El Camp Nou i la Champions League no han aconseguit canviar la cara a un Barça per al qual l’Slavia de Praga ha estat massa equip (0-0). El conjunt blaugrana no ha passat de l’empat contra els txecs, que han tornat a evidenciar que són un equip d’allò més treballat. Els d’Ernesto Valverde no han perdut la primera posició del seu grup, però sí que han deixat escapar una gran oportunitat per segellar virtualment la seva classificació per als vuitens de la màxima competició continental.

Necessitat de reivindicar-se

El Barça necessitava netejar la seva imatge després de la versió fosca que va comparèixer (i perdre) al Ciutat de València el cap de setmana passat. La derrota contra el Llevant no només va frenar el conjunt blaugrana, que va aconseguir continuar al capdavant de la Lliga gràcies a les ensopegades dels seus seguidors, en el seu camí del triomf; també va fer que carències del passat sobrevolessin, en forma de fantasmes, la ment dels culers, afeccionats i futbolistes. Els de Valverde es van marcar amb retolador vermell, per intentar recuperar les bones sensacions, la visita de l’Slavia al Camp Nou, un conjunt que ja els va sorprendre (i de valent) en el compromís a Praga.

Aquell dia, el tècnic extremeny va tenir 90 minuts per conscienciar-se de totes les virtuts d’una ventafocs que, de ventafocs, en tenia ben poc. L’equip que teòricament era més assequible del grup era qualsevol cosa menys assequible. Amb un físic espectacular i una filosofia de joc innegociable, basada en l’intercanvi de cops constant i un ritme de partit frenètic, l’Slavia va pagar massa cara la falta d’encert contra la porteria de Ter Stegen. I el Barça tenia clar que, si aquell guió de matx es repetia, havia d’estar preparat. Per aquest motiu, Valverde ha alienat un onze inicial amb doble pivot (Sergio Busquets i Frenkie de Jong) i Arturo Vidal de mitja punta, mentre que Dembélé, sempre veloç, ha estat l’escollit per acompanyar Messi i Griezmann amb el clar objectiu d’intentar aprofitar els espais a l’esquena de la defensa rival.

La realitat, no obstant això, és que la imatge blaugrana ha tornat a ser decebedora. Avorrida. Plana. Sobretot a la primera meitat, però també a la segona. Ara per ara, els culers tornen a ser un equip que fia les seves opcions a la inspiració de Ter Stegen sota pals i de Leo Messi a l’àrea contrària. Respecte a l’any passat només ha canviat un fet: l’omnipresència d’un De Jong voluptuós que fa i desfà a la seva voluntat i que sempre va per davant del partit, i no a remolc com alguns companys seus. Que Arturo Vidal torni a tenir tanta continuïtat –perquè s’ho ha merescut, tot sigui dit– és un clar símptoma que hi ha coses de la temporada passada que no han canviat.

El Barça menys Barça

Abans del descans, l’Slavia ha fet gala del seu atreviment i ha posat a prova Ter Stegen. En el darrer moment, de fet, ha aconseguit batre’l, però la posició del golejador, Boril, era invàlida. Abans, el Barça també ha creat perill, però Messi s’ha topat amb el pal i Semedo, el futbolista que més ha entès el que calia fer per ferir el conjunt txec, no ha estat bé a l’hora de prendre decisions amb la pilota als peus. Tampoc ho han fet Griezmann i Dembélé, que han desaprofitat una nova oportunitat per encisar un Camp Nou cada vegada menys il·lusionat, no només amb ells dos sinó també amb la resta de l’equip. Jordi Alba, a més, s’ha ressentit de la seva lesió als isquiotibials i ha hagut de ser substituït per Sergi Roberto, ja que Valverde havia tornat a decidir que el lateral esquerre suplent, Junior, seguiria el duel des de la grada. Com a València.

Els problemes del Barça han tornat a ser de futbol. Ni d’intensitat ni de mandra. De futbol. I l’única forma de solucionar-los és discernir-los i entendre’ls completament. Els blaugrana han jugat millor a la represa, però la reacció no ha estat per llançar coets. Messi i poca cosa més. El guió del partit ha estat el que li interessava, sense cap mena de dubte, a l’Slavia de Praga. Si els txecs haguessin tingut més punteria a l’hora de la veritat, no només avui sinó també en les tres jornades de la primera volta, la classificació del Grup F de la Champions seria ben diferent. Els visitants han aconseguit que en cap moment els catalans tinguessin el control del partit, però Valverde no ha intentat canviar l’escenari, sinó adaptar-s’hi. No ha canviat de tipus de cames, només les ha refrescat. Rakitic ha entrat per Busquets i Ansu Fati ho ha fet per Dembélé.

El Barça ha estat menys Barça que mai. Els minuts han anat passant sense que se sentís còmode en cap moment. Irreconeixible. Feia molt de temps que el Camp Nou veia una versió tan pobra del seu equip. Messi ha estat a punt de marcar el gol de la victòria després d’una passada genial d’Ansu Fati, que tot just va fer 17 anys la setmana passada. Aquest ha estat tot el balanç ofensiu del qual els afeccionats culers han pogut gaudir a la represa. Els de Valverde no han ni vençut ni convençut en un dia en què l’únic que podien fer era reaccionar. No ho han fet. La tristor no ha desaparegut mai d’un conjunt que necessita millorar moltes coses si pretén competir entre els millors, sobretot a Europa. I no només a domicili.



Nou comentari