Liverpool és el principi del fi. Qui sap si de Valverde, qui sap si d’una era, qui sap si d’un equip històric. El Barça ha demostrat al Benito Villamarín que continua sent orfe del bany de realitat que va viure a Anfield i, com ja ha dit Piqué, s’avoca ara a un dels estius més llargs que es recorden. Sempre a expenses de la genialitat de Messi, Valverde ha creat un equip que s’aferra dia rere dia a la ‘doctrina del 10’. I quan el ‘10’ no pot, l’equip s’ensorra. Va passar a Liverpool i ha passat a Sevilla.
El malson, doncs, continua per un Barça que, si bé és cert que hi ha posat més ganes que a Anfield, també ho és que ha mostrat una reacció igual d’innòcua. Amb Suárez esborrant-se del mapa i algunes de les vaques sagrades a anys llum del seu nivell, la intensitat del València ha passat com una exhalació per sobre d’un equip que necessita sotmetre’s a una profunda reflexió.
La derrota, per més inri, convida a l’afeccionat a buscar la metxa per cremar-ho tot. Identificant la presidència i la banqueta com a principals culpables d’una temporada que alguns qualifiquen de fracàs, caldrà buscar solucions ja sigui en forma de fitxatges il·lusionants –com els de Griezmann o De Ligt- o en forma de relleu a la banqueta. I aquí hi ha el quid de la qüestió. Ratificat en dues ocasions, la cúpula blaugrana podria, ara sí, tallar el cap de Valverde per intentar expulsar-se les culpes d’una davallada històrica. El compte enrere ja ha començat i de moment ell assegura que no té cap intenció de deixar el càrrec.
