Les noves eleccions a la presidència del Futbol Club Barcelona ja estan a la vista. Joan Laporta i la seva junta directiva han convocat els comicis per al pròxim diumenge 15 de març. Després d’arrasar en les passades eleccions de l’any 2021, Laporta continua partint com a favorit, amb un mandat on ha aconseguit reflotar el Barça i l’ha portat a diversos èxits esportius i a una relativa estabilitat econòmica. No obstant això, ha hagut d’enfrontar-se a una oposició molt dura durant els darrers anys, on fins i tot s’ha demanat la seva dimissió, amb la figura de Víctor Font, que va perdre les eleccions de 2021, com a principal representant. Durant aquesta segona etapa al capdavant del club, Laporta ha passat per diversos sotracs que marcaran la campanya electoral d’aquest 2026.
L’adeu de Messi
El primer entrebanc important amb el qual es va trobar Laporta -i quan encara no feia ni un any que era president- va ser l’adeu de Leo Messi. El president barceloní havia guanyat les eleccions assegurant que aconseguiria la renovació de l’astre argentí, però l’estiu de 2021 -i tot i haver arribat a un acord per allargar el seu contracte- es va anunciar de cop i volta la seva marxa. La crisi econòmica en la qual es trobava el Barça després de l’etapa de Josep Maria Bartomeu a la presidència va impossibilitar la inscripció de la fitxa de Messi i va haver de marxar.
Tot i que això en un primer moment no li va costar moltes crítiques a Laporta, el fet que, amb el temps, la relació entre el jugador i el president no s’hagi reconduït -i que els intents de retorn hagin fracassat any rere any- ha convertit Messi en una de les pedres a la sabata de l’advocat barceloní. Això es va fer evident fa poques setmanes, quan l’argentí va tornar al Camp Nou d’amagat i va publicar unes fotografies a les xarxes socials sense que Laporta en sabés res. Molts opositors al president han utilitzat l’astre de Rosario per atacar-lo, però, de moment, sembla que cap d’ells podrà comptar amb el seu suport de cara a les eleccions.
Les palanques
Si bé és cert que Laporta ha aconseguit que el Barça es trobi en una situació econòmica molt més sanejada que l’any 2021 -sense haver aconseguit encara entrar en la maleïda regla 1:1 del fair play financer-, la manera amb la qual ho ha aconseguit ha rebut diverses crítiques. Les palanques econòmiques són el nom que reben els actius que el president del Barça ha hipotecat per tenir capital immediat i poder tornar a crear un equip competitiu, com va començar a fer a partir de l’estiu de 2022. Tot i que és innegable que el Barça ha millorat molt financerament, ben segur que la resta de candidats a la presidència del club defensaran que hi havia altres maneres d’aconseguir-ho.
El cas Negreira
Tot i que el cas Negreira no hagi estat especialment criticat per l’oposició a Laporta dins del mateix barcelonisme -per ser del passat i compartit amb altres expresidents-, sí que ha estat l’ombra més gran i l’escull més important que ha hagut d’intentar superar en aquest segon mandat. De moment, el cas s’està tractant als jutjats i mentre no hi hagi una resolució, serà difícil que aquest cas generi gaires crítiques internes entre l’entorn blaugrana. Ara bé, sí que és probable que Negreira aparegui durant la campanya electoral, com a mínim per reclamar més transparència a l’actual junta directiva.
La Grada d’Animació
A finals del mes de novembre de 2024 esclatava la notícia: el Barça tancava la Grada d’Animació fins que els grups que integren aquest espai no paguessin les multes derivades del seu comportament incívic. Com que es van negar a fer-ho, i així ha estat fins ara, aquest espai ha romàs tancat i buit fins al dia d’avui. El silenci d’animació, primer a l’Estadi Olímpic Lluís Companys de Montjuïc i després al Camp Nou, ha estat una llosa important per a Laporta, qui, de moment, s’ha mantingut ferm amb la seva decisió tot i els crits habituals de “volem la Grada d’Animació” en cada partit.
Paral·lelament, Laporta i la seva junta directiva han avançat en la creació d’un nou espai d’animació per al Barça, que, per ara, ha rebut moltes crítiques, tant pels grups que formaven l’antiga Grada, com per l’oposició electoral. No obstant això, en les últimes setmanes sembla que hi hagi hagut un acostament del club cap als antics membres d’aquest espai i el cas podria resoldre’s abans de les eleccions amb una proposta híbrida, que combini els grups que hi havia fins ara, amb algunes novetats. D’aquesta manera, podria extingir-se gairebé per complet el debat abans de la campanya electoral.
El cas Olmo
Sense cap mena de dubte, si l’oposició a Laporta ha estat bel·ligerant contra ell per algun motiu durant aquest segon mandat, ha estat pel cas Olmo. Fa tot just un any, el migcampista català va estar a punt de quedar desinscrit del Barça pels problemes de fair play financer del club i per problemes burocràtics. Tot i que el cas va estar a punt d’acabar de mala manera per a Laporta, el president i la junta directiva ho van aconseguir salvar pels pèls. L’oposició havia corregut massa, comprant els relats que arribaven des de Madrid, i va arribar a demanar la dimissió de Laporta de manera unitària. En comptes de sortir debilitat del cas, la resolució va fer que el president quedés reforçat.
Altres punts de conflicte
Durant aquesta presidència de Laporta, hi ha hagut molts altres aspectes criticables, que, bé per manca d’interès, bé perquè ja han caducat, no es preveu que ocupin gaires minuts de debat durant aquesta campanya. Es podria parlar del tebi posicionament del club davant l’amenaça de la ultradreta arreu del món, de la sortida de diversos càrrecs importants per la porta del darrere o d’algunes polèmiques amb representants i comissions. Laporta tindrà una defensa preparada per a tots i cadascun d’ells. De fet, ja ho ha anat contraatacant durant tot el seu mandat. A la vegada, presumirà d’èxits esportius, de la construcció del nou Spotify Camp Nou i d’un projecte de futur que il·lusiona molts culers.
