Les T5 contemporànies ja no van refrigerades per aire ni avancen gràcies a l’empenta que els proporciona l’eix posterior. El pas dels anys ha estat inexorable i tot i que, en aparença, no han canviat pas tant, ja no en queda res d’aquelles històriques, sorolloses i lentes furgonetes que van fer furor entre els hippies. La Multivan de VW ja no és ni una furgoneta grossa. S’ha convertit en un autèntic vehicle de luxe pel transport de passatgers que arriba impecablement insonoritzada, presenta una suspensió subtilment afinada i sorprèn tant en confort i funcionalitat com en preu. L’espaiós vehicle que avui ens ocupa reserva espai per a set passatgers, disposa d’un generós maleter i d’un habitacle funcional i flexible capaç d’adaptar-se a tota mena de necessitats. L’únic que haurem de tenir és un compte corrent ben galdós per a fer front a la tarifa que els alemanys demanen per adquirir-la.

Per fora ha anat arrodonint formes per endolcir estampa i afavorir l’aerodinàmica però la silueta actual no deixa de ser una herència clara del perfil que els alemanys van definir-li cap a finals dels 90. Fa 4,89 de llargada, 2,28 d’amplada comptant els generosos retrovisors i quasi dos metres d’alçada (1,97) cosa que li’n condiciona l’estacionament a segons quin tipus de garatges. Per grandària, doncs, se situa més a prop dels minibus que dels turismes i amb la nòmina de vehicles a la mà queda clar que competeix directament amb la Mercedes Viano.

La distribució interior porta evidentment el segell de la casa. Els indicadors i les palanques són VW : simples en ergonomia, intuïtives en funcionament i de ràpida identificació. La grandària de l’habitacle fa pensar que pugem a l’interior d’una embarcació i l’alçada del vehicle en situa lleugerament per sobre dels altres competidors. Els seients porten recolzabraços a cada banda i la palanca del canvi de marxes va situada a la consola, en una posició ideal. Funcionalitat i espai reben aquí un nou significat. El passatge es distribueix en tres fileres ( 2-2-3 ) amb l’equipatge a la part posterior i al costat dret s’hi ha instal·lat una porta corredissa per a optimitzar l’accessibilitat. La mobilitat de les butaques (amb il·luminació i sistema de clima compartimentat) i el seu grau d’inclinació permet convertir la part posterior en una sala de reunions (amb taula central i tot), guanyar espai per a l’equipatge o transformar aquesta zona en un gran llit on descansar. Hi ha sotagots repartits a per tot, guanteres i espais per a emmagatzemar fins i tot ampolles de litre i mig, preses de corrent de 12V i nanses al sostre per a garantir la mobilitat i accés de tota MENA de passatgers. Hi ha 4espai de sobres per a les maletes i la porta que hi dona accés s’obra verticalment, cosa que ens protegirà del sol i la pluja però aquesta particularitat l’haurem de tenir present si estacionem massa a prop d’una paret o d’un altre turisme…

Nosaltres hem tingut l’ocasió de portar la versió Multivan amb acabat Comfortline Edition 2.0 de 140 CV, un vehicle ideal per a les famílies que han de combinar les activitats d’oci a l’aire lliure amb la feina i els desplaçaments diaris. Destaca per la seva força a molt poques revolucions (té un parell-motor de 340 Nm) i per una velocitat punta homologada sobre els 170 Km/h. Declara mitjanes per sota dels deu litres en itinerari urbà i no arriba als nou en recorreguts mixtes. Disposa de set places francament generoses i d’un maleter que no te l’acabes. Des de dins, l’accés a les places posteriors es pot fer sense necessitat de baixar perquè no hi ha obstacles entre seients. Els intermedis són giratoris. E poden orientar en sentit oposat al de la marxa o bé fer lliscar longitudinalment a través dels rail son van ancorats, per apropar-los i crear espais diferenciats. I si fa falta podrem convertir aquesta Multivan en una furgoneta de càrrega traient totes les fileres de seients, obtenint un volum de pel·lícula que sempre quedarà a raser de les mirades indiscretes gràcies als vidres tintats. Aquesta unitat porta de sèrie ordenador multifunció, llandes de 17 polzades, roda de recanvi de grandària convencional i una taula plegable situada al lateral. En l’apartat del confort duu també ràdio CD amb 8 altaveus, sistema de mans lliures, climatitzador, volant multifunció amb control de velocitat, miralls calefactables amb regulació elèctrica, sensors d’estacionament i assistents de canvi de carril involuntari. El fabricant ofereix aquesta versió amb carrosseria convencional o llarga i amb cinc nivell d’acabats, els més alts dels quals incorporen ESP amb assistent d’arrancada en pendent, ABS, ASR, ESD, antiboires al davant i al darrera i els airbags frontals preceptius.

El motor dièsel 2.0 TDI de 1.968 cc. que hem dut pot adquirir-se amb 114 CV si optem per la versió d’accés; amb 140 (la intermitja) o amb 180 CV. Les versions de gasolina també porten motor de dos litres però amb 115 o 204 CV (TSI). Exceptuant les unitats d’accés, la resta tots munten canvi manuals de sis relacions per bé que, en opció, el model alt de gamma en gasolina pot demanar-se amb caixa automàtica de doble embragatge DSG de set velocitats. En qualsevol cas, però, i tal i com hem advertit a l’inici de l’article el més complicat és justificar el preu que demanen per aquest model. Hi ha un grapat de berlines amb set places al mercat que no arriben als 30 mil i, encara que no podrem mai comparar-les a l’opció de VW, per a aquestes famílies representen una alternativa molt més assumible en termes estrictament econòmics.

A favor:
– Comportament i funcionalitat
– Acabats i organització interior
– Qualitat dels materials

En contra:
– Preu del model i dels extres
– Posada en escena poc ambiciosa
– Òptiques sense opció Xenó

Fitxa tècnica:

Motor: Davanter. 1.968 c.c. 4 cilin. En línia injecció Common Rail, 140 CV
Tracció: Davantera
Pes: 2.067 Kg.
Vel. Màxim: 173 Km/h
Consum mitjà: 7,1 litres

PREU: 44.880 EUROS

*** Enric Oller és periodista, càmera de televisió i copilot de ral·lis. Ha estat tres vegades Campió d’Espanya de Raids, ha disputat cinc Dakar’s i s’ha assegut a la dreta dels dos germans Servià; d’en Josep Mª Solé; en Ramon Dalmau; en Santi Anglada o en Jaume Collelldevall. Fa més de 20 anys que escriu de temes de motor a diverses publicacions.



Més notícies

Nou comentari