El Futbol Club Barcelona es troba immers en una crisi de joc i resultats sota el govern de Joan Laporta a la presidència i de Xavi Hernández a la banqueta. Els brots verds que s’havien vist en les darreres temporades han quedat pansits de cop en un curs on els culers estan desesperats i no veuen la solució a una situació dramàtica. En aquest sentit, només hi ha una petita escletxa d’esperança en aquesta tragèdia. No es tracta d’un desllorigador imminent, ans al contrari, però la nova fornada de jugadors joves, de la Masia, que són els qui més llum aporten a un equip enfonsat, fan que el barcelonisme guardi encara esperances de recuperar la grandesa en un futur pròxim. Enmig de partits desastrosos de l’equip, futbolistes com Lamine Yamal, Pau Cubarsí, Héctor Fort, Marc Guiu o Fermín López, formats durant molts anys a les categories inferiors del club, han estat l’únic lloc on han pogut agafar-se els culers. Quin és el secret de l’èxit d’aquesta nova fornada de la Masia?
El Barça i la Masia, un binomi guanyador
La història moderna del Barça no s’entén sense dos conceptes clau: el model i el planter. Ambdues premisses van de bracet sota una sola idea, la Masia, un centre de formació d’esportistes on s’han forjat molts futbolistes que han acabat fent història al Barça. En aquesta acadèmia, els nois i noies que hi viuen aprenen una sèrie de conceptes que els acompanyen al llarg de la seva trajectòria i que acaben construint els fonaments del futbol Barça: passada, toc, rondo, conservació, joc de posició, joc de situació, etc. De fet, amb l’objectiu d’assegurar el llegat d’un estil de joc tan característic, s’ha potenciat una Àrea de Metodologia que permet preservar una idea que ha estat, és i serà el millor fitxatge de tots. De fet, aquesta escola i aquesta idea que la conforma han tornat a aplanar el camí cap a un nou Barça que necessita, imperiosament, sustentar i basar el projecte esportiu a partir del model i del planter, tal com ha quedat demostrat històricament.
La intenció de voler ser protagonista amb la pilota és el leitmotiv, ja que tota la vida hem vist com el Barça ha necessitat controlar tots els aspectes del joc per assolir l’èxit. En cas contrari, ha estat una joguina en mans del rival. En concret, l’equip de Pep Guardiola va esdevenir la sublimació d’un estil de joc amb un engranatge format a casa. Malgrat tot, el relat s’ha anat esquerdant amb el temps i, en funció de qui ha tingut el comandament, ha passat de ser útil a ser per un simple ús mercantil i de paraula, no pas de fets. Van ser uns quants anys sense veure ni un sol jugador format al planter arribant i assentant-se al primer equip masculí blaugrana, però diverses lleves generacionals han tornat a treure el cap per rescatar un FC Barcelona que ha tornat a trobar a la Masia la via per posar solució a una sèrie de problemes futbolístics, econòmics i institucionals.
La Masia tornarà a ser la base?
Lluny queda el 25 de novembre del 2012, quan el Barça de Tito Vilanova va alinear un onze farcit plenament de jugadors del planter per jugar contra el Llevant, al Ciutat de València: Valdés, Montoya, Puyol, Piqué, Jordi Alba, Busquets, Xavi, Iniesta, Cesc Fàbregas, Pedro i Messi. Tot plegat, en un matx que es va endur el bàndol català per 0 gols a 4 i que va ser una més de les tantes victòries que es van donar a la famosa lliga dels 100 punts. Bonic i alhora funcional, ja que l’aposta resulta beneficiosa futbolísticament, però també econòmicament.
Sembla difícil repetir una fita tan atípica com també honorífica. Malgrat això, tots i cadascun dels esforços haurien de ser espremuts en aquesta via, i sembla que així ho ha entès Xavi Hernández, fill del model i essència de l’equip més emblemàtic. La Masia ha tornat a demostrar que és una font de talent, que evoluciona amb el temps, que s’adapta als canvis que pateix el futbol i que és capaç de nodrir el primer equip de jugadors de talla mundial. Tot i que es deu, en part, a la necessitat econòmica del club, també té gran part de mèrit la fe que l’entrenador manté en els joves talents del planter blaugrana. No és gens senzill fer debutar jugadors, més encara quan alguns dels escollits no han ni arribat a la majoria d’edat. De fet, l’aposta d’enguany és rellevant i destacable, ja que ha fet debutar Fermín López (20 anys), Marc Guiu (18), Héctor Fort (17) i Pau Cubarsí (17), a més de comptar amb dos jugadors que ja ho van fer la temporada passada, com són Marc Casadó (20) o Lamine Yamal (16). Aquest darrer, la cirereta del pastís.
