Dilluns comença a l’Audiència de Barcelona el judici anomenat ‘Cas Neymar 2‘. Els expresidents del Barça Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu i l’exjugador blaugrana Neymar Jr, acompanyat dels deus pares, seuran al banc dels acusats. Se’ls acusa d’estafa i corrupció en el fitxatge de l’astre brasiler pel Barça, l’any 2013. La fiscalia demana cinc anys de presó per a Sandro Rosell i dos per a l’actual futbolista del Paris Saint-Germain. Per altra banda, sol·liciten l’absolució de Bartomeu, que només està acusat per DIS, el fons d’inversió que tenia el 40% dels drets del jugador en el moment del seu traspàs al Barça.
Estafa i corrupció per no pagar a DIS
El fitxatge de Neymar Jr pel Barça encara porta cua a dia d’avui. El judici, que comença demà, vol descobrir si realment hi va haver una estafa al fons d’inversió DIS. Aquest fons va adquirir el març del 2009 el 40% dels drets econòmics i federatius de Neymar Jr quan jugava al Santos, i va pagar-ne 5 milions. El 7 novembre del 2011 Neymar va signar un nou contracte amb el Santos fins el juliol del 2014, tot i que l’anterior contracte era fins el 2015, amb una clàusula de rescissió de 65 milions d’euros, però el club el va autoritzar a negociar amb altres clubs. El mateix novembre del 2011, amb Rosell de president i negociant directament amb l’agent i pare del jugador, el Barça es va comprometre a pagar 40 milions a Neymar per assegurar-se el fitxatge a partir del 2014, quan quedés lliure. A més, van acordar que el club li donava al jugador, com a “préstec”, 10 milions d’euros aquell mateix 2011, però no tenia interessos ni cap garantia. Si el jugador incomplia el contracte, es comprometia a tornar al Barça els 50 milions, però el Barça també pagaria 40 milions al jugador si no l’acabava fitxant. El club garantia un salari de 36,1 milions d’euros pel jugador en cinc anys.
Marejar la perdiu amb contractes fraudulents
Per intentar evitar pagar més a DIS, el Barça, el Santos i Neymar van idear diversos contractes amb objectes i denominacions diferents però que en el fons eren perquè el club català pagués el fitxatge de l’astre brasiler. El Barça i el Santos van signar quatre contractes, però només el primer era estrictament pel fitxatge de Neymar per valor de 17,1 milions. En un annex del contracte s’establia que 6,8 milions eren per a DIS, i que si una posterior sentència judicial establia una quantitat superior, la pagarien a mitges els dos clubs.
El segon contracte era un conveni de col·laboració en matèria de futbol base, i pel qual el Barça pagava 7,9 milions d’euros al Santos per tenir dret de preferència en el fitxatge de tres jugadors. Tot i haver pagat els diners, el Barça no va acabar fitxant-ne cap dels tres.
El tercer contracte era perquè el Barça jugués un partit amistós al Brasil contra el Santos gratuïtament. No obstant, el mateix dia, Rosell i Bartomeu van enviar una carta al Santos reconeixent-li que si el partit no es jugava mentre Neymar era jugador del Barça, el club català pagaria 4,5 milions al Santos. El partit encara no s’ha jugat i Neymar ja no juga amb el Barça.
El quart i últim contracte entre els dos clubs era perquè el Santos jugués el trofeu Joan Gamper gratuïtament, partit que sí que es va jugar.
Finalment, Rosell i Bartomeu van enviar una altra carta al Santos obligant el Barça a pagar 2 milions d’euros al club brasiler si Neymar era elegit un dels tres finalistes a millor jugador de l’any per la FIFA mentre fos blaugrana. En total el Barça va pagar 25,1 milions al Santos; 17,2 pel fitxatge de Neymar, 5,9 com a primer pagament pel conveni pel futbol base, i 1,9 del segon pagament pel futbol base. Dels 17,1 milions del fitxatge, 6,8 van ser per a DIS, però la fiscalia diu que hauria d’haver cobrat 10 milions d’euros, el 40% dels 25 milions totals. Per això, reclama 3,2 milions d’indemnització per al fons d’inversió brasiler.
A banda d’això, el Barça i Neymar van signar set contractes, en els que es va establir un salari més alt pel jugador del fixat el 2011, passant de 36,1 a 45,9 milions d’euros en cinc anys. Igualment el Barça va pagar 1,5 milions a Neymar per l’explotació dels drets d’imatge del jugador i 8,5 milions com a prima de fitxatge, no prevista en el contracte del 2011, que se li van pagar el setembre del 2013.
Peticions de penes
Per tot això, la fiscalia demana per a Rosell cinc anys de presó per corrupció en els negocis i estafa impròpia en la modalitat de simulació contractual, 10 milions d’euros de multa, tres anys d’inhabilitació per a exercir en la indústria o el comerç i inhabilitació per a càrrec electe durant el temps de la condemna.
A Neymar Jr i al seu pare els demana dos anys de presó per corrupció en els negocis, multa de 10 milions d’euros i tres anys d’inhabilitació per a exercir en la indústria o el comerç a cadascun. A la mare li demana un any de presó, tres d’inhabilitació i 10 milions de multa. A l’exdirectiu del Santos Odilio R.F. li demana tres anys de presó per estafa. D’altra banda, al Barça li demana 8,4 milions d’euros per estafa i corrupció en els negocis, al Santos 7 milions per estafa i a l’empresa familiar dels Neymar 1,4 milions per corrupció en els negocis. A més, a Rosell, l’exdirectiu del Santos, el Barça i el club brasiler els reclama una indemnització conjunta de 3,2 milions per a DIS.
De Bartomeu, que va signar bona part dels contractes juntament amb Rosell, la fiscalia en demana l’absolució perquè diu que era el vicepresident primer i esportiu del club, però va signar els contractes per indicació de Rosell, i no va liderar ni va prendre part activa en les negociacions amb els Neymar ni el Santos. Tampoc va tenir coneixement dels acords.
4 
