Missatge del Madrid a la Lliga: no se’ls pot donar mai per morts. Els blancs han fet gala de la seva superioritat i han passat per sobre d’un Atlètic de Madrid superat en totes les fases del joc (1-3). Evidenciant que, més enllà d’encadenar bons resultats, els futbolistes blancs s’estan començant a posar a to, el Reial Madrid s’ha imposat en un derbi molt calent, marcat sobretot per les decisions de l’àrbitre a instàncies del VAR, i per la botifarra de Bale en anotar el tercer i definitiu gol de la tarda. El Barça, després del derbi madrileny, ja sap que no es pot adormir si vol guanyar aquesta Lliga.
L’intercanvi de cops, pel Madrid
Fa uns anys, en un dia com avui la il·lusió de l’Atlètic s’hagués contraposat a la necessitat del Madrid. Ara, però, a la capital espanyola poden presumir de tenir un derbi d’alt voltatge i on tots dos equips han fet de la victòria, una necessitat imperiosa. Amb elements més que suficients per combatre el rival, matalassers i blancs han saltat al Wanda Metropolitano amb la intensitat –i, per moments, l’agressivitat- el seu principal actiu. I en un context de màxima crispació, el primer a colpejar ha estat el Reial Madrid. Casemiro, bandera de l’agressivitat dels de Chamartín, ha donat llum al derbi en executar a la perfecció una xilena a l’interior de la petita (0-1). Els blancs, més perseverants, veien com al quart d’hora de la primera el partit se’ls posava de cara gràcies a una delícia del futbolista més inesperat.
Però si alguna cosa té aquest Atlètic de Madrid de Simeone, és que és capaç de suportar els canvis de guions més imprevistos. Aixafats inicialment per un Madrid més precís, els locals s’han sabut refer poc a poc fins que, amb el Madrid a la lona, han demostrat que ells també saben colpejar. L’estrella local, Antonie Griezmann, ha demostrat que a l’Atlètic no se’l pot desactivar tant fàcilment en aprofitar un contraatac i definir per sota les cames de Courtois (1-1). El Madrid, tot i això, encara no hi havia dit l’última. Servint-se d’una errada estrepitosa de Jiménez, que ha fet caure Vinicius quan entrava a l’àrea i el col·legiat ha decretat penal amb molta polèmica, Sergio Ramos ha tornat a decantar la balança per desesperació d’un Wanda Metropolitano, que veia com els seus haurien d’apel·lar a la èpica per a poder remuntar a la segona meitat (1-2).
Bale sentencia amb botifarra inclosa
I a la represa s’ha vist el que s’esperava: el Madrid dominava i l’Atlètic esperava al contraatac. Desmotivats per un golàs anul·lat a Morata a instàncies del VAR –molt intervencionista al Wanda-, els matalassers han fet de la medicina Simeone la seva màxima i han optat per esperar, com ja és habitual, al darrere. I així el partit ha passat al següent escenari: el del carrusel de targetes i les interrupcions. Amb Estrada mostrant fins 9 targetes -6 per l’Atlètic i 3 pel Madrid-, els blancs se sortien amb la seva, ja que l’Atlètic, centrant totes les seves temptatives en la protesta, era incapaç de capgirar el marcador.
Per més inri, Solari ha donat entrada a un Bale que, amb metres per córrer, ha sentenciat l’Atlètic. L’intermitent davanter gal·lès ha fet miques les esperances locals en culminar excel·lentment una contra i donant a entendre que, en aquesta Lliga, el Madrid encara no ha dit l’última paraula (1-3). Finalment, amb el Wanda crispat per la botifarra de Bale en la celebració i amb l’Atlètic mostrant la seva impotència, Thomas ha estat expulsat per una per una duríssima entrada a Kroos. El Madrid, més viu que mai.
