El Futbol Club Barcelona és l’entitat esportiva més representativa de Catalunya i, com a tal, no s’escapa de patir alguns dels problemes més destacats del país, com ara la salut de la llengua. Entre els joves, la situació del català és cada cop més crítica, el Barça no n’és una excepció i la Masia reflecteix algunes de les principals preocupacions dels experts. Els jugadors que es formen a la Masia sovint es relacionen entre ells, i amb els mitjans de comunicació, en castellà, tot i que la seva formació la fan en català. Si més no, això és el que defensa el club, tot i que hi ha lingüistes que ho qüestionen. Per la seva banda, el Barça és conscient de la seva responsabilitat amb el país i amb la llengua i fa esforços per millorar, però ha de fer equilibris amb el vessant esportiu que, al cap i a la fi, és la prioritat principal del club.
“L’adolescència és una edat fotuda per a la llengua”, explica el lingüista Gerard Furest. Des d’aquesta premissa analitza el poc ús del català que fan els jugadors més joves formats a la Masia i utilitza l’exemple de Lamine Yamal, criat a Mataró, que darrerament va utilitzar el castellà per explicar les seves sensacions després de renovar amb el club. “Els joves utilitzen poc el català perquè té poc prestigi, perquè creuen que per fer-se els dolentots han de parlar en castellà i per la falta de referents. A més d’això, hauríem de veure fins a quin punt és real la vehicularitat del català a la Masia”, apunta. Fonts del club consultades per Món Esport asseguren que sí, que el català és la “llengua pròpia del club i s’utilitza de forma preferent en totes les activitats”.
El català és la primera llengua a la Masia?
Jordi Roura, entrenador del primer equip del Barça durant la malaltia de Tito Vilanova la temporada 2012-2013 i director del futbol formatiu del club entre el 2014 i el 2021, és una veu més que autoritzada per explicar la situació del català a la Masia. Roura dona la raó al club i afirma que el català és la llengua més important a la Masia: “El Barça és un club catalanista i català i la llengua és una part fonamental del club. A la Masia hi ha professors i classes de reforç de català, s’ensenya la llengua i s’intenta que tothom la parli”. No obstant això, Roura sí que deixa clar que “a la Masia hi ha sobretot nens vinguts de fora de Catalunya” i explica que “es canvia al castellà” en els casos on una gran majoria de nens “no entén el català d’inici”.
A més a més, Xavi Martín, qui va ser director de la Masia entre el 2019 i el 2021, afirma que es treballa en la immersió lingüística a la Masia: “Jo parlava sempre en català a tots els nens i demanava als tutors que també ho fessin. També els preparàvem per parlar en català quan fessin entrevistes. Sempre he tingut clar que la llengua materna del Barça es el català i els nanos que creixen a la Masia l’han de fer seva”. Això sí, Martín assegura que durant la seva etapa a la Masia no rebia cap “directiu concreta del club” en matèria lingüística. Actualment, el Barça tampoc no parla de cap directriu específica, però sí que diu que “existeix un compromís per formar els esportistes en el coneixement del català”. De la mateixa manera, Roura afirma que “l’objectiu és que gradualment tothom entengui el català i passats uns mesos es pugui parlar en català amb tots els grups”.
Furest, per la seva banda, admet que el fet que els adolescents evitin el català succeeix també en molts altres contextos. “És un problema de la llengua i per a la llengua, i és sistèmic. No connecten amb la llengua i això els fa no sentir-s’hi còmodes”, assenyala. Tot i admetre que no és un problema únic de la Masia, el lingüista considera que el club pot fer molt més pel català del que està fent fins ara. En aquest sentit, Roura assegura que el que es veu a la Masia és “un reflex de la societat”, que es donen totes les eines possibles perquè s’aprengui català però “utilitzar-lo després és una altra cosa i no es pot posar una pistola al pit a la gent”.
