Passar-s’ho bé a la Lliga (i liderar-la) està bé, però no hi ha res com guanyar a la Champions League. Vèncer al continent és, segurament, una de les millors sensacions que es pot experimentar. I el Barça ho ha fet després de molt de temps sense aconseguir-ho a domicili, concretament des de l’anada de les semifinals de la Champions League passada. El conjunt blaugrana ha trencat el cor d’Europa, Praga, i ha assaltat l’Slavia gràcies a una actuació més convincent que efectiva. Els culers han estat superiors a les àrees i han tancat la primera volta de la fase de grups de la Lliga de Campions com a líders en solitari després del triomf de l’Inter contra el Borussia al Giuseppe Meazza.
Messi i Ter Stegen com a factors diferencials
No ha estat, ni de bon tros, una exhibició culer de principi a fi. L’inici de partit ha estat d’allò més esperançador, amb un gol de Messi al minut 3 que no només ha avançat el Barça sinó que també ha autoritzat a l’argentí batre un nou rècord –ja ha marcat a 33 equips diferents a la Champions i s’ha convertit en el primer futbolista a celebrar una diana en 15 edicions de la Lliga de Campions consecutives–, i els de Valverde, que ha fet un molt bon plantejament i ha repetit l’onze de la segona part a Ipurua (amb només un canvi, el de Piqué per Umtiti), han protagonitzat uns primers minuts realment bons; però això no ha permès als catalans calmar els ànims d’un Eden Arena que tenia moltes ganes de gresca.
La ventafocs del grup ha deixat clar als blaugrana, com ja ho va fer davant l’Inter de Milà i el Borussia Dortmund en les dues primeres jornades, que no vol sentir-se la ventafocs del grup. Que, per molt difícil que sigui el grup que li ha tocat, feia 11 anys que no disputava la fase final de la Lliga de Campions i no vol despertar-se del somni. El conjunt txec, amb la seva pressió avançada característica, no s’ha arronsat malgrat veure’s al darrere al marcador des de ben d’hora i, amb el pas dels minuts, ha aconseguit que el guió del partit es basés en l’intercanvi de cops que li interessava. Els locals han tingut moltes oportunitats per igualar el matx, però s’ha topat amb un Ter Stegen que, novament, ha estat excels sota pals. L’alemany ha fet tres aturades majestuoses abans del descans per evitar el que, no obstant això, ha estat inevitable a la represa.
I és que el Barça, que també ha tingut alguna ocasió per ampliar l’avantatge durant els primers 45 minuts, ha rebut un gol després de dos compromisos sense fer-ho. L’ha fet Boril, que ha premiat la intensitat, la il·lusió i la fe de l’Slavia amb una diana fabricada molt més des de l’orgull que des de la qualitat. La justícia, no obstant això, ha durat ben poc; Luis Suárez ha fet gala de les seves millors virtuts i ha convertit una pilota que semblava inofensiva en el segon dels visitants. Olayinka, desafortunat, s’ha marcat en pròpia porteria i el davanter uruguaià no ha pogut trencar la seva mala ratxa golejadora europea lluny del Camp Nou, però ha evidenciat que tot i això segueix sent vital per als de Valverde. El ‘9’ ho ha buscat de totes les maneres possibles, però no hi ha hagut manera. Segueix negat de cara a porteria. Haurà de seguir-ho intentant.
Una victòria immerescuda
El segon gol ha permès als blaugrana recuperar l’autoritat que havia perdut des de feia estona. Els catalans no han aconseguit dominar absolutament en cap moment, però sí que han pogut allunyar lleugerament la pilota de la porteria de Ter Stegen durant una bona estona. El Barça s’ha reconciliat amb la possessió i ha buscat sense tornar-se boig la diana de la sentència; l’últim que necessitaven els visitants era que el partit recuperés el ritme frenètic que l’ha caracteritzat durant bona part dels 90 minuts. En els instants finals, no obstant això, l’Slavia ha tornat a fer un pas endavant i ha tornat a posar contra les cordes els de Valverde, que han resistit a la tempesta però no han aconseguit endur-se un triomf convincent de Praga. Els txecs han merescut, com a mínim, empatar, però han vist com la falta de punteria els condemnava. Els culers han assaltat l’Eden Arena i s’han col·locat al capdavant del seu grup a la Champions League, però han tornat a estar molt lluny d’una versió capaç de regnar a Europa.
