Nova resolució contra el Barça. Aquesta vegada, la Sala Contenciosa Administrativa de l’Audiència Nacional que ha confirmat la resolució del Tribunal Econòmic Administratiu Central (TEAC) que va imposar al club el pagament de gairebé 23 milions d’euros per l’IRPF entre els anys 2012 a 2015 derivat de les retribucions abonades als agents esportius dels jugadors. La presidència del Barça en aquells moments estava en mans de Sandro Rosell i Josep Bartomeu.
En una sentència, la Secció Quarta rebutja el recurs presentat Barça contra la resolució, de juny del 2020, que liquidava els períodes de càlcul de l’IRPF entre gener de 2012 i juny de 2015. La quantia derivada de la liquidació tributària total va ser de 8.764.118 euros, mentre que, en concepte de sanció, se li va imposar l’abonament de 3.031.893 euros (2012), 4.348.402 euros (2013), 5.172.955 euros (2014) i 1.414.158 euros (2015). El motiu de fons és un mal càlcul sobre la naturalesa dels serveis que prestaven els agents dels jugadors que els magistrats consideren una “simulació”.

Dues interpretacions
La resolució detalla que l’agència tributària sostenia que les retribucions pagades pel club als agents dels jugadors, atès que presten els seus serveis als futbolistes i no al club, tenen la naturalesa de rendiments de treball. Per tant, tècnicament estan subjectes a retenció en el moment de l’abonament, per la qual cosa està obligat a practicar i ingressar la retenció corresponent. En canvi, el Barça entenia que els imports abonats als agents corresponen a la retribució acordada pels seus serveis prestats a l’entitat esportiva. En conseqüència, no cal imputar com a retribució dels jugadors les quanties que corresponen a prestacions de serveis al club.
“Dels fets constatats per la Inspecció, resulta que els pagaments efectuats pel Club ho han estat en nom i per compte dels esportistes que són els efectius destinataris dels serveis prestats pels agents, mentre que es dona l’aparença que els agents estan prestant un servei encarregat pel Club o representant el Club”, assegura l’administració. Però, els magistrats consideren que aquest fet no s’acredita de cap manera i la “realitat que reflecteixen els documents de l’expedient és contrària a aquestes circumstàncies, ja que els agents representen els jugadors i actuen en interès d’ells”. La Inspecció arriba a la conclusió que la relació entre el Barça i els agents només serveix per donar cobertura als pagaments abonats pel Club als jugadors. Una conclusió que els magistrats comparteixen.
De fet, el tribunal raona que en la simulació tributària cal utilitzar artificis encaminats a “l’elusió impositiva”. És a dir, a gaudir d’avantatges fiscals que no corresponen a la real operació realitzada”. “Es tracta d’obtenir un tractament fiscal del fet imposable i les seves circumstàncies concurrents, més favorable del que correspondria a l’operació real”, conclou la resolució. “S’aparenta retribuir per part del club a l’agent uns serveis inexistents, quan en realitat s’està abonant part de la retribució al jugador així, pels serveis que presta al club, amb la corresponent incidència tributària, que afecta l’Impost de Societats, l’IVA i l’IRPF, i que distorsiona la base imposable d’aquests conceptes tributaris”, emfatitza la sala.