Fa unes setmanes, un conegut presentador de ràdio esportiva va confessar en antena que el seu fill li havia dit que Trincao era el seu jugador preferit. “Quasi em moro!” va exclamar el periodista, i tots a l’estudi van riure. Fins i tot ho vaig fer jo des de casa. Avui aquelles paraules i aquelles rialles han ressonat al meu cap, i no pel present precisament, sinó pel potencial futur d’aquest jugador.
El portuguès va aterrar a Barcelona per 35 milions d’euros. L’etiqueta d’assemblar-se a Figo li ha pesat i els primers mesos han estat complicats. Però sembla que el jugador comença a despertar. Després del gol davant el Betis, o golàs més ben dit, avui Trincao quasi fa, gràcies a Messi és clar, un hat-trick. Segons sembla ser hi ha jugador i els seus companys hi confien.
Més enllà, posant la mirada en el mitjà i el llarg termini, el futur del Barça pot ser acabar sent brillant. Jugadors com Ansu Fati i Pedri tenen tota la pinta de poder marcar una època, però si a més se’ls acompanya i se’ls fa créixer al costat de bons jugadors, com pot acabar sent-ho Trincao, la cosa pinta encara millor.
El portuguès va declarar l’altre dia després del gol davant el Betis que “havia de xutar més”. Avui se n’ha afartat, i fins i tot en alguna ha pecat d’individualista, tot recordant al seu compatriota Cristiano Ronaldo. Però bé, la confiança sempre acaba portant coses bones i Trincao té una oportunitat d’or. Veurem tots plegats com acaba.
