Anssumane Fati segueix capficat en escriure el seu nom en els llibres d’història del futbol mundial. La jove perla de la Masia, que tot just fa 40 dies que va fer 17 anys, no només ha permès al Barça assaltar un estadi on mai havia guanyat, el Giuseppe Meazza, sinó que també s’ha convertit aquest dimarts en el golejador més jove de la Champions en superar Peter Ofori-Quaye, que va celebrar la seva primera diana en la màxima competició continental entre clubs amb 17 anys i 195 dies.
L’extrem nascut a Guinea Bissau, que després de la seva irrupció impecable va aconseguir la nacionalitat espanyola, posa la cirereta al pastís a any 2019 molt especial per a ell, en el qual ha estripat qualsevol rècord de precocitat que l’ha intentat frenar. I ho ha fet amb la naturalitat característica d’aquells jugadors especials, capaços de normalitzar allò excepcional i de convertir en habitual el que per a la resta és extraordinari. De marcar diferències encara que, com ha estat el seu cas aquesta nit, no hagi ni estat deu minuts sobre el terreny de joc.
Tant Ansu Fati com Carles Pérez han demostrat a Milà que, enguany, el fons d’armari del Barça té molta profunditat. El trident format per Messi, Suárez i Griezmann és indiscutible –almenys ara per ara–, però la realitat és que Ernesto Valverde sap que té dues bales (mai més ben dit) a la recambra molt més que interessants. I disposades a resoldre partits i a fer-se grans en els estadis més complicats d’Europa.