Lamine Yamal, Héctor Fort, Pau Cubarsí o Marc Guiu estan sent alguns dels noms del moment. Els tres primers no han temut ni fet cap pas en fals en dos escenaris històrics del futbol espanyol com són el Benito Villamarín i San Mamés, mostrant molta personalitat més enllà d’una evident qualitat. Adolescents desvergonyits amb una sèrie de qualitats que no només s’adquireixen, sinó que els conforma i que esdevé clau de volta en la seva actitud i flaca por al fracàs. Uns joves talents que s’uneixen a altres futbolistes formats a casa i que ja estan completament establerts al primer equip, com Gavi (19) o Balde (20). Falta per saber si d’altres que estan cedits com Ansu, Eric Garcia, Nico o Chadi Riad podran gaudir de noves oportunitats, però el que és evident és que molts dels mencionats haurien de conformar la base sòlida d’un nou Barça que, de mica en mica, continua establint el canvi generacional. Aquest, una vegada es completi, hauria de convertir-se en el remei per tornar a assolir l’èxit.
Lamine Yamal, líder d’una nova generació talentosa i descarada
Lamine Yamal destaca com a líder d’una nova fornada i ja ha establert tota mena de rècords al llarg de la present temporada. Al Trofeu Joan Gamper es va presentar i tant al Villamarín com també a San Mamés s’ha doctorat, deixant la seva empremta amb un gol espectacular que va fer rememorar una jugada clàssica d’un altre emblema sorgit del planter que es va convertir en el millor de tots els temps. El jove mataroní és al Barça des del 2014, quan tenia 7 anys. No han passat ni deu mesos del seu debut amb el primer equip. En tenia 15 quan Xavi li va donar l’alternativa, per confiança i per necessitat de club. Es projecta com un clar referent de futur, però no deixa de tenir 16 anys i, per tant, no mereix cap mena de responsabilitat.
Héctor Fort, nascut i criat al blaugrana barri de les Corts de Barcelona des de l’any 2006, és un polivalent lateral dret que també pot actuar com a central. A més, la seva versatilitat ha quedat palesa amb la seva notable personalitat i competint al lateral esquerre quan se l’ha necessitat. De la seva generació també és Marc Guiu, davanter centre de Sant Celoni va debutar amb un gol instantani i salvador contra l’Athletic Club el passat mes d’octubre. I més jove, de la generació de Lamine, és Pau Cubarsí, un jove defensa central de l’Estanyol (Gironès), que acaba de complir els 17 anys i que ha demostrat, en pocs partits, una sortida de pilota i una col·locació que molts fitxatges de renom i amb molts calés pel mig no podrien oferir.
En conjunt, aquests joves jugadors formats a la Masia han donat una nova cara al Barça. I només són l’exemple d’altres que estan per venir. D’aquesta manera, han demostrat que el club pot i hauria de continuar confiant en el talent format a casa. Malgrat l’eliminació a la Copa del Rei, el culer va tancar la televisió amb la il·lusió i l’esperança que el projecte esportiu pot anar acompanyat d’una jove generació de jugadors que coneixen el club com cap altre i que, a sobre, juguen amb una calma, una personalitat i un coratge sorprenents. “La diferència que veig de la meva generació a aquesta és que volen jugar. No estan espantats. A la meva època potser ho estàvem més, però a ells els veig amb ganes i amb la cara que és el seu moment”, va destacar Xavi fa un temps. De fet, el tècnic ha subratllat en diverses ocasions la importància del planter com a base per a la construcció del futur. “Tenim una generació de molt joves amb molt rendiment. Hem d’ajudar-los que aquest rendiment sigui continu”, ja va assenyalar el mateix tècnic egarenc el dia de la seva arribada. A les seves mans està un llistat de jugadors que han esbotzat la porta, demostrant que s’ha de confiar en la Masia. Si se sumen als que ja hi ha, es pot construir la base sòlida d’un Barça que torni a il·lusionar i a regnar.
