El divendres 2 de març del 2018, LaLiga i la Federació Espanyola van anunciar la implantació d’una novetat tecnològica que canviaria el futbol tal com s’havia concebut fins llavors. La temporada 2018/19 seria la primera a incloure el VAR (Video Assistance Referee) en la màxima competició del país. Posteriorment s’hi va afegir la Copa del Rei, però la Lliga Santander va ser la primera a Espanya a tastar el sistema de videoarbitratge després de l’èxit que va tenir durant el Mundial de Rússia, on es va presentar en societat.
La realitat havia deixat ben clar que els àrbitres necessitaven una ajuda per evitar que es produïssin alteracions injustes a l’hora de determinar el campió de la competició, els equips que acabaven en posicions europees i els que baixaven a Segona. Sense anar més lluny, les dues úniques Lligues que el Barça ha perdut en els darrers anys, les de les temporades 2013/14 i 2016/17, haurien acabat a les vitrines del museu del Camp Nou si Mateu Lahoz no hagués anul·lat un gol legal a Leo Messi en la darrera jornada del primer curs i si, en el segon, Iglesias Villanueva no s’hagués empassat un clar penal a favor dels culers al Madrigal i Hernández Hernández no hagués validat el gol blaugrana al Benito Villamarín després que la pilota entrés clarament a la porteria del Betis.
Segur que, en ambdós cursos, el Barça també es va veure beneficiat per algun error arbitral, però val a dir que les equivocacions esmentades van ser flagrants. L’ésser humà no és perfecte i la tecnologia el pot ajudar a fer millor la seva feina. Els periodistes hem passat de fer les cròniques amb les antigues i rudimentàries màquines a tenir ordinadors que pràcticament les escriuen soles. I, com la dels comunicadors, la resta de professions també ha evolucionat i ha agraït les millores tecnològiques. El futbol espanyol ho ha fet aquesta temporada i, encara que el VAR no ha acabat amb la polèmica ni ho farà mai, això ha fet de la Lliga Santander una competició més justa. Es miri com es miri i encara que després d’aquell clar penal no assenyalat a Vinícius durant el Madrid-Reial Societat hagin canviat determinades coses, el videoarbitratge ha ajudat força a millorar l’esport i ha demostrat que ha arribat per quedar-se.
Un cop finalitzada la temporada, toca fer balanç. El Comitè Tècnic d’Àrbitres farà una roda de premsa de valoració global en la qual analitzarà la quantitat i qualitat de les informacions del VAR, però ara mateix ja hi ha dades que permeten veure quina ha estat, realment, la influència del vídeoarbitratge a la Lliga. Les intervencions han estat constants i les decisions arbitrals han estat més justes, però la casualitat (o l’encert dels col·legiats) ha volgut que, sense el sistema d’ajuda tecnològica, els set primers equips –els classificats per a les posicions europees– haurien acabat exactament en la mateixa posició. El Barça i el Madrid tindrien els mateixos punts, l’Atlètic de Madrid en tindria dos menys, el València i el Getafe cinc més i el Sevilla i l’Espanyol un més, però cap d’ells veuria modificada la seva posició. Quant al descens, els tres equips a baixar a Segona serien també els mateixos, encara que el Girona cauria en la penúltima posició en tenir quatre punts menys i el Rayo deixaria de ser el cuer per ser el divuitè. L’Osca seria el nou encarregat de tancar la classificació. En zona de ningú les posicions sí que haurien ballat molt més, encara que això només s’hauria traduït en canvis en el repartiment econòmic dels drets televisius.
