Wenger i l’essència d’un Arsenal extremadament pacient

El mànager del conjunt londinenc compleix aquesta temporada vint anys al capdavant d'un equip tant exigent com comprensiu

Arsène Wenger i Sir Alex Ferguson són els entrenadors més recordats de la història recent de la Premier League, des que la competició anglesa es va transformar l’any 1992 en el torneig respectat i envejat que és avui. El francès, que aquest any compleix vint temporades al capdavant de l’Arsenal, ha aixecat només tres lligues amb el conjunt londinenc -l’última fa dotze anys-, en un club molt exigent, però a la vegada pacient amb un tècnic que no pretén canviar el seu model.

Aquest és el mèrit de Wenger. L’estil, la filosofia de joc, la motivació per seguir, cada temporada, apostant per un perfil de jugadors concret i per mantenir l’essència del joc de posició. La Premier League és força, físic, potència, velocitat, resistència i molts més adjectius característics d’un futbol diferent a l’espanyol, l’italià o el francès. Els equips anglesos, evidentment no tots, estan formats per la corpulència dels centrals britànics, mancats de qualitat tècnica, però preparats per convertir-se en els ‘stoppers’ més fiables d’Europa, un perfil rebutjat per Wenger des que va arribar el 1996.

La manca de títols, quatre en els últims onze anys, no ha fet perdre la paciència a les directives presidides per Peter Hill-Wood (fins el 2013) i per Sir Chips Keswick (des del 2013), que han mantingut la confiança a un home que mai ha renegat del seu estil, d’una idea de futbol de la qual els aficionats gunners se senten plenament orgullosos.

El fitxatge de Cesc Fàbregas, amb 16 anys, respon a aquesta filosofia de futbolistes de qualitat amb la pilota als peus, d’una intel·ligència privilegiada i d’una visió panoràmica des de la gespa, unes capacitats que ben pocs jugadors disposen. Fins avui, Wenger no ha tingut sort a la Premier League. Des de fa dotze temporades, el conjunt londinenc no aixeca cap lliga nacional, però el que sempre sembla l’última temporada del francès a la banqueta, s’acaba sumant a la llista de cursos completats amb més o menys èxit, però amb la convicció que, amb aquesta idea, algun dia arribarà el premi.

Aquest dimecres a la nit, l’Arsenal necessita un miracle per aconseguir la classificació pels quarts de final de la Lliga de Campions. Sembla difícil que Wenger tingui la tecla per derrotar el Barça, per fer-li dos gols i evitar que els Messi, Suárez i Neymar no en facin cap, encara més coneixent les baixes de Petr Cech, Aaron Ramsey i Jack Wilshere, tres futbolistes clau en el seu esquema. Tot i això, el tècnic francès no es rendeix i sortirà a totes, amb el seu estil i amb el joc ofensiu que el caracteritza. De fet, no hi té res a perdre.

Més informació

Nou comentari