Amb el ‘8’ a l’esquena i el ‘6’ al cap

Arthur Melo segueix reencarnant la figura de Xavi Hernández amb actuacions i números a l'alçada de l'excapità del Barça

Arthur, en una acció del partit entre el València i el Barça a Mestalla.

Arthur, en una acció del partit entre el València i el Barça a Mestalla. | EFE

Una espurna de llum i esperança il·lumina el fosc túnel que ha travessat el Barça abans de la segona aturada per partits de seleccions de la temporada. Els blaugrana no van poder confirmar les grans sensacions del partit de Wembley amb un triomf convincent a Mestalla, però Valverde veu com, en aquests dos darrers compromisos, un integrant de la seva plantilla ha fet molt més que un pas endavant. Més enllà del fet que el seu conjunt ha encadenat quatre jornades sense vèncer a la Lliga Santander, els afeccionats culers encaren els quinze dies de descans amb el gran sabor de boca que ha deixat el rendiment d’Arthur contra el Tottenham i el València. El Camp Nou té llicència per somiar.

 

Feia molt temps que els jugadors del Barça avisaven. El brasiler no tenia oportunitats per demostrar-ho al terreny de joc, però sí que ho feia durant els entrenaments i el capità de l’equip, Leo Messi, ja havia expressat públicament la seva sorpresa en relació al rendiment d’un futbolista de només 22 anys. “S’assembla molt a Xavi”, va arribar a aventurar-se en una entrevista. L’entrada d’Arthur a l’onze titular en detriment de Dembélé ha permès als blaugrana recuperar consistència, equilibri, el joc de posició i, el que és més important, bona part de la seva identitat. Contra el València, el migcampista va completar, amb un impressionant 95,1% d’encert, 142 passades, la xifra més elevada aconseguida per un jugador de LaLiga com a visitant des del 2012 (148). La realitat és capritxosa: Xavi Hernández va ser el futbolista que va registrar aquesta dada, un fred mes de novembre i també a València, però a l’estadi del Llevant. Les comparacions són odioses, que diuen, però els números no enganyen.

Barça, durant el Barça-Tottenham disputat a Wembley.

No menteixen, però cal contextualitzar-los. Si bé és cert que les intervencions d’Arthur a Wembley van servir per generar desequilibri i superioritats i van obligar el rival a córrer al darrere de la pilota, no ho és menys que les seves aportacions a Mestalla no van ser tan transcendents. Les passades que va fer el brasiler van guanyar en horitzontalitat, els temps d’execució van ser força lents i, en conseqüència, els culers van ser més previsibles i no van poder desorganitzar l’estructurada línia defensiva que havia teixit Marcelino (qui, per cert, segueix sense guanyar el Barça després de dinou enfrontaments). Cal reconèixer que al ‘8’ se li intueixen moltes coses de Xavi encara que porti el dorsal d’Iniesta, però això no pot portar a fer una anàlisi esbiaixada de les circumstàncies. Precipitar-se als esdeveniments pot provocar decepcions en un futur. A poc a poc. Qualitats per ser la nova brúixola de l’equip les té sense cap mena de dubte, però les ganes que tenen els aficionats del Camp Nou de tornar a veure bon futbol després de força temps no ha d’encegar-los.

 

Sigui com sigui, gràcies a ell el Barça ha recuperat presència al mig del camp i això és una realitat. Substituir els gols de Dembélé per l’estima per la pilota d’Arthur, de moment, ha estat un bon negoci. Sergio Busquets i Ivan Rakitic han trobat el millor aliat per tornar a imposar un estil que s’havia perdut des d’abans que arribés Valverde a la banqueta, però que amb ell s’havia accentuat. Entre els tres, ahir van fer 398 passades, més del 40% del conjunt blaugrana (991). Control del joc, bona conducció, els girs com a bona eina per desfer-se dels adversaris, intel·ligent comprensió del joc i facilitat per associar-se al primer toc: en temps de reggaeton, Arthur Henrique Ramos de Oliveira Melo prefereix delectar els seguidors culers amb concerts de música clàssica. Ha tingut dues oportunitats i no les ha desaprofitat. Així, i només així, es pot començar una carrera exitosa a can Barça.

Nou comentari