El Barça ha desaprofitat una gran oportunitat per donar un cop d’efecte a la Lliga, acabar de deprimir el Reial Madrid, que arribava al clàssic després de perdre l’anada dels vuitens de final de la Champions davant el Manchester City, i engreixar els dubtes del seu etern rival. El conjunt blaugrana ha perdut al Santiago Bernabéu després de quatre temporades sense fer-ho a la competició de la regularitat i ha entregat en safata el liderat de la Primera Divisió espanyola als de Zidane (2-0). Vinícius i Mariano, a la represa, han marcat els gols d’un partit en el qual els de Setién han perdonat moltes ocasions a la primera meitat i ho han acabat pagant car. Els blancs, a més, encaren el tram final de la temporada amb el goal average particular contra els culers a favor.
Jugar amb foc i cremar-se
La primera part ha escenificat el guió que va predir Quique Setién en la roda de premsa prèvia al duel: Barça i Madrid no són dos equips contemplatius i, per tant, ambdós han tingut una clara intenció de guanyar. Blaugrana i blancs han protagonitzat una pressió avançada ferotge i les oportunitats han anat arribant a mesura que els conjunts han anat superant les línies rivals. La sensació de perill a una banda i l’altra, no obstant això, ha estat clarament favorable als catalans. Ter Stegen no ha hagut de fer cap intervenció, mentre que Courtois ha donat més d’un cop de mà –literal– als locals. Si els primers 45 minuts inicials han finalitzat amb empat a zero, ha estat perquè els culers no han aconseguit batre el belga, tant per la desafinació dels primers com per la inspiració del segon.
Antoine Griezmann, des de dins de l’àrea, ha estat el primer a perdonar després d’una assistència des de l’esquerra d’un Jordi Alba que ha tornat després de la seva lesió i ha recordat que és imprescindible; Arthur, que s’ha passejat pel Bernabéu i ha imposat el ritme que ha volgut, no ha sabut superar Courtois en un mà a mà; Leo Messi també ha persistit i ha tingut d’unes aproximacions clares, però tampoc no ha estat encertat en els metres decisius. Malgrat la poca fortuna de cara a gol, les sensacions blaugrana han estat molt positives, no només col·lectivament sinó també individual. Semedo, Umtiti i Piqué han controlat a la perfecció les esgarrapades inofensives de Vinícius i Busquets, Arturo Vidal i De Jong s’han fet poderosos al mig del camp. Les jugades no acabaven de sortir, però els jugadors del Barça se sentien còmodes. El Madrid ha acabat esgarrapant segons per arribar al descans amb empat.
L’I will survive que ha reproduït la megafonia del feu merengue abans de la represa ha reproduït el sentiment dels de Zidane fins que Isco ha fet un extraordinari xut des de fora de l’àrea que ha permès a Ter Stegen demostrar que no és veritat que l’ésser humà no pugui volar. L’ocasió ha donat ànims a un Madrid que ha fet un clar pas endavant i ha merescut avançar-se al marcador. El Barça s’ha desfet a mesura que han passat els minuts de la segona meitat, ha perdut moltíssimes pilotes i ha tret aigua del vaixell com ha pogut. Piqué ha salvat una rematada de cap d’Isco des de la línia de gol i Benzema també ha acaronat la diana merengue. Els de Setién han resistit a les envestides blanques durant pràcticament un quart d’hora, però no han tingut gens de sort en una acció de Vinícius, el xut del qual ha superat Ter Stegen després de tocar lleugerament el peu de Piqué.
Sense capacitat de reacció
L’entrada de Braithwaite ha trencat el partit. El danès ha tingut una molt bona oportunitat i ha revolucionat el compromís, però ha entrat tard. El Barça ja s’havia fos. Els instants previs a la diana de Vinícius ho han intuït i els posteriors ho han confirmat. Els de Setién han continuat poc precisos en la sortida de pilota, no han sabut reconduir la situació com sí que ho va fer el Manchester City el passat dimecres i no s’han tornat a apropar amb perill a l’àrea de Courtois. Un trist contraatac que no ha pogut aprofitar Messi, avui menys Messi que mai, ha estat tot el balanç visitant per intentar, sense èxit, és clar, tornar a Barcelona amb algun punt. El Madrid s’ha sentit molt còmode amb el partit trencat i 14 anys després, ha aconseguit que els culers marxessin del Santiago Bernabéu en compromís de Lliga sense celebrar cap gol. Per acabar-ho d’adobar, Mariano ha fet més grossa la ferida blaugrana en el temps d’afegit i ha dictat una sentència dolorosa per als interessos catalans.
