Karius obsequia el Madrid

El porter del Liverpool regala l'1-0 i el 3-1 al Madrid amb dues errades inqualificables, impròpies de l'elit. Els blancs igualen el triplet de l'Ajax de Cruyff i el Bayern de Beckenbauer

Loris Karius passarà a la història entre còmica i negra de les finals de la Copa d’Europa. El porter alemany, de 25 anys, tindrà un capítol destacat en el panteó de les grans errades, més pròpies del futbol de regional o infantil, que del torneig més prestigiós del món. L’1 del Liverpool ha entregat la Champions al Madrid amb dues cantades d’època, primer amb una mala passada amb la mà –tallada gairebé sense voler per Benzema, l’1-0- i després empassant-se un xut llunyà de Bale sense massa perill (3-1). Al conjunt blanc li ha caigut el títol quasi sense haver-lo de patir i ha aixecat la tretzena Copa d’Europa, quatre de les últimes cinc, les tres últimes consecutives, igualant la ratxa de l’Ajax de Cruyff (1971-72-73) i el Bayern de Beckenbauer (1974-75-76).

Plorant sobre la gespa, Karius ha demanat perdó a la seva afició. Lluny de retreure-li els descomunals errors, els seguidors del Liverpool l’han aplaudit. Els seus companys també l’han ajudat a passar el tràngol, mentre el Madrid celebrava la Champions, tot i que sense excessos. L’equip de Zidane era conscient que no ha estat un títol tan brillant com el del curs anterior, ni en el joc i amb la sort de cara, ja que a les semifinals el porter suplent del Bayern va encaixar un parell de gols de manera increïble, un d’especialment sagnant al Bernabéu. Aquesta nit s’ha repetit el que semblava difícil: una descomunal i decisiva pífia del porter, inusual, gairebé de broma, de recull d’imatges divertides de l’any.

 

Lesió clau de Salah

 

El Madrid s’ha vist beneficiat d’aquests errors, indignes d’una final, i també de la lesió al minut 25 de Salah, l’estrella rival després d’una lluita amb Sergio Ramos. L’andalús i l’egipci s’han entortolligat amb els braços però el capità del Madrid, amb més ofici i més mala baba, li ha acabat danyant l’espatlla. Amb llàgrimes als ulls i el quiròfan esperant-lo, l’esplèndid Salah ha hagut d’abandonar el partit quan encara no s’havia arribat a la mitja hora. L’ha substituït Lallana. La situació ha deixat molt tocat els de Kloop i ja pràcticament res els hi ha anat de cara, més després de l’1-0 al començar la segona part.

Sense Salah i amb el marcador en contra, el Liverpool semblava vist per sentència però només tres minuts després Mané ha fet l’empat en un córner. L’1-1 l’ha revifat i per un moment l’olímpic de Kiev ha vibrat com si fos Anfield. Els reds han recuperar la vigorositat de la primera part, previ a la lesió de Salah. La il·lusió anglesa, amb pressió i intensitat i Mané elevat sobre la resta, situava el partit en un tornar a començar. La sensació ha durat 10 minuts, fins que Bale –que acabava de rellevar Isco- s’ha tret del barret una estranya i difícil tisora amb l’esquerra que ha superat Karius. Un golàs, tècnicament complicadíssim. Mané, un tità, ha replicat amb un xut al pal al minut 69. En realitat acabaria sent l’última bala del Liverpool perquè una nova pífia de Karius s’ha encarregat d’enterrar el seu equip i convertir-se en protagonista indiscutible i inèdit d’una final europea.

Més informació

Nou comentari