El malson dels problemes de fair play financer del Futbol Club Barcelona podria tornar. Quan semblava que el Barça havia deixat enrere aquest capítol, el club es troba ara davant d’un nou moment clau pel que fa a la seva estratègia financera, amb un debat que podria tenir un impacte directe en el seu límit salarial i, en conseqüència, en la seva capacitat per operar amb normalitat en els pròxims mercats de fitxatges. El focus està posat en els 100 milions d’euros provinents de la venda de localitats VIP del futur Spotify Camp Nou, una operació que inicialment va ser aprovada per una auditora temporal i acceptada per LaLiga. No obstant això, la nova auditora contractada pel club, Crowe, discrepa ara sobre la forma en què aquests ingressos han de ser comptabilitzats, segons ha informat la Cadena SER.
El problema es complica encara més perquè el club ja va viure una situació similar amb la polèmica de Barça Studios, on una auditoria prèvia va posar en qüestió l’estat financer d’aquesta altra palanca. Això va portar el Barça a prescindir de Grant Thornton i a buscar nous auditors fa només dos mesos. Va ser així com es van iniciar les relacions amb Crowe, però ara han aparegut nous problemes. Aquesta nova auditora defensa que els ingressos de les localitats VIP del nou Spotify Camp Nou no es poden computar en els comptes d’aquesta temporada, ja que es tracta d’un actiu que encara no existeix físicament. A més a més, Crowe també té la mosca darrera l’orella pel fet que es comptabilitzi tot de cop i no dividit entre les temporades on aquests seients VIP seran explotats per altres empreses. Així doncs, el Barça necessita trobar una solució abans d’aquest 31 de març, la data límit per presentar els comptes a LaLiga.
La descripció del club
En el moment d’arribar a l’acord amb les empreses que han adquirit els drets d’explotació dels 471 seients VIP, la vicepresidenta institucional i portaveu del Futbol Club Barcelona, Elena Fort, defensava a capa i espasa l’operació. En conversa amb Món Esport, Fort assegurava que la cessió de les localitats “és un negoci que no estava previst al pla econòmic de finançament de l’Espai Barça i afegeix 100 milions d’euros”. De fet, contemplava fins i tot la possibilitat d'”ampliar” el paquet que oferia aquestes localitats prèmium, en tant que suposa només un 5% del total amb què comptarà el Camp Nou un cop estigui operatiu. En la mateixa entrevista amb aquest mitjà, Fort detallava que l’estadi tindrà “entre 7.000 i 9.000” seients VIP. Uns 2.000 es mantenen com a “convertibles” segons la capacitat que tingui el club de comercialitzar-los en un partit o un altre.
Els dubtes comptables
Tal com publicava la Cadena SER, Crowe dubta que els 100 milions computats pel Barça puguin ser atribuïts d’un cop a l’exercici 2024-2025 per diversos motius. En primer lloc, sempre segons les informacions del mateix mitjà, la nova auditora -la tercera del club en els darrers mesos, després de Grant Thornton i la firma temporal que va revisar d’urgència l’acord per les localitats- dubta que es pugui computar el conjunt de l’operació, perquè l’actiu encara no existeix. És a dir, en tant que els seients encara no poden ser explotables, en tant que l’estadi roman en procés de remodelació i no estarà actiu durant el que resta de temporada.
En aquest sentit, i segons les mateixes informacions, se’n podrien fer dues interpretacions. La primera, que el club comptabilitzi només els 58 milions que ja ha ingressat de l’acord. La interpretació més perniciosa per al Club seria computar els ingressos amb un prorrateig durant els 30 anys en els quals les empreses en qüestió poden explotar els seients VIP. En cas que l’auditora no s’apropi a la tesi del club, doncs, el Barça podria rebre una batzegada de, en el millor dels casos, 48 milions al seu fair play financer.
Malgrat que l’actiu no estigui ja complet i disponible per al club, però, fonts expertes en gestió esportiva consultades per Món Esport argumenten que l’activitat econòmica, però, ja es dona. “Si es compra una casa sobre plànol, també genera uns ingressos”, defensen. Sobre el possible prorrateig, el professor d’sports management de l’escola de negocis Esade, Carlos Cantó, apunta que l’operació dels seients VIP entra dins de la normalitat de la gestió d’aquesta mena d’actius. A parer de l’expert, “si els 100 milions suposen només la reserva dels drets -és a dir, el pagament pel dret a explotar les localitats- és un ingrés que podria considerar-se com de l’exercici”. L’operació seria diferent si aquest acord contemplés també els abonaments corresponents als 471 seients. Ara bé, com indicava Fort en la seva entrevista amb Món Esport, “no són un abonament, els abonaments són una altra cosa”. De fet, en declaracions a El Món a Rac 1, la vicepresidenta institucional apuntava que els 100 milions arriben addicionalment als ingressos ja previstos al pla econòmic que la Junta va presentar als inversors, i que va ser aprovat. Així, a diferència del signing bonus del contracte amb Nike, que sí que es va prorratejar fins al 2038, hi ha arguments per no haver separat els ingressos dels seients VIP en diversos cursos.
