Joan Laporta deu tenir la sensació que el temps no ha passat. Va deixar el Barça el 2010 en una situació excepcional i, després d’una davallada i una crisi molt dura, els blaugrana han aconseguit revifar i arribar al seu millor moment de forma just quan l’advocat barceloní ha tornat a asseure’s, per primera vegada des que va guanyar les eleccions, en una llotja presidencial en posició de màxim dirigent del club culer.
El Barça de Koeman tenia un partit molt compromès a Anoeta, un estadi on sempre ho té molt complicat. A més a més, l’Atlètic tot just acabava de posar pressió als blaugrana amb una victòria in extremis gràcies a un penal aturat per Oblak a l’últim minut del partit dels matalassers contra l’Alabès. Doncs, amb tot, els culers no s’han vist superats per l’escenari ni de bon tros i han passat pel damunt de la Reial Societat, cinquè classificat de la Lliga, amb una superioritat que feia temps que no es veia (1-6).
Endollats des del principi
La posada en escena del Barça ha estat òptima. Amb els tres centrals de rigor de les darreres jornades, amb tot el que aporta De Jong a l’eix de la defensa pel que fa a la sortida de la pilota, el ritme amb el qual els blaugrana han mogut la pilota ha estat frenètic des del primer moment. La Reial, ben tancada, impedia que els culers trobessin forats. Tanmateix, els de Koeman no s’han posat nerviosos i ho han anat intentant a poc a poc.
Malgrat que el gol dels de Koeman ha acabat caient, menció especial per a Ter Stegen, que ha mantingut l’equip amb vida en algunes jugades de contraatac dels locals que podrien haver capgirat les sensacions del duel. D’aquesta manera, gràcies a la contribució del porter alemany, l’empat a zero s’ha mantingut fins als darrers minuts de la primera meitat, quan el Barça ha començat a ser efectiu.
El primer gol ha estat obra de Griezmann, que ja encadena dues jornades consecutives marcant. En el dia del seu aniversari, Jordi Alba, qui també feia anys, ha centrat una pilota molt precisa per a Dembélé. Remiro ha aturat el xut, però el Petit Príncep ha recollit el rebot i ha marcat a plaer. Pocs minuts més tard, gairebé abans del xiulet del descans, Messi ha trobat Dest a l’interior de l’àrea amb una assistèncua espectacular i el lateral blaugrana ha afusellat el porter basc. S’estrenava així el jove jugador estatunidenc amb la samarreta del Barça
Una festa abans de l’aturada
No havien passat ni deu minuts de la represa i la victòria del Barça ja ha quedat sentenciada. En dues jugades consecutives, primer Dest, gràcies a un rebot, i després Messi, amb un toc subtil per sobre de Remiro, han marcat dos gols consecutius que han fulminat els locals. El mèrit, per les passades. La primera un altre cop de Jordi Alba, que ha fet un partidàs, i la segona de Sergio Busquets. Koeman ha retrobat la millor versió del migcampista de Badia del Vallès i el Barça ho agraeix moltíssim.
Dembélé ha marcat el cinquè després de rematar precisament una gran assistència de Messi. Ara bé, el VAR ha decidit que no era gol. Han mostrat la línia que s’ha llançat des de la sala de videoarbitratge, i en cap cas ho ha semblat. Emprenyat, el francès no es volia quedar sense mullar i pocs minuts més tard ha marcat, aquest cop sí, una diana espectacular després d’una conducció de molta qualitat. Impossible d’anul·lar.
Amb el marcador de 0-5 i el partit completament decidit, la Reial ha aconseguit el gol de l’honor. Ha estat obra de Barrenetxea i ha tornat a ser un golàs. També després d’una gran conducció, ha afusellat Ter Stegen des de la frontal de l’àrea i per l’escaire. No ha pogut fer res. Tampoc no ha pogut fer res Remiro en el sisè del Barça. Quina jugada entre Messi, Alba i Riqui! Tot perquè l’argentí culmini un partidàs amb un doblet.
Cal destacar que el rival dels blaugrana era un gran equip, cosa que dona encara més valor a la victòria del Barça. En qualsevol cas, tres punts al sarró, dinàmica immillorable i l’Atlètic que deu estar patint seriosament perquè la tendència indica que la Lliga és gairebé més blaugrana que no pas blanc-i-vermella. I la darrera frase ha d’anar dedicada a Messi. El capità torna a somriure. De fet, fa molts dies que ho fa i cada cop ho accentua més. És feliç. Hi ha projecte, està rodejat de grans jugadors i està demostrant, en contra d’aquells que tant i tant parlaven i parlen, que segueix sent el millor del món.
2 
