El Reial Madrid no ha desaprofitat el seu primer match ball i s’ha proclamat campió de la Lliga Santander 2019/20. El conjunt blanc no ha fallat contra el Vila-real (2-1), ha guanyat el 34è títol domèstic de la seva història, el tercer dels últims dotze anys, i ha rellevat el Barça en el tron estatal. Els de Zidane, que no han perdut cap punt després de l’aturada pel coronavirus, han estat els que millor s’han adaptat a les condicions de la nova normalitat i han agraït les ensopegades del Barça, que va tornar del confinament com a líder però no ha estat capaç de donar continuïtat al seu mandat autoritari a la competició de la regularitat. Després d’un mes frenètic, la Primera Divisió espanyola ha conegut el seu guanyador.
El conjunt blanc no ha volgut esperar a l’última jornada per abraçar un trofeu que no aixecava des de la temporada 2016/17. El Madrid ha rebut el Vila-real a l’estadi Alfredo Di Stéfano i no ha donat marge a la sorpresa. Els castellonencs han sortit amb bones intencions, han tingut la possessió i han intimidat Courtois, però a mesura que han anat passant els minuts han fet un pas enrere i els de Zidane no ho han desaprofitat. Benzema ha avançat els blancs a la primera meitat i a la segona ha aprofitat un penal inexistent per sentenciar el títol. Primer l’ha llançat Ramos a l’estil Cruyff, de forma indirecta, però diversos jugadors dels dos equips s’han avançat abans d’hora i l’àrbitre ha fet repetir el llançament. Llavors, el davanter francès no ha perdonat. Iborra ha retallat distàncies amb una gran rematada de cap, però la reacció visitant no ha anat a més.
Un ple de victòries envoltat de polèmica arbitral
El Madrid no ha jugat millor que el Barça aquesta temporada. Ni abans ni després que el coronavirus paralitzés la Lliga. El conjunt blanc ha seguit trobant a faltar l’aportació ofensiva de Cristiano Ronaldo, que Jovic i Hazard no han compensat, també ha evidenciat problemes de futbol preocupants en algun tram del curs i, concretament abans de l’aturada, va ser molt poc sòlid defensivament. Si els blaugrana haguessin estat al nivell competitiu de les dues darreres temporades, el resultat final hauria estat el mateix: Leo Messi, i no Sergio Ramos, hauria estat l’encarregat d’aixecar el trofeu de campió. El títol no ha premiat el més regular. Ha condecorat el menys irregular.
Després del confinament, el Madrid no ha tingut rival. No s’ha imposat amb autoritat als deu equips amb què s’ha enfrontat, però sí que els ha superat. No ho ha fet amb un joc brillant, però ho ha fet. La polèmica arbitral, inherent a l’esport, també ha envoltat el ple de triomfs merengue, sobretot en les visites a la Reial Societat i l’Athletic Club. Per ser campió no cal ser molt millor que la resta. N’hi ha prou amb controlar els aspectes determinants i marcar un gol més que el contrincant. Tan senzill com això. El Barça, per la seva banda, no pot dir ni de bon tros el mateix: no ha ofert una imatge adequada, però en el seu cas tampoc ha estat capaç de guanyar els tres compromisos més exigents que ha afrontat les darreres setmanes, contra el Sevilla, el Celta i l’Atlètic de Madrid, i s’ha acomiadat del títol amb una derrota vergonyosa contra l’Osasuna.
