El Madrid sobreviu de miracle contra el Chelsea (1-1)

Els londinencs han perdonat massa i Benzema s'ha inventat un golàs per mantenir l'eliminatòria oberta

Sempre el mateix. Sempre ho aconsegueixen. Són indestructibles a la Champions. El Reial Madrid ha estat absolutament dominat i subjugat pel Chelsea a Valdebebas, però tot i això han aconseguit un resultat acceptable a l’anada de les semifinals de la Lliga de Campions (1-1). Sense exagerar i pel que sha vist a la primera part, els londinencs podrien haver guanyat aquest duel per golejada, però tot el que han perdonat, sobretot Werner, permet que els blancs puguin continuar somiant amb la final. Kanté ha regalat una autèntica exhibició de futbol.

El castell de cartes que ha construït el Madrid i la premsa estatal durant tota la temporada s’ha estat a punt de caure de cop en els primers minuts de la primera meitat. Aquest equip que no ha jugat a res durant tota la temporada i que només ha viscut de la “flor de Zidane” a la Champions aquests darrers mesos ha estat a punt de desfer-se del tot a l’inici del partit. El Chelsea ha començat a arribar per terra, mar i aire gràcies a uns grans Pulisic i Kanté i els blancs no han pogut fer res per aturar-los.

Abans del minut 10, Werner ha fregat el primer gol. En una gran acció col·lectiva, l’alemany ha rematat a boca de canó, però ho ha fet malament i Courtois ho ha fet molt bé. Qui no ha perdonat, en l’acció gairebé posterior, ha estat Pulisic. En una arribada clara, ha driblat la defensa merengue amb calma i ha col·locat la pilota amb potència a l’interior de la xarxa. Impossible per a Courtois.

A partir del gol, els londinencs n’han tingut de tots els colors per marcar-ne quatre o cinc, però la falta d’efectivitat als darrers metres no els ha permès ampliar l’avantatge. A la sortida d’un córner, Benzema s’ha inventat un golàs després d’un cop de cap de Casemiro i el Madrid, sense fer absolutament res, ha tornat a entrar al partit i a l’eliminatòria. La dinàmica de sempre dels blancs a la Champions. Ambdós equips han calmat els ànims i han signat l’empat fins al descans.

Amb la represa, els londinencs han tornat a intentar tenir el domini de la pilota, però el Madrid s’ha plantat molt millor i no hi ha hagut tantes ocasions pels de Tuchel. Fins que el tècnic alemany no ha fet entrar Ziyech, el Chelsea no ha pogut recuperar el domini. Quan ha passat, els londinencs han tornat a l’atac i han tornat a tenir les seves opcions, tot i que no han estat tan clares com a la primera meitat. El resum, però, és que els de Zidane han continuat sense fer absolutament res per merèixer aquest empat, amb el qual s’ha arribat al final del partit. No és un gran resultat per als blancs, però és un autèntic miracle tenint en compte com s’han desenvolupat els fets. Tot obert per a la tornada a Stamford Bridge la setmana vinent.

Més informació

Comentaris

    Ramon Abril 28, 2021 11:54 am
    La culpa de tot plegat és en primer lloc de Pep Samitier.
    Ramon Abril 28, 2021 2:37 pm
    Se solen menystenir els títols domèstics del Bayern perquè temporada rere temporada fitxa el crac de l'equip que més li ha plantat cara (enguany, un entrenador). També es relativitzen els èxits d'equips amb inversions milionàries de llurs propietaris, el City, el PSG, el Chelsea. Però per més raó cal restar-li mèrit al Madrid. Perquè el Madrid fa amb tots aquests clubs el mateix que aquests clubs ho fan amb els equips "aparador". O sigui els serveixen per valoritzar futbolistes com a llaminers pels "top". Un Porto, un Sevilla, un Dortmund, un Monaco, un Nàpols. Tots aquests clubs no poden retenir les seves estrelles si les vol un equip "top". Però els equips "top" tampoc no poden retenir les seves si les vol el Madrid. Cristiano era l'estrella de l'United. Hazard, del Chelsea. Ara van a per Mbappe. Quan el Mundial de Rio, Florentino Pérez deuria estar davant el televisor apuntant noms en una llibreta: "Kroos, Keylor, James". I són els propis cracs, que ho tenen per la culminació de llurs carreres. Alaba vol anar al Madrid perquè el Bayern se li ha quedat petit. I per què passa, això? Doncs només per una raó. El palmarès del Madrid en Copes d'Europa. Un palmarès que confereix projecció. La projecció atrau els cracs. I els cracs fan créixer més el palmarès. Maleït Samitier.
    Ramon Abril 28, 2021 2:42 pm
    Però aquell festival inicial de Copes d'Europa del Madrid havia quedat molt lluny en la memòria. Eren copes "en blanc i negre". I llavors van tenir un segon cop de sort. Heysel. Per culpa d'aquella desgràcia el club fundat pels germans Padrós va poder rebre el reconeixement honorífic de "millor equip del segle". Un altre imant de cracs.

Nou comentari