El Golf Variant és un bon cotxe. Un turisme multifuncional que resulta pràctic i reserva espai per a cobrir totes les necessites de les famílies contemporànies. L’únic inconvenient és que desentona en el preu. Amb prestacions, tacte, consum i espai similars hi ha algun Seat o Skoda que poden plantar-li cara amb franca objectivitat. Però ja se sap que un Golf sempre serà un Golf i que la setena generació d’aquest model ha reinterpretat la filosofia que el va popularitzar com a producte de culte.

Fonamentat en la senzillesa de línies i l’atenció als detalls subtils, més gran i amb una òptima distància entre eixos, el Variant arriba amb un increment notable d’ajuts a la conducció i mecàniques seductores. Més baix, alt i ample que el seu antecessor, supera en 31 cm al compacte més popular del món i el depassa 9 mm en alçada. On es nota vertaderament l’espai és en el maleter, una superfície de càrrega completament plana i accessible de 605 litres (100 més que en la versió anterior) amb formes molt aprofitables que duu una cortineta enrotllable per preservar les maletes de les mirades indiscretes. Pels que encara han de menester més espai hi ha la possibilitat de plegar els seients del darrere per multiplicar la xifra fins als 1.620 litres. Ni el Tiguan dels mateixos alemanys pot fer-li ombra!

A nivell estètic, presenta un morro dominat per un engraellat molt estret que situa les òptiques a l’extrem de la carrosseria. Aquesta aposta li fa guanyar sensació d’amplada. L’allargassament dels fars i la pròpia forma de la carcassa contribueixen a millorar-li aerodinàmica i estilisme. La doble boca inferior, que allotja els antiboira i el radar actiu multifunció, acaba esculpint-li la punta. Mirat de costat fa la sensació que porta un capó molt més llarg. És un altre efecte òptic motivat per l’avançament de l’eix davanter. El reposicionament de la mecànica ha permès als enginyers de la casa avançar la roda i retardar la ubicació del primer pila en benefici de l’estètica i la distància entre eixos. La cintura també varia. La carrosseria porta ara una línia horitzontal prominent a l’alçada dels panys que li proporciona una estampa més senyoral. De major qualitat. A la cua, els grups òptics s’han esmolat i l’absència d’antena al sostre es manté com una de les seves característiques estètiques. L’altre, és el traspàs dels indicadors de direcció als retrovisors i el reposicionament més alt de la matrícula posterior. Mirat del dret i dl revés acabes amb el convenciment que no som pas davant d’un cotxe de disseny espectacular però, en canvi, agrada a tothom. Especialment si optem amb l’acabat Sport que duu barres cromades longitudinals al sostre i unes boniques llandes de disseny específic.

A l’habitacle imperen les tonalitats fosques i la sobrietat. Recorda molt el de la generació anterior per bé que el panell fa la sensació d’estar un xic més orientat cap al conductor i la qualitat i ajustament dels materials és encara més depurat. La disposició dels botons, els rellotges del quadre de comandaments, els polsadors del volant … Tot ho trobes on esperes, Al mig, la pantalla tàctil amb funcions multimèdia pren tot el protagonisme. Resulta intuïtiva a l’hora d’operar. La llàstima és que reposa en una posició baixa i obliga a desviar massa la vista quan la consultem. En qualsevol cas, asseure’s a l’interior d’aquesta familiar convida al viatge. Reglatges de seient i volant faciliten la tasca, l’ergonomia és norma i no hi ha llacunes de visibilitat. Els ajustaments semblen mil·limètrics i l’ambientació general contribueixen a crear una atmosfera agradable. Els seients porten un segell europeu de reconeixement ergonòmic però al darrera, al mig, és millor no haver d’acomodar-hi un adult perquè no hi ha molt d’espai.

El Golf Variant duu les mateixes mecàniques que el Golf de 5 portes. El motor 2.0 TDI de 150 CV que hem dut confirma el salt que ha fet el cotxe a nivell tècnic. Especialment si, com en el nostre cas, s’associa al canvi DSG de 7 marxes. Globalment, proporciona una bona resposta (320 Nm entre 1.750 i 3.000 rpm) unes prestacions de bandera (200 Km/h de punta i acceleracions 0-100 per sota dels 9 segons) i mitjanes homologades al voltant dels 5 litres/100 km. El sistema de Stop / Start contribueix a millorar el compromís despesa/prestacions. En general, tramet una elevada sensació de qualitat de rodadura i un bon tacte perquè no acusa fresses desagradables ni vibracions impertinents. El canvi escollit és un prodigi de progressivitat. No presenta retards en la resposta i te un solapament entre marxes increïble, de pujada i en reduccions. Es manipula indistintament a través de les lleves del volant o amb la palanca, com si fos un cotxe de curses! El mode Sport amplia el règim de gir del motor entre una marxa i una altra per donar aquell punt d’empenta que demanden els més puristes. Però el conductor pot seleccionar-les també a través de la palanca, com si fos un seqüencial. És un exemple claríssim de tecnologia aplicada i –segur-, un dels elements més desitjables de la nova proposta familiar.

A favor:

– Equipament i tecnologia
– Funcionament del canvi DSG
– Maleter descomunal

En contra

– Espai a la plaça posterior central
– Roda d’emergència
– Preu

FITXA TÈCNICA

Motor: Davanter
4 cilin. en línia
1.968 c.c.
150 CV
Turbo amb “common rail”
Gasòil
Tracció: Davantera
Canvi: Aut/ seqüencial de 7 vel.
Vel. màx.: 215 Km/h
Accel. de 0 a 100 Km/h: 8,4 s.
Consum: Mixte 4.2 litres

PREU: 27.580 euros

*** Enric Oller és periodista, càmera de televisió i copilot de ral·lis. Ha estat tres vegades Campió d’Espanya de Raids, ha disputat cinc Dakar’s i s’ha assegut a la dreta dels dos germans Servià; d’en Josep Mª Solé; en Ramon Dalmau; en Santi Anglada o en Jaume Collelldevall. Fa més de 20 anys que escriu de temes de motor a diverses publicacions.



Nou comentari