Denis Suárez ha disposat de deu minuts davant del PSV
Denis Suárez ha disposat de deu minuts davant del PSV | ROBIN VAN LONKHUIJSEN

Ho va deixar clar a la prèvia del partit contra el PSV, i ho va ratificar a la gespa del Philips Stadion: Ernesto Valverde és un entrenador que, per bé i per malament, només mira al present. Al següent partit, al ‘partido a partido’, que diria Diego Simeone. És per això que, tal i com va avisar, no ha plantejat experiments pel partit que podia decidir la primera posició de grup. L’onze ha estat una declaració d’intencions: Ter Stegen; Semedo (per la baixa obligada per lesió de Sergi Roberto), Piqué, Lenglet (per unes molèsties d’Umtiti), Alba; Busquets, Vidal (pels problemes físics d’Arthur), Rakitic; Coutinho, Messi i Dembélé (per l’absència de Suárez, també per lesió). Cinc lesions (set, comptant a Vermaelen i Rafinha, que no acostumaven a ser titulars), cinc relleus de garanties del primer equip.

 

Fins aquí, cap sorpresa. Valverde es volia cobrir les espatlles, certificar la primera posició del grup i evitar qualsevol desagradable sorpresa a Eindhoven. Al tècnic del Barça se li exigeixen resultats, dins i fora del club, per part dels directius i dels aficionats, i només per aquest simple fet la seva aposta sobre la gespa ha quedat justificada. Ara bé, hi ha qui, amb més o menys raó, l’acusa d’excessivament prudent, tant en els plantejaments com, sovint, amb intentar apostar per alguna peça poc rodada.

 

La lesió de Rafinha, que se suma a la plaga que ha viscut el primer equip en les últimes setmanes, han servit per obrir el debat: cal acudir al mercat o, altrament, potser cal mirar primer què hi ha a l’armari? Munir suma un gol i una assistència en 228 minuts. Malcom, un gol en 196 minuts. Denis, 100 minuts. Aleñá, 78. La imatge de l’equip blaugrana davant del PSV ha generat encara més dubtes. No aconseguiria algun d’aquests quatre jugadors aportar algun registre diferent? Entrant d’inici, de ganes no n’hi faltarien. L’apatia de la primera mitja hora de joc, que s’arrossega des de fa alguns partits, convida a provar alguna cosa diferent del que ja s’està provant.

 

Valverde i els temps en els canvis

 

Sigui per un plantejament de nou excessivament prudent, o bé pel cansament d’uns jugadors que ho venen jugant tot amb el Barça -i alguns d’ells també amb les respectives seleccions-, la imatge del conjunt blaugrana ha tornat a deixar algunes carències evidents. Ritme baix en la circulació, errades inusuals en l’inici del joc o una manca evident de capacitat per finalitzar jugades, símptomes que transmeten força intranquil·litat de cara al futur més proper. La segona part ha arrencat amb alguns dubtes, i només Messi ha estat capaç de resoldre el partit, amb el gol primer i l’assistència després.

 

Amb el 0-2, i el partit aparentment resolt, Valverde ha tingut un escenari favorable per apostar per canvis, però ha tardat un món a fer els canvis, quelcom que no és gens nou en ell: Malcom ha entrat per Coutinho al minut 70, segons abans del segon. Denis ha hagut d’esperar al minut 80 per substituir Dembélé. I quan ha entrat, se l’ha vist mancat d’intensitat i d’encert. Aleñá encara ha tingut menys sort, ja que s’ha passat més de 20 minuts escalfant a la banda. Els últims dos, jugadors que cada cop tenen més clar que el seu paper al Barça en l’actualitat dista força de les seves possibilitats. El mercat del gener podria comportar alguna arribada, però veient la situació d’algunes peces del fons d’armari, també podria implicar alguna sortida. Esgotar les opcions amb el pla principal és una opció legítima, ara bé, hi haurà moments determinats on lesions i altres contratemps exigiran que el fons d’armari més amagat participi. Aleshores, però, potser serà massa tard per exigir.



Nou comentari