de Pedri González i, si bé molts culers haurien preferit que joves com Gavi o Riqui Puig tinguessin una oportunitat, el de Reus ha complert amb el seu propòsit.
A partir del gol, el Barça ha pres el control absolut del partit. Insistint per banda dreta i amb passades a l’espai, jugadors com Emerson Royal o Memphis Depay han buscant el segon amb insistència. Tanmateix, en comptes d’ampliar el marcador, els blaugranes s’han trobat amb l’empat del Getafe. En una jugada aïllada, dos exculers com són Carles Aleñá i Sandro Ramírez han construït una bona acció combinativa a partir d’una paret i el davanter canari ha batut Marc-André Ter Stegen amb un xut ajustat al pal impossible per al porter alemany. Sandro s’ha endut els xiulets i una bona escridassada per part de tota la graderia del Camp Nou quan ha celebrat el gol sense mostrar cap respecte per a l’afició que el va veure debutar. Els culers ja no han deixat tranquil el canari durant tot el partit.
D’aquesta manera, un partit que estava controlat pel Barça en primera instància s’ha començat a complicar. Ara bé, els blaugranes s’han refet ràpidament amb el control de la possessió i han reprès la cerca del gol amb calma i paciència. La jugada que ha tornat a avançar els de Koeman ha estat obra de Frenkie de Jong, que ha cedit una gran passada a l’espai per a Memphis. El davanter neerlandès ha aprofitat l’assistència del seu compatriota, ha driblat un parell de rivals a l’interior de l’àrea i ha batut David Soria amb contundència. Un golàs que li ha valgut per certificar que és el nou ídol del Camp Nou, ja que el seu nom ha retrunyit a les graderies de l’estadi. Abans del descans, només hi ha hagut una aproximació de cada equip, sense cap perill real. Ter Stegen ha rebut un cop al cap, però ha pogut continuar sense problemes.
45 minuts d’avorriment
A la represa el Barça no ha fet res per ser criticat amb duresa, però tampoc no ha tingut la brillantor requerida per il·lusionat el Camp Nou. Emerson n’ha deixat una de freda i una de calenta. Per una banda, ha regalat una ocasió claríssima al rival que no ha pogut aprofitar gràcies a una bona intervenció de Ter Stegen, però també ha tret un gol de les botes d’Aleñá. Tanmateix, el lateral brasiler ha demostrat estar força cru pel nivell del Barça. A poc a poc. Al minut 60 ha marxat substituït i ha rebut una càlida ovació del Camp Nou, que li valora l’esforç i demostra que tindrà una mica de paciència amb ell.
El cert és que els vint primers minuts de la segona meitat es poden definir perfectament com una bona castanya. A més a més, el partit s’ha aturat durant moltíssima estona a causa de dues lesions lleus, les de Sergi Roberto i Braithwaite, i a la pausa d’hidratació. Tanmateix, això ha propiciat el debut de Gavi amb el primer equip i l’entrada de Nico González, cosa que ha despertat el Camp Nou. Un Camp Nou que, per cert, ha castigat amb moltíssima duresa Samuel Umtiti quan ha sortit a escalfar-se, que ha rebut una escridassada descomunal, després de negar-se a abandonar l’equip durant aquest mercat de fitxatges d’estiu. També ha rebut bastantes xiulades Griezmann. El francès ha tingut una mala tarda al Camp Nou i el públic no li passa ni una, sobretot ara que hauria d’assumir el rol de líder que tenia Leo Messi.
Això sí, tot i l’entrada dels joves el Barça no ha trobat el to adequat en cap moment. Gavi i Nico no han estat fora de lloc, sobretot el primer, que ha deixat detalls de molta qualitat, però tampoc no han marcat la diferència. Els moments més lúcids dels de Koeman han estat a la primera meitat i a la segona han sorgit dubtes i més dubtes. Sobretot perquè el Getafe és un equip molt poc fet i molt inferior i fa por pensar què pot passar quan arribin rivals de la talla del Reial Madrid, l’Atlètic de Madrid, el Sevilla o el totpoderós Bayern de Munic a la Champions League. Abans del xiulet final, només ha destacat un gol anul·lat a Ronald Araujo per un clar fora de joc, una errada de Memphis a boca de gol i el retorn d’Óscar Mingueza, després d’arrossegar una lesió des dels Jocs Olímpics.
