“Corrupció sistèmica” al Comitè Tècnic d’Àrbitres. Aquest és el concepte que utilitza el titular del jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona, dirigit pel magistrat Joaquín Aguirre. En una interlocutòria notificada aquest dijous a les parts, que ha avançat El Periòdico i a la qual ha tingut accés El Món, el jutge cursa la petició de la Lliga, una de les parts personades, per practicar diverses diligències i “avançar en la hipòtesi relativa a la possible influència” que tindria Enrique López Negreira, fos a través d’ell mateix o bé del seu fill, sobre els àrbitres de la competició esportiva de màxim nivell del futbol. Amb la interlocutòria, de 21 pàgines, el jutge imputa un delicte de suborn actiu al Barça i a tots aquells que haguessin efectuat pagaments a Negreira i el seu fill, i els que s’acreditin en fase d’instrucció. A més també els imputa un delicte de corrupció esportiva.
Així mateix, la resolució avança que ordenarà a la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) entregar els documents i qüestionaris que realitzava el comitè del col·lectiu arbitral, missatges, comunicacions -inclosos els de xarxes de missatgeria com Whatsapp– entre el Comitè Professional d’Àrbitres, Negreira i el seu fill. Amb aquesta resolució, el magistrat Aguirre torna a desestimar els recursos interposats pel Barça i pel seu expresident Josep Maria Bartomeu contra l’admissió del Reial Madrid com a acusació particular. De fet, ja ho va avalar el passat cinc de setembre en una altra interlocutòria. En el mateix escrit, el magistrat ja avança que dictarà una altra resolució amb què qualificarà indiciàriament el delicte que podria haver comès el Barça per haver pagat a Enríquez Negreira “la quantitat aproximada de set milions d’euros durant uns 18 anys”. El jutge obre la porta al fet que altres clubs es puguin personar.
Suborn del Barça i corrupció sistèmica de l’arbitratge espanyol
Segons la tesi del jutge, el pagament pel FC Barcelona a Negreira o al seu fill es pot considerar realitzat “amb relació al càrrec que exercia el primer perquè els pagaments es van perllongar aproximadament durant uns 18 anys”. Els càlculs de la instrucció són que es van incrementar dels 70.000 euros inicials fins als 700.000 euros anuals. Així mateix, apunta que el Barça va aturar els pagaments tan aviat com Negreira va ser destituït com a vicepresident del Comitè Tècnic d’Àrbitres. “Per deducció lògica”, conclou el magistrat, “els pagaments abonats pel FC Barcelona satisfeien els interessos del club en atenció a la seva durada i a l’increment anual”.
“D’aquí es dedueix també que els pagaments van produir els efectes arbitrals desitjats pel Barça, de manera que va haver-hi una desigualtat en el tracte amb altres equips i la consegüent corrupció sistèmica en el conjunt de l’arbitratge espanyol”, afirma l’instructor. “Tot i això, les investigacions de la Guàrdia Civil podran confirmar aquests extrems obtinguts per inferència lògica”, deixa clar el magistrat, expressant que encara no té tota la prova.
Després de ser destituït com a vicepresident del CTA a mitjans de l’any 2018, el FC Barcelona va decidir prescindir dels serveis de Negreira. Però ell va reaccionar amb una carta a l’aleshores president del Barça, Josep Maria Bartomeu, amb to intimidatori, advertint-lo que si no seguien pagant “revelaria una sèrie de fets que podrien perjudicar greument el club”. Una amenaça que el jutge interpreta com la “consciència de Negreira que havia realitzat actes il·lícits a favor del Barça”. Per al jutge, “el delicte de suborn s’ha consumat en haver-se abonat el pagament, es demostri o no la corrupció sistèmica de l’arbitratge espanyol a causa d’aquests pagaments”.
1 
