Aquesta setmana, el Futbol Club Barcelona emetia un comunicat per anunciar els resultats de l’exercici financer de la temporada 2024-2025, els quals s’hauran d’aprovar en l’Assemblea de Compromissaris del pròxim 19 d’octubre. En el text, el Barça treia pit i assegurava que podia “confirmar la recuperació econòmica” després de molts anys de crisi, d’una situació heretada de l’anterior junta directiva i que va empitjorar amb la pandèmia de la Covid-19. El club celebrava els resultats ordinaris positius, amb dos milions d’euros de beneficis, així com uns ingressos ordinaris de 994 milions d’euros.
D’aquesta manera, en l’apartat d’ingressos, el balanç que fa el Barça és molt positiu, havent aconseguit que entressin més diners dels esperats; en tant que havien pressupostat uns 893 milions als comptes anteriors. Això s’entén sobretot gràcies al bon rendiment esportiu, cosa que, més enllà de premis econòmics, va comportar també més diners en estadi i en marxandatge. Les despeses, però, també van superar el muntant pressupostat per a la temporada: es van quedar en 965 milions, molt per sobre dels 875 milions previstos.
Amb tot, el club tanca el curs amb uns guanys ordinaris minsos, de dos milions d’euros. La bottom line, però, es capgira amb el resultat extraordinari, principalment per la devaluació de Barça Produccions. Aquesta és una de les palanques que es van activar fa tres anys, per tal de generar ingressos extraordinaris. A aquest forat s’ha d’afegir la sanció de 15 milions d’euros per part de la UEFA; però queda lleugerament equilibrat pels 70 milions generats per la venda dels drets d’explotació de l’hospitality de l’Spotify Camp Nou. Així, la junta de Joan Laporta dona per conclòs l’exercici amb unes pèrdues de 17 milions d’euros.
Dels cinc exercicis comptables que ha tancat l’actual equip de govern, aquest és el tercer que queda en pèrdues. D’aquests, val a dir, només dos partien de la governança de Laporta: el present i el 2023-2024, que va acabar amb 180 milions d’euros en vermell, llastrat també per la devaluació del llavors anomenat Barça Studios -ara Barça Produccions-. El tercer curs en negatiu va ser el 2020-2021, el més sagnant dels cinc, amb més de 480 milions d’euros de pèrdues. La major part d’aquell any fiscal, però, es va concretar sota el mandat de l’expresident Josep Maria Bartomeu i de la comissió gestora que va presidir Carles Tusquets i Trias de Bes, que va agafar les regnes del club després de la dimissió de Bartomeu l’octubre de 2020.
A més a més, en ser investit, l’actual president va ordenar el forensic que finalment va destapar totes les causes contra l’anterior junta, i que va mantenir el club al ralentí fins aquell mateix mes d’agost. Un forensic que, després que fa uns anys Laporta remetés a la Fiscalia i a la policia, ha acabat actualment amb la imputació de Bartomeu per presumpta administració deslleial. Així, el gruix de les pèrdues atribuïdes a l’era Laporta per part d’alguns actors de l’oposició -els famosos 230 milions “de bojos”- té, obligatòriament, dos grans asteriscs: el de la pandèmia, generalitzat per a tot el món del futbol, i el del conflicte entre comptabilitat i gestió que mostra el balanç del 2020-2021.
Els guanys fan brillar BLM
En només un recompte fiscal anual, la 2024-2025 mostra els resultats -alguns a batzegades, altres a impulsos- de les apostes de Laporta d’ençà que va tornar a la presidència del club. En el costat positiu consten els ingressos comercials i els reportats per l’estadi. Malgrat haver jugat lluny de l’Spotify Camp Nou un curs més, el club reporta 175 milions d’euros de facturació a Montjuïc, 50 milions més que el curs anterior i 21 milions per sobre del pressupost. Pel que fa a les vendes, es van generar 473 milions d’euros, 27 milions més del que es preveia. El gran diamant del balanç comercial, val a dir, precedeix la segona era Laporta: es tracta de Barça Licensing and Merchandaising, o BLM, la firma del club dedicada a gestionar les vendes de marxandatge.
