No és casualitat que en aquest Barça se senti més còmode Arturo Vidal que Frenkie de Jong. Ni de bon tros. El 2020 ha començat amb un empat a Cornellà-El Prat que ha deixat ben clar que Ernesto Valverde té molta feina a fer els pròxims mesos si pretén evitar que el seu equip torni a viure nits tan tràgiques –i inoblidables– com les d’Anfield o l’Olímpic de Roma. El conjunt blaugrana ha tancat la primera volta de la Lliga 2019/20 com a líder, però la bona posició a la Lliga, que només s’entén tenint en compte el baix nivell dels seus competidors, no pot amagar una trista realitat: que el joc que l’ha acompanyat des de principi de temporada fins avui ha estat, en termes generals i sobretot a domicili, molt decebedor.
El mig del camp del Barça és el millor barem per mesurar el seu estat futbolístic. El rendiment dels futbolistes d’aquesta demarcació serveix per entendre, en bona part, el de la resta de l’equip. L’inici del partit contra l’Espanyol no ha estat dolent. Busquets, Rakitic i De Jong han sabut entrar en joc, participar i liderar un conjunt culer instal·lat a camp contrari. La circulació de la pilota era lenta i faltava profunditat, sí, però la posada en escena estava sent força bona. Els de Valverde trobàven a faltar aquelles espurnes salvadores de Leo Messi. Les esperaven pacientment i tranquil·la. Fins que ha arribat el gol de David López abans de la mitja hora de joc. La diana perica ha trastocat els plans blaugrana i ha iniciat la dissolució progressiva del futbol de posició visitant, que ha culminat amb el canvi a la mitja part d’Arturo Vidal per Rakitic.
El moviment del Txingurri ha estat conseqüent amb la seva forma d’entendre el futbol. El tècnic extremeny prefereix adaptar-se als rivals i al guió que aquests han imposat en comptes d’intentar instaurar el que li convé a l’equip que dirigeix. L’Espanyol d’Abelardo volia guerra i no hi ha cap dubte, com ha demostrat a la represa amb gol inclòs, que Arturo Vidal és el futbolista més adequat en aquestes circumstàncies. En aquesta festa, però, no s’hi pot convidar De Jong. El migcampista holandès ha trobat a faltar la pilota, la pausa. El control. I el seu rendiment ha anat minvant fins que ha estat expulsat per una segona targeta groga tan merescuda i necessària, ja que era l’últim jugador i ha impedit que Calleri es plantés sol davant Neto, que en el seu primer examen no ha suspès, però tampoc s’ha merescut una bona nota.
El domini de les àrees del Barça el podria haver ajudat a guanyar malgrat tot plegat, però un gol de Wu Lei en els darrers instants ho ha evitat. Al futbol, l’equip que guanya un partit és el que aconsegueix introduir més vegades la pilota a la porteria rival. Regnar a les dues porteries com ho fa el conjunt blaugrana és vital per acabar aixecant títols al final de la temporada. Però avui ha quedat demostrat que no pot erigir-se com a l’únic argument sòlid. Recolzar-te en només una pota fa que, si aquesta cau, tu també ho fas. És per això que el conjunt culer ha de recuperar a la superioritat al mig del camp, allà on se sent més còmode. És un d’aquells propòsits per al 2020 que, si no s’aconsegueix, es convertirà en una obsessió que es repetirà any rere any com aquell fumador que cada 31 de desembre pronuncia la cantarella del “demà ho deixo”, que ja ningú no es creu.