“Poca coherència en política lingüística al club”
Malgrat les explicacions de Roure, Furest creu que el club té “poca coherència en la seva política lingüística” i que això es demostra quan els jugadors formats a la Masia surten a les xarxes socials del Barça -inclús en els comptes en català- fent declaracions en castellà. “Si el català és la llengua oficial del club, com a mínim al compte en català haurien de sortir en català. El Barça hauria de treballar els usos lingüístics si realment és més que un club, cosa de la qual es vanta”, etziba.
Xavi Martín assegura que, com a mínim durant la seva època, es treballava perquè els nens fessin declaracions en català: “Insistíem als jugadors que parlessin català i ells ens escoltàvem. Els dèiem que quan fossin professionals haurien d’atendre entrevistes en català. Els casos de jugadors d’aquí que no parlen català no ens agradaven gens”. De fet, posa els exemples de Fermín López i Ansu Fati, que van arribar a la Masia amb 13 anys i 10 respectivament i quan han fet el salt al primer equip han atès els mitjans de comunicació en català en entrevistes extenses.
Furest considera que tot nen que hagi estat educat a la Masia hauria de parlar “prioritàriament, que no només” en català en públic per “política de club”. De fet, apunta que el Barça és conscient que té un problema en aquesta qüestió, perquè la Plataforma per la Llengua va impartir tallers a la Masia a petició del club. “Si no hi ha un problema amb el català, els usos i la llengua a la Masia i al Barça, per què la Plataforma els va haver de formar?”, pregunta.
“Si la Masia és la Masia i no un cortijo, han d’aprendre català”
Una de les persones vinculades a la Plataforma per la Llengua que van formar els treballadors de la Masia en català és Ferran Suay, president de Tallers per la Llengua. L’expert considera que aprendre català hauria de ser un requisit per poder entrar a la Masia. “El Barça té una potència suficient per poder exigir això i qualsevol altra cosa. Si el requisit és aquest, els nens el compliran”, assegura. Suay és molt clar: “Si la Masia és la Masia i no el cortijo, els jugadors només arribar han d’aprendre català com a primera llengua”. De fet, Furest arriba a l’extrem de demanar que el club posi “clàusules” als joves futbolistes que comportin parlar català.
En aquest punt, Jordi Roura traça una línia vermella i exposa que això podria comportar conseqüències greus en el vessant esportiu. Argumenta que “s’han de tenir en compte les sensibilitats de les famílies a l’hora d’incorporar nens a la Masia”. L’exdirector del futbol formatiu del Barça explica que és complicat convèncer uns pares de fora de Catalunya que deixin el seu fill en mans del club i s’ha de tenir molt tacte: “El primer que fan les famílies és preguntar si els nens podran seguir els estudis, ja que no entenen el català”. “Si obliguéssim els nens a parlar català, molts no vindrien a la Masia”, afegeix.
Per il·lustrar-ho, utilitza el cas d’un jugador molt conegut, Gavi: “Quan el vam anar a fitxar, que tenia 11 anys, també el volia el Madrid. Tu ara imagina que li dius que el català ha de ser obligatori per jugar al Barça. Hagués triat el Madrid. Ara bé, un cop arriba el Gavi, s’ha d’intentar que l’aprengui i s’ha d’afavorir que el parli”. De la mateixa manera, les fonts del club consultades a Món Esport constaten que no hi ha la voluntat d’obligar ningú a parlar català, ja que “els esportistes s’han d’expressar en la llengua que estiguin més còmodes”. Això sí, “es demana i es potencia l’ús del català a través dels caps de premsa dels respectius equips”.
També destaca el testimoni de Xavi Martín, exdirector de la Masia, que posa exemples de la seva època: “Els pares d’un nen de 10 anys de Granada tenien por de venir al Barça pel tema del català i pensaven marxar al Madrid o l’Atlètic. Els vaig convencer dient que si en sis mesos no entenia el català i començava a parla-lo el tornava a casa”. Martín explica que el cas va tenir un final feliç: “Al cap de sis mesos va venir el Club Super3 i va parlar en català. Vaig enviar el vídeo als pares i al·lucinaven. Han passat els anys i aquest nano continua al club i parla en català a les entrevistes”. És el Pedro Rodríguez Iglesias i ara és capità del Cadet A.
