El Barça ha jugat el partit que tot culer esperava aquesta nit: nervi, joc, treball i desig. Però no sempre es guanya i, de fet, de vegades la derrota és tan clara i palpable, que l’única cosa que realment importa és com es perd. Avui s’ha donat aquesta circumstància al Parc dels Prínceps, i el Barça torna a casa amb el cap ben alt.
Així i tot, la sensació amb la qual se’n va l’equip és la de saber-se capaç d’haver fet més. Dembélé n’ha tingut dues molt clares a la primera part que, si no fos per la bona actuació de Keylor Navas i per la falta de gol del francès, haguessin fet volar l’eliminatòria pels aires al minut trenta de la primera part. També Dest ha xutat al travesser, però el zenit d’aquesta situació agredolça ha arribat just abans de la mitja part.
Aquest cop, l’encarregat d’enfonsar una mica més les esperances blaugranes ha estat Leo Messi. L’argentí s’ha tornat a trobar de cara la seva bèstia negra particular: els llançaments de penal. Xut malt llençat que Keylor és capaç de desviar amb les cames i enviar al pal. La possibilitat de lluitar per l’eliminatòria era aquí.
La segona part s’ha tornat un setge a la porteria parisenca, amb el PSG tancat esperant les contres de Mbappé. Però el segon gol no ha arribat mai. Busquets ha rematat de cap dues vegades, obligant a Keylor Navas a donar la seva millor versió de si mateix. De fet, el porter del PSG ha estat nomenat millor jugador del partit. Significatiu, si més no. Amb un bon davanter centre, avui, l’equip en fot cinc i qui sap.
