Arturo Vidal ja forma part del passat del Barça. El club blaugrana ha anunciat aquest dimarts el traspàs del migcampista xilè a l’Inter de Milà. L’operació s’ha tancat amb un pagament simbòlic d’un milió d’euros en variables per part del conjunt italià, un format semblant al de la venda d’Ivan Rakitic al Sevilla. D’aquesta forma, Vidal es converteix en el segon pes pesant a marxar del Camp Nou després de la catàstrofe de Lisboa, després d’aquell 2-8 que va posar punt final a una temporada 2019/20 per oblidar i va evidenciar que la plantilla culer havia de patir una sacsejada important per superar una crisi esportiva molt profunda.
❗ Acord amb l’@Inter per al traspàs de @kingarturo23
— FC Barcelona (@FCBarcelona_cat) September 22, 2020
Gràcies a l’acord amb l’Inter, el Barça s’estalviarà el salari considerable que cobrava Arturo Vidal, la vinculació contractual del qual amb el club català expirava el 30 de juny del 2021. D’aquesta forma, el futbolista xilè marxa del Camp Nou només dos anys després d’aterrar-hi. En les dues temporades en què ha vestit la samarreta blaugrana, Vidal ha estat un efectiu força utilitzat, primer per Ernesto Valverde i després per Quique Setién: ha disputat 96 partits oficials, durant els quals ha celebrat 11 gols i ha repartit 10 assistències. A més, ha atorgat consistència al mig del camp i el seu entusiasme ha dotat l’equip de competitivitat, però a l’hora de la veritat no n’hi ha hagut prou amb les ganes i la seva característica urpa.
La participació del xilè, de fet, ha anat augmentant mitjançant una relació directament proporcional a la pèrdua de l’estil futbolístic que ha patit el Barça darrerament, encara que és important destacar, per ser justos amb ell, que la renúncia al model va començar a gestar-se molt abans de la seva arribada. Els culers mai no s’havien caracteritzat pel seu físic: els que corrien no eren ells, era la pilota. Quan l’equació s’ha invertit, futbolistes d’un perfil com el d’Arturo Vidal o el de Paulinho –a qui va substituir després que tornés al Guangzhou Evergrande– han tingut un lloc de privilegi en l’onze titular. En general, tenint en compte el preu que es va pagar per adquirir els seus serveis –al voltant d’uns 20 milions d’euros–, no es pot considerar que l’etapa del migcampista de 33 anys hagi estat un fracàs.
El somni de la Champions, cada vegada més lluny
És molt probable que, en canvi, Arturo Vidal sí que se’n vagi de Barcelona amb un mal sabor de boca. Per a un futbolista acostumat a guanyar competicions domèstiques i que va cridar als quatre vents que volia guanyar “tres Champions consecutives” –mai havia aixecat l’orelluda– pocs instants després de signar el seu contracte amb el Barça l’estiu del 2018, no cal dir que no és un bon balanç haver guanyat únicament una Lliga i una Supercopa d’Espanya en dues temporades. Com a mínim, durant dos anys ha compartit vestidor amb el millor jugador del món, Leo Messi, a qui sempre ha venerat. Ara, a Milà, es retrobarà amb Antonio Conte, amb qui va coincidir a la Juventus de Torí, per ajudar l’Inter en el seu llarg camí de recuperació del tron italià i continental.
Amb tot, Arturo Vidal, que s’ha compromès amb el seu nou equip per a les pròximes dues temporades més una opcional, no ha volgut marxar del Camp Nou sense enviar un missatge de comiat: “Avui m’acomiado de tothom al Barça, després de viure dos anys meravellosos en aquest gran club. Me’n vaig molt orgullós d’haver vestit aquesta samarreta i d’haver jugat al costat de grans jugadors i molt bones persones. Estic molt agraït a la meva família, els meus companys, els entrenadors, els doctors, l’staff i tota l’afició, que sempre m’ha demostrat molta estima. Avui començo una nova etapa en la meva vida, però tots vosaltres estareu sempre en el meu cor. Ens veiem aviat. Visca el Barça!”