Suay assegura que a la Masia, el potencial d’ús, és a dir, la gent capacitada per utilitzar el català, és molt gran. Fins a un 60% dels residents a la Masia estan capacitats per fer servir habitualment la llengua, però només un 20% ho fa. “Hi ha molt marge de millora, però cal que la directiva doni instruccions clares”, apunta. Les dades d’ús del català a la Masia que reflecteix Suay són lleugerament inferiors a les del conjunt del país, on el 81,2% de la gent sap parlar-lo, però només un 43,5% ho fa de forma habitual.
El president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, també creu que hi ha molt marge de millora, però admet que el Barça “no és ni molt menys hostil a la llengua” i que des que Joan Laporta presideix l’entitat s’està treballant per millorar les febleses al voltant de la llengua. “Hi ha mancances, però estem treballant amb el club per revertir-les i hem fet formacions a la Masia”, explica. Insisteix que l’ONG del català està “a total disposició del club” per ajudar a fer de la Masia “una eina integradora” on la llengua tingui “el pes específic que hi ha de tenir”. “D’aquesta manera tindríem el pack educatiu complet a la Masia”, apunta.
Els lingüistes reconeixen millores, però exigeixen més compromís a la directiva
El president de Tallers per la Llengua, per la seva banda, assegura que la directiva del Barça ha de fer un pas endavant i donar “instruccions clares i precises” sobre l’ús del català a la Masia. “No valen només les paraules d’amor a la llengua a la premsa. Els jugadors han de començar amb el català des que arriben i la política de contractació del personal ha d’incloure el requisit de la llengua”, exigeix. D’aquesta manera, apunta, l’ús intern podria millorar molt. Suay aprofita també per rebatre el que considera una “excusa” de la directiva pel que fa a què els nens no entenguin el català quan arriben d’altres llocs d’Espanya o de països castellanoparlants. “Qualsevol persona castellanoparlant pot entendre el català, ho afirma fins i tot el membre de la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua (RAE) Juan Carlos Moreno Cabrera”, assegura.
El president de la Plataforma per la Llengua també creu que per deixar de ser una llengua minoritzada cal que “deixem de tenir actituds de llengua minoritzada”. “Thiago Alcántara quan va fitxar pel Bayern va penjar un vídeo aprenent alemany a la setmana següent. Això és el que hauríem de transmetre a la Masia”, explica. Admet que tot i que la Masia és un bon centre educatiu, encara hi ha feina per fer i el club n’és conscient i hi continua treballant. “L’entorn en el que es mouen i els referents que tenen no parlen català i això ho fa més complicat, però la institució ha de fer una mica més i posar a la disposició dels formadors de la Masia totes les eines necessàries perquè els nens en surtin amb ple domini de la llengua”, explica abans de concloure que l’actitud del club és favorable però encara hi ha feina a fer.
El Barça, per la seva banda, manté l’aposta ferma per continuar treballant amb Plataforma per la Llengua per “potenciar el català el club”. Des del club reconeixen que la Masia és un àmbit on es vol potencial “especialment” l’ús de la llengua, així com “en programes de la Fundació i de l’àrea comercial”. Tot i això, el Barça treu pit i subratlla que van aconseguir que “el nostre patrocinador principal, Spotify, tingués la seva plataforma en català”. A més a més, també es recorda que “el Futbol Club Barcelona va ser pioner en crear comptes per diferents idiomes a les xarxes, i va ser promotor de l’ús del domini .cat”. En qualsevol cas, l’entitat blaugrana deixa molt clar que “continuarà treballant i millorant en el que calgui per posar en valor la nostra llengua a Catalunya i arreu”.
17 
