Disseny de berlina clàssica, trets de cupè i xasís dinàmic. Ajuntant aquests tres elements els alemanys han aconseguit agilitar el dinamisme del Passat tradicional a canvi de sacrificar un xic d’espai pels que seuen al darrera. Va aparèixer al mercat ara fa cosa de cinc anys amb l’etiqueta de ser un dels pocs cupès amb quatre portes de la categoria Premium. La seva elegància innata, les sigles que l’identifiquen i la qualitat general del producte s’han encarregat de mantenir-lo en una bona posició davant dels competidors que han desembarcat amb descapotables de sostre dur.

Al nostre protagonista el reconeixerem aviat fixant-nos en la silueta. Al primer cop d’ull, el què més crida l’atenció és l’engraellat que porta : una estructura cromada en forma de persiana transversal amb fars bi-xenó de sèrie. La segona llambregada ens fa adonar de fins a quin punt ha quedat esmolada la silueta i parant una mica més d’atenció segur que ens seduiran les seves precioses llandes de radis platejats. Portes sense marc, línies progressives, molta superfície de vidre i unes òptiques tan ben integrades com la porta del maleter, acaben d’arrodonir la proposta. El CC fa 4,80 d llarg, 1,82 d’ample i 1,47 d’alt i les seves sigles són les inicials dels dos adjectius que el fabricant considera que millor defineixen la filosofia del model, la d’un cupè confortable.

Arribats a aquest punt, val la pena que passem a dins. L’habitabilitat d’aquest cotxe és més que correcte. Quasi tant com la subjecció que proporcionen els seients davanters, amb reglatges ideals per a trobar la posició idònia. El panell està ben organitzat i té com a particularitat que hi ha força elements que es governen des la columna central. Tacte, acabats i materials superen l’expectativa prevista i si haguéssim de demanar quelcom potser reivindicaríem algun forat més per a dipositar-hi els objectes de butxaca. Al darrera hi ha espai suficient per a les talles mitjanes però l’arranjament de la carrosseria i el perfil baix dels pneumàtics que munta rebaixen el punt d’accés i això pot arribar a comprometre el confort dels que gasten talles XXL. La casa permet que el client demani el CC amb configuració de dues o tres places al darrera. A nosaltres ens sembla que la primera opció és la més lògica si del què es tracte d’afavorir el confort del passatge, altrament el passatger del mig haurà de seure just a sobre del voluminós túnel central de transmissió. Les servituds estètiques també incideixen en la boca de càrrega del maleter -de 455 litres- que acaba resultant esquifida en comparació a les dimensions finals de l’auto.

Mecànicament l’oferta més llaminera pot arribar a ser la variant “ecològica” Bluemotion TDi que, a partir d’un bloc de dos litres destil.la 140 CV tot i complir la normativa Euro 6. La casa li atribueix un consum mitjà homologat de només 4,9 litres i unes emissions CO2 de 127 grams per quilòmetre. Com la resta de l’oferta en gasoil, està disponible en canvi manual o automàtic DSG -de sis o set velocitats-, incorpora sistema de recuperació d’energia en les frenades i l’Stop/Start desconnectable de parada i engegada automàtiques en les retencions. Un esglaó per sobre hi trobem el dièsel 2.0 TDi de 177 CV i, en gasolina, VW segueix comercialitzant l’1.8 TSi de 160 CV, el 2.0 TSi de 210 CV i el V6 atmosfèric de tres litres i mig i 300 CV.

La nostra unitat de proves duia la caixa automàtica de doble embragatge i sis relacions. Un giny d’actuació immediata que compta també amb lleves al volant per poder canviar de marxa.. Amb aquesta posada en escena hem d reconèixer que la base es nota i la posada a punt, des del punt de vista dinàmic, és tan o més plausible. El bastidor proporciona solidesa i la desmultiplicació resulta premonitòria. Practicament no hi ha gronxament de la carrosseria en els revolts i l’eix posterior col.labora en la direccionalitat del cotxe. Tot es nota molt equilibrat. No hi ha reaccions radicals i l’eficàcia es manté pràcticament sobre qualsevol paviment. Val la pena remarcar el bon treball realitzat en el capítol d’insonorització interior i el confort. En el VW CC viatges sempre de forma silenciosa i es nota abans el climatitzador funcionant a ple rendiment que no pas la rumorositat pròpia del pas dels quilòmetres. Opcionalment, es pot demanar el cotxe amb suspensions adaptatives. L’inversió extra permet que el conductor pugui escollir entre tres modes (Confort, Normal o Sport) en funció del tipus de conducció que es vol practicar, l’orografia de l’itinerari o la càrrega. La “torna” és el Diferencial Electrònic de Lliscament Limitat XDS, que s’ofereix per primera vegada en aquest model, i que serveix per millorar la motricitat en condicions adverses.

A favor:

– Estètica i equipament
– Possibilitats dinàmiques i insonorització
– Consums en relació al pes i la potència

En contra:

– Accessibilitat posterior
– Roda d’emergència tipus galeta
– Preu

Fitxa Tècnica:

Motor: 4 cilin. en línia. 1.997 c.c Injecc. directa common rail Turbo i intercooler 150 CV gasòil
Tracció: Davantera
Direcció: Assistida
Canvi: Manual 6 vel.
Frens: Discs vent/ discs
Velocitat màx: 215 Km/h
Acceleració 0-100 Km/h: 9,4 s.
Consum mitjà: 4,5 litres

PREU: 29.600 €

*** Enric Oller és periodista, càmera de televisió i copilot de ral·lis. Ha estat tres vegades Campió d’Espanya de Raids, ha disputat cinc Dakar’s i s’ha assegut a la dreta dels dos germans Servià; d’en Josep Mª Solé; en Ramon Dalmau; en Santi Anglada o en Jaume Collelldevall. Fa més de 20 anys que escriu de temes de motor a diverses publicacions.



Nou comentari