La setena generació del Golf reinterpreta la filosofia que el va popularitzar, que el va convertir en un referent. Continua sent un producte de culte anhelat. En aquest cas, completament nou. Fonamentat en la senzillesa de línies i l’atenció als detalls subtils. Més gran i amb una major distància entre eixos, el nou compacte de VW arriba amb un increment notable d’ajuts en la conducció i aprimat de tara. Som davant, doncs, d’una versió reinterpretada de la qual els alemanys van llençar cap el 1982, que potser no sedueix a la primera llambregada però que resulta agradable a tothom.
El morro està dominat per un engraellat frontal molt estret que situa les òptiques a l’extrem de la carrosseria per reforçar la sensació d’amplada del cotxe. L’allargassament dels fars i la pròpia forma del llum incrementen l’estilisme i en milloren l’aerodinàmica. I, per sota, una doble boca que integra els antiboira i el radar actiu multifunció, acaba d’esculpir la punta. Si el mirem de costat fa la sensació que porta un capó molt més llarg. Es tracte d’una mena d’efecte òptic originat en l’avançament de l’eix davanter. El nou posicionament dels motors han permès adelantar la roda i retardar la ubicació del pilar A en benefici de l’estètica i la distància entre eixos. La cintura també varia. La carrosseria porta ara una línia horitzontal més prominent a l’alçada dels panys que li proporciona una agradable sensació de qualitat. A la cua, els grups òptics s’han esmolat i l’absència d’antena al sostre es manté com una de les seves característiques estètiques juntament amb l’ancorament dels indicadors de direcció en els retrovisors.
A l’habitacle imperen les tonalitats fosques i la sobrietat. Recorda molt el de la generació anterior per bé que el panell fa la sensació d’estar un xic més orientat cap al conductor i la qualitat i ajustament dels materials és tònica. Al mig, la pantalla tàctil amb funcions multimèdia pren tot el protagonisme. Resulta intuïtiva a l’hora d’operar i a les unitats de gamma alta és de color. La llàstima és que reposa en una posició un pèl baixa i obliga a desviar massa la vista quan la consultem. En qualsevol cas, asseure’s a l’interior d’un Golf 7 és tot un plaer. Especialment si ens toca conduir-lo. Els reglatges del seient i el volant faciliten una ubicació òptima, l’ergonomia és norma i no hi ha llacunes de visibilitat. Els ajustaments semblen mil•limètrics i l’ambientació general contribueixen a crear un agradable ambient de sòbria esportivitat. El volant multifunció fa joc amb els seients i permet gestionar intuïtivament l’equip d’àudio, el sistema mans lliures de telefonia mòbil, el navegador i l’ordinador de viatge. Els seients són molt còmodes i porten un segell europeu de reconeixement ergonòmic. Una menció especial mereix l’accessibilitat beneficiada aquí pel generós tamany de les portes i la reserva d’espai al darrera per a les espatlles, les cames i el cap dels passatgers. El maleter creix. Passa dels 350 litres d’abans als 380, presenta unes formes molt quadrades al compartiment, una boca de càrrega més aviat baixa i el terra arranat.
Conduint-lo aviat t’adones del salt que ha fet el cotxe a nivell tècnic i de comportament. Se situa per sobre dels Focus, Astra i Megane contemporanis. És el Golf “de sempre” millorat en tots els apartats menys en el preu. Per a molts compradors, la tarifa esdevindrà el seu llast principal. Les versions d’accés arranquen en els 21.550€ que costa el Golf dièsel amb 105 CV amb carrosseria de cinc portes. La casa adverteix que està més ben acabat que abans, cosa que és certa, però a preus similars hi ha rivals molt més geniüts i pràcticament igual d’equipats.
Inicialment hi ha dos motors dièsel i tres de gasolina. Tots amb sistema stop/start de sèrie. Són els TDi de 105 i 150 CV respectivament i els TSi de 105, 122 i 140 CV. El de gasolina més potent incorpora un mecanisme que desconnecta dos cilindres en determinades ocasions per reduir el consum. A la pràctica el conductor no nota la desconnecció però la butxaca sí en forma d’estalvi. L’oferta s’ampliarà amb versions GTi, GTD i “4Motion” de tracció total i els alemanys ja parlen també de Golf’s 7 alimentats amb gas, electricitat i sistemes híbrids.
Nosaltres hem tingut ocasió de testar, per exemple, el Cabrio de 200 CV amb l’excel•lent canvi DSG d’embragatge pilotat i set relacions. Una caixa que treballa amb dos embragatges simultàniament (segons es tracti de relacions parelles o senars), que està garantit de per vida i lliure de manteniment. Funciona literalment com un rellotge a partir d’una anàlisi de l’accelerador; els frens i la direcció. Tan simple com un canvi manual dels de sempre però molt més resolutiu. Un prodigi de progressivitat que no presenta retards en la resposta i te un solapament entre marxes increïble. De pujada i en reduccions. Molt superior als canvis robotitzats que havíem tingut ocasió de testar fins ara i amb l’extraordinària possibilitat de manipular-lo a partir de les lleves que hi ha darrera el volant. Com si fos un cotxe de competició! El mode automàtic Sport amplia el règim de gir del motor entre una marxa i una altra per donar aquell punt geniüt que demanden els més puristes. En posició manual, és el conductor qui selecciona la velocitat a través de la palanca, com si fós un seqüencial. El conductor sempre pot incidir en les ordres mitjançant els commutadors que reposen a banda i banda del volant. Fet i debatut, un magnífic exemple de tecnologia aplicada i finor. A parer nostre, un dels elements més desitjables de la nova proposta.
L’increment de la distància entre els eixos, la tara final de l’auto, el tacte de la direcció, i la pròpia adherència de les gomes són aliats perfectes per aquesta posada en escena. Tan se val l’estil de conducció que practiquem perquè també en equipament de frens el Golf 7 va sobrat. I el capítol de les suspensions també el supera amb nota perquè el fabricant ha previst taratges diversificats per adaptar el conjunt a les necessitats de potència de cada versió. Ens hem quedat amb les ganes de provar a fons alguna altre versió!
