Aquest dijous 7 de març fa tres anys que Joan Laporta va guanyar les eleccions a la presidència del Futbol Club Barcelona. L’any 2021 l’advocat barceloní va iniciar la seva segona etapa al capdavant de l’entitat blaugrana. El seu mandat ha estat complicat fins al moment, amb l’herència d’una de les situacions més precàries de la història del club. El gran objectiu de Laporta ha estat tornar el Barça a la grandesa i, en aquest sentit, hi ha hagut encerts i decepcions.
Èxits
Sense cap mena de dubte, els resultats del primer equip masculí de futbol de la temporada 2022-2023 són el gran èxit de Laporta en aquests tres primers anys de mandat. El Barça, que venia de lluitar per quedar entre els quatre primers classificats el curs anterior, va guanyar la Lliga amb moltíssima solvència i avantatge sobre els seus perseguidors. A més a més, també va aixecar la Supercopa amb una final on l’equip culer va ser molt superior al Reial Madrid. Aquí també s’hi han de sumar tots els trofeus aixecats pel Barça femení, que ja venia ben encarrilat i ha sabut acompanyar, així com en diverses de les seccions esportives.
La Lliga del primer equip masculí va arribar després d’un mercat de fitxatges excel·lent l’estiu de 2022. Laporta va ser capaç de fer el que semblava impossible en aquell moment: tornar a incorporar jugadors de primer nivell mundial al Barça (amb l’asterisc d’haver d’hipotecar actius del club). La gran estrella, sense cap mena de dubte, va ser Robert Lewandowski, que va ser fonamental per guanyar la Lliga, sobretot en el primer tram de curs. També es va incorporar talent de futur, com Jules Koundé i Raphinha, que, si bé aquesta temporada estan sent discutits, van tenir un pes molt important la temporada passada.
Un altre encert de Laporta ha estat treure el màxim profit de la marca Barça. Això s’ha traduït en diversos acords de patrocini molt beneficiosos, entre els quals, sense cap mena de dubte, ha destacat el pacte amb Spotify per convertir-se en el principal espònsor del club. Però no només ha tret profit de la marca Barça amb patrocinadors. Laporta també ha estat capaç d’incorporar jugadors a cost zero per l’atractiu de fitxar pel club culer. Andreas Christensen i Ilkay Gündogan són els noms destacats en aquest sentit.
Amb tot, i utilitzant el mateix símil que ha fet servir Laporta durant aquest temps, el president del Barça ha aconseguit treure l’economia del club de l’UCI i situar-la en un espai més tranquil (si bé encara delicat). S’han aconseguit bones vendes de futbolistes, com les d’Ousmane Dembélé, Franck Kessié o Philippe Coutinho, i el club preveu tornar aviat a l’estabilitat econòmica definitiva. Aquí caldrà veure si les palanques activades durant aquest període perjudiquen les finances del Barça en un futur.
I, finalment, el que podria ser el seu èxit més recordat del seu segon mandat és l’Espai Barça. Després de més de vint anys parlant de la reforma del Camp Nou, Laporta ha estat el president que s’ha atrevit definitivament a iniciar la remodelació de l’estadi. De moment, les obres avancen a bon ritme i es preveu que l’Espai Barça estigui a l’elit de les infraestructures esportives mundials. A finals d’aquest 2024, l’equip podrà tornar al Camp Nou, si bé les obres encara estaran a mitges, però d’aquesta manera se superarà ràpidament el tràmit incòmode de l’èxode a Montjuïc.
Fracassos
Si bé la primera etapa de Laporta al Barça va ser brillant en molts sentits, en aquesta segona hi ha hagut moltes ombres. La més destacada, sense cap mena de dubte, va ser l’adeu de Leo Messi. L’astre argentí, el millor jugador de futbol de la història i l’emblema més important de la història del club, va haver de marxar del Barça a contracor. Si bé és cert que els contractes signats amb Josep Maria Bartomeu i la situació que va deixar l’antic president van ser els principals responsables, Laporta va haver d’aparèixer a la fotografia de l’adeu de Messi i aquesta espina la tindrà sempre clavada. A més a més, va prometre la seva renovació als socis, que posteriorment es van sentir enganyats. Des d’aleshores, ha intentat repescar-lo, sempre sense èxit. Podrà aconseguir la catarsi amb un homenatge en la inauguració de l’Espai Barça?
Un altre desencert de Laporta ha estat la incapacitat de trobar un rumb estable en moltes de les àrees del club. Hi ha hagut dimissions d’alts càrrecs molt sonades i fins i tot doloroses. Els adeus de persones com Ferran Reverter, Mateu Alemany o Jordi Cruyff, entre altres, no han agradat gens a l’afició i no ajuden a donar la imatge d’una institució sòlida. El mateix ha passat amb la banqueta del primer equip masculí, on es va fer fora Ronald Koeman de males maneres (ell tampoc no va ajudar), per posar-hi un Xavi Hernández que ha demostrat estar molt lluny dels seus mentors Pep Guardiola, Luis Enrique i Frank Rijkaard. Laporta encara té l’oportunitat de redreçar-ho, intentant consolidar el projecte en els anys que li queden al davant.
Entre els fracassos esportius, sense cap mena de dubte, destaca per sobre de tots els desastres repetits del primer equip masculí de futbol a Europa. Laporta ha vist com el Barça queia en dues ocasions consecutives a la fase de grups de la UEFA Champions League, cosa molt dolorosa per als culers, acostumats a veure l’equip en fases finals. Aquesta temporada, en canvi, on tot està perdut pel que fa a la Lliga i la Copa, la Champions ho pot salvar. Tornar a ser respectat a escala continental i mundial és un dels grans objectius de Laporta.
Finalment, també hi ha l’opacitat que ha mostrat en moltes ocasions la junta directiva actual. En les dimissions d’alts càrrecs, per exemple, ha costat explicar els motius reals que han portat a aquestes decisions. En aquest aspecte, el cas més destacat és el cas Negreira, que li ha esclatat a Laporta a la cara quan venia d’anys enrere, però ell mateix hi havia participat en el seu primer mandat i, per tant, ha quedat ben esquitxat. Va comprar àrbitres el Barça? El club insisteix que no i la realitat dels partits de l’època sembla indicar el mateix, però, aleshores, per què rebia tants diners el vicepresident del CTA? Els informes són una explicació poc sòlida, però Laporta hi insisteix i ara ja queda tot en mans de la Justícia.
Si comparem el segon mandat de Laporta amb el primer, clarament surt perdent aquesta segona etapa. Ara bé, la seva governança està a la meitat, com a mínim, ja que podria revalidar-la en unes noves eleccions. Per tant, encara és d’hora per treure conclusions definitives. Laporta té al davant els reptes d’acomiadar Messi com cal, culminar l’Espai Barça, dotar el club d’un rumb sòlid, així com el primer equip de futbol, i recuperar una economia que, si bé ja no és a l’UCI, continua a l’hospital. Si és capaç de fer tot això, el seu segon mandat podrà ser recordat d’una manera molt similar al primer.
