Xavi Hernández ha tornat a pronunciar-se sobre la seva etapa com a entrenador del Futbol Club Barcelona a una entrevista amb Romário a Romário TV que ha deixat molt més que titulars: ha construït un relat profund sobre les decisions, limitacions i oportunitats perdudes. Amb un to serè, però directe, Xavi ha repassat el seu pas per la banqueta blaugrana, combinant autocrítica, context i revelacions que expliquen millor per què el projecte no va evolucionar com ell s’esperava. Un dels grans eixos de la conversa ha estat el retorn frustrat de Lionel Messi. Xavi ha explicat que l’operació estava molt avançada i que es va treballar durant mesos per fer-la possible. “Vam parlar durant cinc mesos, ho teníem preparat, però al final el president va dir que no”. Aquesta decisió, segons deixa entreveure, va marcar un punt d’inflexió en el projecte esportiu, ja que el retorn de Messi havia de ser també un impuls emocional i competitiu per a l’equip.
En paral·lel, el tècnic ha explicat que també va intentar el retorn de Pedro i Neymar, però que les restriccions econòmiques ho van fer inviable. Xavi contextualitza la situació: el club arrossegava una herència salarial molt pesada i el fair-play financer limitava qualsevol operació. “Hi va haver una opció, però la situació econòmica era molt difícil”, explica. Tot i això, no dubta a situar Neymar entre els millors talents que ha vist: “És el més semblant que he vist a Messi”. Sobre l’argentí, el seu discurs és contundent i coherent amb el que sempre ha defensat: “No crec que tornem a veure un jugador com ell”. Xavi fins i tot recorda amb naturalitat la Pilota d’Or entre tots dos i Andrés Iniesta: “Era just que guanyés Messi, no hi havia debat”.
L’egarenc ressalta la seva importància en la construcció del Barça actual
L’entrevista també serveix per entendre millor la planificació que Xavi tenia al cap. A més de Messi i Neymar, va valorar recuperar altres jugadors amb ADN Barça per reforçar el vestidor i la identitat de l’equip. No obstant això, la realitat econòmica va obligar a apostar per un model més sostenible, basat en el talent jove i el desenvolupament intern. En aquest sentit, Xavi mira cap al futur amb optimisme, especialment amb jugadors com Lamine Yamal, de qui diu: “És un geni i ja és dels millors”. Però també amplia el focus i destaca futbolistes com Pedri o Frenkie de Jong, valorant la seva intel·ligència tàctica i capacitat per entendre el joc col·lectiu.
Un altre punt rellevant és la seva defensa del fitxatge de Raphinha, una aposta personal seva. Xavi reivindica la seva decisió i explica que, més enllà dels alts i baixos, sempre ha confiat en el seu rendiment. “És guanyador i té molt talent”, afirma, destacant també la seva evolució posterior. Finalment, Xavi fa balanç de la seva etapa amb una mirada autocrítica. Reconeix que, després dels èxits inicials, va relaxar inconscientment el nivell d’exigència: “La meva exigència va baixar i això no pot passar”. Tot i no continuar, defensa que el seu projecte ha deixat una base sòlida i lloa la feina de Hansi Flick al capdavant de l’equip.