BLM és un vehicle creat el 2016, i que ha crescut exponencialment amb l’escalada de la rellevància global del club i la millora dels acords comercials amb Nike -el darrer, datat del passat novembre, podria reportar al Barça fins a 120 milions d’euros-. BLM, cal recordar, podria ser una nova palanca per a la junta, en tant que té el permís de l’Assemblea de Compromissaris per vendre’n fins al 49,9% de la propietat. Ara bé, res no indica que hi hagi intenció de desfer-se d’un actiu que no fa més que créixer, com a mínim fins al moment.
Barça Studios ancora el club
Les ombres del club són, ara per ara, més llargues que les seves llums. La més obscura, si bé és temporal, és el patrimoni net, que encadena cinc cursos en negatiu, des de la pandèmia. Enguany, el desequilibri és de 153 milions d’euros, tot i que la junta espera revertir la tendència amb el retorn a l’Spotify Camp Nou a ple rendiment, en un o dos anys. L’altra, l’endeutament, que roman en 469 milions d’euros. La xifra, val a dir, s’ha anat erosionant durant tot el mandat, i ja està 211 milions per sota del pic de 680 milions d’euros reportat en el balanç de la 2020-2021.
Els mals del Barça, que porten a aquest sotrac econòmic, tenen diversos noms. El més important és Barça Produccions, abans conegut com a Barça Studios. La societat es va fundar per comercialitzar de forma centralitzada la producció audiovisual del club, sota la marca Bridgeburg Invest. En un primer moment, es va valorar en 400 milions d’euros; però els auditors han anat retallant any a any el seu preu de mercat. Després de diverses revisions a la baixa, enguany s’han hagut de restar 65 milions d’euros addicionals, es queda en 178 milions d’euros.
A aquesta devaluació cal afegir la despesa extra generada per l’absorció de la marca Bridgeburg el passat mes de febrer, que ara forma part de Barça Produccions, i que ha fet tremolar la caixa per uns 12 milions d’euros addicionals. Cal recordar que la valoració d’aquesta societat ha estat la font del conflicte de Laporta amb els auditors del Club: Grant Thornton, encarregat de vigilar els comptes fins al gener d’enguany, ja va recomanar devaluar-la; i també ho va fer Crowe, la successora, amb qui finalment s’ha arribat a un acord que ha fixat el valor de la firma.
La recuperació econòmica ja ha arribat?
Quan Joan Laporta va guanyar les eleccions l’any 2021 va deixar clar que la situació econòmica del Barça era molt delicada i no va fer promeses utòpiques. Ans al contrari, va explicar que per tal d’aconseguir la “recuperació econòmica no s’aconseguiria fins a la temporada 2024-2025”. El club considera, ara sí, que pot donar-ho per “confirmat”. En aquest sentit, hi ha aspectes que ho fan pensar, com per exemple que s’hagi tornat a superar la barrera dels 1.000 milions d’ingressos previs a la pandèmia -actualment són 1.075- i que, malgrat que s’hagin fet grans esforços en elements com retallar la massa salarial, l’equip hagi recuperat la competitivitat esperada.
D’altra banda, però, el Barça encara té deures per fer en matèria econòmica. La devaluació sense fre de Barça Produccions, l’endeutament o els problemes de fair play financer amb LaLiga -que continuen sense resoldre’s del tot- així ho evidencien. En tot cas, el club venia d’una situació molt delicada i ha anat tornant al camí del sanejament. Per fer-ho, s’està travessant un camí llarg i complicat, on hi ha hagut encerts i errades. Ara bé, l’entitat blaugrana ha avançat amb pas ferm en aquesta direcció i ha guanyat títols pel camí, ha tornat a crear un projecte esportiu il·lusionant i ha afrontat, per fi, el repte de construir un nou Spotify Camp Nou. Queda menys d’un any per a les pròximes eleccions del Barça i caldrà veure si aquesta gestió econòmica acabarà jugant en contra o a favor del president Joan Laporta.
