La primera imatge de Quique Setién amb el Barça semblava molt determinant: el tècnic de Cantàbria es va deixar veure amb Riqui Puig, amb un gest afectuós, durant el primer entrenament. El de Matadapera va jugar el primer partit amb Setién a la banqueta i després, res. El jove futbolista de la Masia ho ha tingut molt complicat per tenir oportunitats amb el càntabre, però el seu moment ha arribat. Gràcies, malauradament, a la lesió de Frenkie de Jong, Setién no ha tingut més remei que fer-lo jugar i Riqui ho està aprofitant.
Després d’haver disputat un bon partit a Balaídos, generant perill i mostrant-se segur amb la pilota als peus, al Camp Nou davant l’Atlètic de Madrid ha tornat a estar molt encertat. De la primera meitat, destaquen especialment dues jugades. Una pilota filtrada a l’interior de l’àrea a l’estil de Xavi, que ningú ha estat capaç d’aprofitar, i un cop que ha marxat de Thomas amb un gest espectacular i només l’han pogut aturar amb falta.
A la segona meitat, Riqui Puig ha continuat amb la mateixa dinàmica que en la primera. Ha gestionat les seves possessions amb moltíssima intel·ligència. Cap passada aleatòria, cap pilota rifada. Si s’havia de tornar enrere, ho feia. Si havia d’avançar, ho feia també. Més enllà de generar perill, també ha estat capaç de forçar una falta de Diego Costa, molt dura, que ha suposat la targeta groga pel davanter matalasser i ha hagut de ser substituït.
Malgrat que el partit no ha acabat com havia d’acabar pels interessos culers -i l’arbitratge mereix uns quants articles a banda-, la titularitat del de Matadapera en els dos darrers duels està suposant coses diferents pel Barça. L’equip té més criteri al mig del camp, les pilotes no són tan horitzontals i els blaugrana recorden una mica a allò que havien estat no fa tants anys. Si Setién continua apostant pel de la Masia, el Barça tornarà a somriure i ara potser el que més falta fa.
