L’Audiència de Barcelona ha descartat aquest dimecres l’existència de blanqueig de capitals per part de l’exvicepresident del Comitè Tècnic d’Àrbitres (CTA), José María Enríquez Negreira, i el seu fill quan van rebre els pagaments del Futbol Club Barcelona, segons ha avançat El Mundo. La secció 21 ha anul·lat la decisió del titular del jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, d’investigar separadament si els beneficiaris va blanquejar els ingressos. L’Audiència ha donat la raó al recurs presentat pels Negreira, al qual també es va adherir el Barça, perquè considera que existeix una manca d’indicis que provocaven la falta d’una base sobre la qual investigar.
“No es desprèn de la causa que algú hagi adquirit, posseeixi, utilitzi, converteixi o transmeti béns sabent que tenen el seu origen en una activitat delictiva, per la qual cosa mancant elements indiciaris que justifiquin la recerca del delicte de blanqueig, no procedeix la formació de peça separada“, ha afirmat l’Audiència. Aguirre va justificar l’obertura d’una peça separada perquè els pagaments del Barça cap a Negreira i el seu fill estaven “perfectament contrastats” i requerien una investigació “no gaire llarga” per esbrinar si podia existir un delicte més gran. La Fiscalia va donar suport al jutge, que ha reconegut que el destí dels pagaments cap als Negreira “de moment no s’han pogut escatir”, perquè considerava que això no posava en risc la causa principal. Els ingressos sobre els quals es volia aclarir si existia el delicte de blanqueig eren els 297.085 euros abonats entre el 2016 i el 2018 a l’empresa Soccercam a través de la intermediària Tresep.

El Barça està a l’espera de saber si l’Audiència accepta el delicte de suborn
Actualment, l’Audiència de Barcelona encara ha de decidir si revoca la decisió d’Aguirre d’afegir el delicte de suborn a la causa principal. La Fiscalia Anticorrupció juga un paper important perquè va presentar la denúncia del pagament de set milions d’euros del Barça a Enríquez Negreira entre el 2001 i el 2018, però ha donat suport als recursos presentats pels Negreira perquè no s’incorpori el crim de suborn per rebre beneficis esportivament. L’expresident del CTA no tenia la condició de funcionari. De moment, les investigacions continuen girant al voltant de la corrupció entre particulars a l’àmbit esportiu, administració deslleial i falsedat documental.