El somni de la Champions és possible. Difícil, només faltaria, però també factible. El Barça serà un dels vuit equips que viatjarà a Lisboa per lluitar per una de les orelludes més estrambòtiques dels últims anys després d’haver eliminat el Nàpols en una eliminatòria de 165 dies. El conjunt blaugrana ha ofert la seva versió més pràctica i contundent per encarregar el seu bitllet cap a la Final a 8 que es disputarà durant les dues pròximes setmanes a Portugal. Clément Lenglet, Leo Messi i Luis Suárez, de penal, han marcat els gols culers en la darrera nit d’una temporada atípica al Camp Nou (3-1). El màxim títol continental es troba a només 270 minuts.
Un inici dubtós
Els primers deu minuts del partit de tornada dels vuitens han convidat els fantasmes a sobrevolar l’estadi del Barça. El Nàpols ha posat contra les cordes els blaugrana: més enllà del xut d’Insigne al pal quan només s’havien jugat 90 segons, després d’un greu error de Piqué, els italians han tingut un 80% de possessió i s’han instal·lat a camp contrari. Els de Gennaro Gattuso han protagonitzat una posada en escena molt atrevida que ha estat a punt de tenir premi. Els culers han agraït molt un gol de Lenglet abans del quart d’hora, quan ha rematat amb contundència un córner i ha canviat el guió del duel. Després de la diana del francès, tot ha anat molt millor. Ter Stegen no ha tingut gens de feina i, sense la necessitat de tenir massa la pilota, el Barça ha fet molt mal al seu rival.
Amb el trident format per Messi, Suárez i Griezmann i un mig del camp integrat per Rakitic, Sergi Roberto i De Jong –condicionat per les baixes de Busquets i Arturo Vidal–, el conjunt blaugrana ha necessitat fer molt poca cosa per crear perill. Ha tingut molta paciència i ha sabut aprofitar les seves oportunitats. Primer, el capità ha culminat una jugada enrevessada amb una definició màgica i ha fet el segon; després, l’argentí ha tornat a veure porteria, però el VAR ha invalidat l’acció per unes mans prèvies a la rematada. Lluny de conformar-se amb aquest contratemps, Messi ha forçat un penal molt clar que Suárez s’ha encarregat de transformar. La primera meitat del Barça ha estat tan efectiva com esperançadora: no ha estat especialment vistosa, però sí que ha demostrat que l’equip s’havia preparat i molt per no patir cap ensurt.
Un penal de Rakitic just abans del descans que no ha desaprofitat Lorenzo Insigne ha situat el Nàpols a només dos gols de la glòria –l’anada a San Paolo–, però els de Setién no han concedit massa opcions als italians. A la represa ha passat molt poca cosa: les possessions locals han estat molt més llargues i hi ha hagut molt poc marge a la sorpresa. Gattuso ha fet entrar Milik –que ha marcat un gol anul·lat per fora de joc–, Politano, Lozano, Elmas i Lobotka a la recerca de la reacció, però el triomf català no s’ha escapat. Entre moltes altres coses perquè De Jong ha fet una exhibició de recorregut i omnipresència al mig del camp. L’holandès ha deixat molt clar que té capacitat per ser un dels líders de l’equip durant la pròxima dècada i ha recordat que se’l va trobar molt a faltar en el tram decisiu de la Lliga.
Gestió d’esforços a la represa
A la segona part, el Barça ha competit mentre ha disfressat les limitacions i ha gestionat esforços. Setién s’ha esperat fins al minut 83 per fer el primer canvi i els blaugrana n’han patit les conseqüències. Monchu ha entrat en el lloc de Griezmann després de força estona en què els jugadors culers han evidenciat que han arribat a l’hora de la veritat amb la bateria força desgastada. De cara a Lisboa, els catalans recuperaran efectius importants com Busquets o Dembélé, però és una realitat que hauran de millorar moltíssim si pretenen eliminar el Bayern, que ha atropellat el Chelsea sense miraments. El canvi en el temps d’afegit de Luis Suárez, davanter, per Junior Firpo, lateral, ha dit moltes coses; l’absència de minuts de Riqui Puig i Ansu Fati, també. Sigui com sigui, el Barça s’ha classificat per als quarts de final i ha mantingut viu el somni de la Champions.
