No hi ha res millor que quatre victòries consecutives abans d’una aturada de seleccions per viure dues setmanes de tranquil·litat i serenor. El Barça ha guanyat el Sevilla al Camp Nou amb més bon resultat que futbol, sobretot a la primera meitat, i ha acabat la vuitena jornada de la Lliga Santander en segona posició, a només dos punts del líder, el Madrid, per salvar un inici de temporada desastrós a domicili però en el qual cap equip ha pogut assaltar el seu estadi (4-0).
Gols per frenar l’atreviment rival
No, el Barça no ha fet una gran primera part malgrat que els futbolistes han marxat al descans amb un 3-0 a favor dels blaugrana al marcador. Costa creure-s’ho, però ha estat així. El conjunt culer no ha sabut dominar el partit contra el Sevilla, però sí que ha aconseguit controlar-lo des del desordre, el domini a les àrees i l’efectivitat. Una altra vegada. Els d’Ernesto Valverde n’han tingut prou amb 10 minuts frenètics per desdibuixar el plantejament atrevit d’un Julen Lopetegui que segueix comptant les seves visites al Camp Nou per golejades, després de la que va patir la temporada passada quan entrenava el Reial Madrid.
Suárez, de xilena, Arturo Vidal, titular en detriment de Sergio Busquets, i Dembélé, que ha tornat a celebrar un gol després de força temps sense fer-ho, han marcat les dianes del Barça que han facilitat un camí cap a la victòria que es preveia d’allò més farragós com a conseqüència de la pressió avançada ferotge d’un rival que havia estudiat molt bé l’exhibició de l’Inter de Milà del passat dimecres davant els culers. Ells tres i, evidentment, Marc-André Ter Stegen. El porter alemany ha tornat a ser decisiu amb aturades fantàstiques i majestuoses quan el resultat estava igualat per seguir demostrant que evitar gols és tan valuós com marcar-los. Valverde té una joia sota pals.
Pràcticament sense saber com ni merèixer-ho, el Sevilla ha vist abans del descans que la muntanya d’emportar-se els tres punts cap a Andalusia era impossible d’escalar un any més. I ja en són 17. El Barça, que ha repetit l’onze de la represa que va remuntar contra l’Inter, sense Griezmann ni Busquets, no ha necessitat fer gran cosa per convertir la segona meitat en un mer tràmit en el qual els jugadors blaugrana han gestionat esforços. Todibo, que ha tingut una bona oportunitat, gràcies a les baixes d’Umtiti i Lenglet, per demostrar que pot ser més que el quart central de l’equip, ha estat més encoratjat que encertat, però en línies generals ha completat una bona actuació, encara que ha tingut problemes físics i ha hagut de ser substituït. L’anticipació, l’atreviment i el joc aeri són les seves principals virtuts. La gran notícia de les primeres setmanes de competició és el pas endavant dels joves com el mateix francès, Ansu Fati, Carles Pérez o per un Ronald Araujo que ha debutat amb el primer equip davant les baixes dels homes importants.
No hi ha festa sense Messi
El partit mai no ha deixat de ser un intercanvi de cops en el qual els d’un equip tenien qualitat de mortals i els de l’altre pràcticament no feien ni pessigolles, encara que Luuk De Jong ha acaronat la diana d’honor amb un xut que s’ha estavellat contra el pal dret. Els minuts han anat passant sense que passes pràcticament res destacable i Leo Messi ho ha aprofitat per marcar el seu primer gol de la temporada i recordar que, encara que tot just estigui recuperant la seva millor versió i estigui fent la seva pretemporada particular sobre la gespa, sempre està convidat a la festa. Vaclik ha frenat l’argentí en un xut creuat després d’una bona jugada individual, però no ha pogut fer res contra una rematada de falta que, tot sigui dit, anava força centrada. Amb tot decidit, Mateu Lahoz ha satisfet les seves ganes de protagonisme i ha expulsat amb targeta vermella directa Araujo i Dembélé, al primer per una falta dubtosa quan era l’últim home i al segon per protestar-la.
Així, el Barça ha segellat la quarta victòria consecutiva després de la dolorosa desfeta a Granada i ha compensat amb resultats el seu mal començament lluny del fortí del seu estadi. La millora en l’aspecte estadístic, no obstant això, no ha de relaxar un Ernesto Valverde que està obligat a buscar una fórmula de l’èxit més convincent si pretén evitar que a l’hora de la veritat el seu equip deixi de ser més efectiu que els seus rivals i visqui nits per oblidar com les d’Anfield o l’Olímpic de Roma. De moment, però, la realitat és que el conjunt que dirigeix ha aconseguit assolir la segona posició abans de l’aturada de seleccions i tindrà l’oportunitat d’acabar el mes d’octubre líder si guanya el Clàssic del pròxim dia 26.
