“Vull un model de club on el president no sigui el principal protagonista”

L'actual vicepresident de l'àrea de patrimoni del Barça, Jaume Ferrer, anunciava a finals de desembre la seva intenció de presentar-se com a candidat a les eleccions del club. Ferrer desestimava així la voluntat de Joan Laporta, qui des d'un principi havia apostat per una única candidatura continuista encapçalada per Alfons Godall. Avui Ferrer assegura no sentir-se traït per Laporta però presenta un projecte amb un objectiu clar: Canviar "l'estil" i les "formes" de presidir el Barça.

Està dins l’actual junta però presenta candidatura. El seu és un projecte reformista o continuista?
La nostra idea és mantenir allò que funciona. Apostem per continuar amb el model que ens ha donat tants èxits aquests darrers anys, però dirigit amb un altre estil. Parlem del mateix projecte esportiu i econòmic, però mitjançant un model on el president no sigui el principal protagonista, sinó els jugadors i els tècnics.

La seva candidatura, doncs, posarà especial èmfasi en les formes?
La gran diferència ha de radicar en la manera de fer les coses. Volem que la junta estigui a l’alçada d’allò que representa el club. Proposem treballar amb molta més discreció del que s’ha fet fins ara. Un exemple, defensar els nostres orígens sense fer política des del club.

Tot i la insistència de Laporta, vostè no ha acceptat presentar una candidatura conjunta amb Alfons Godall.
No ha estat possible arribar ni a un sol acord amb l’Alfons Godall a l’hora de plantejar una candidatura conjunta. Tant ell com jo teníem les ganes legítimes d’encapçalar un projecte, però, tot i intentar-ho, no hem coincidit ni a l’hora de designar les persones que ens han de fer costat.

Hi ha qui apunta que la seva és una candidatura motivada per la rancúnia de no ser el preferit del president Laporta.
Molt abans que en Laporta es decantés per l’Alfons Godall, jo ja havia dit que em volia presentar encapçalant un projecte.

Per què creu que Laporta ha apostat per Godall?
Això ho hauria de dir el president. Només li puc trobar una raó, l’amistat que té amb l’Alfons Godall.

S’ha sentit traït?
No. Aquest és un tema de llibertat individual. No obstant, crec que ningú hauria d’escollir el seu successor, aquest hauria de sortir de forma natural o, en tot cas, haurien de ser els membres de la mateixa junta qui ho decidissin. Per a mi l’elecció de Laporta no és un fet que tingui tanta importància.

Molts dels candidats que es presenten a aquestes eleccions havien format part de la junta de Laporta. Què ha fallat des del 2003?
Això d’estar a la junta directiva del Barça no és gens fàcil. Durant aquests anys hi ha hagut gent que ha pensat que les coses havien de ser diferents i d’altres que no han pogut aguantar la pressió. El cert és que hi ha hagut massa gent que ha marxat. Molts d’ells eren i són grans barcelonistes i han treballat molt pel club.

Vostè va ser un dels directius espiats en l’afer Joan Oliver. Es va plantejar dimitir?

No. Sempre he treballat des de la responsabilitat i des de la discreció. L’afer de l’espionatge va ser molt desagradable però, en tot cas, qui hauria d’haver dimitit no era pas jo, sinó d’altres persones.

La junta tornava a ser notícia per sobre de l’equip…
I en aquell moment ens estàvem jugant aspectes importants. Llavors vam rebre les explicacions que es van creure oportunes, vam arribar a acords més o menys satisfactoris i es va decidir tancar el tema i seguir endavant. Els resultats esportius constaten que vam encertar.

Recentment ha declarat que es manté a la junta per “seguir vigilant fins l’últim dia”…

Cal desdramatitzar aquestes paraules. Encara queden decisions per prendre i el club encara s’ha de moure. Recentment se m’ha fet fora de la Comissió delegada i, per tant, he deixat de tenir un seguiment del dia a dia del club. Per responsabilitat amb els socis que ens van escollir, crec que haig de seguir donant la meva opinió dins de la junta fins que els estatuts m’ho permetin.

Alguns dels directius sortints durant l’era Laporta denunciaven que el president s’havia distanciat del projecte inicial. Ho comparteix?
El projecte del Barça s’ha fet molt bé. El model esportiu i econòmic s’ha mantingut de manera fantàstica durant aquests anys. Però hi han hagut canvis en l’estil i les actuacions del president Laporta. Ell ha fet coses moltes positives, però també n’ha fet de molt malament. Aquestes últimes, tot i ser poques, són les que han quedat. Crec que el pròxim president del Barça hauria d’intentar no tenir cap actuació desafortunada.

Però aquest és un càrrec amb responsabilitat i tensió. És possible no fer cap relliscada?

Sí, i el president hauria de ser el primer en donar exemple. Cal trobar les màximes complicitats amb tot tipus d’institucions, amb d’altres clubs i tenir un contacte molt directe amb el soci.

S’atreviria a posar nota al president Laporta?

De posar notes no n’he sabut mai però puc dir que serà recordat com un dels grans presidents del Barça.

Aquesta setmana Laporta ha presentat la seva plataforma web i s’ha acostat una mica més al seu futur polític…
Cadascú és responsable de les seves decisions. Tot és respectable i és ell qui ha de valorar quan i com planteja el seu futur polític. Si jo em trobés en la seva situació m’esperaria a no ser president del Barça.

Però vostè ha estat un home fort dins la junta. Mai li ha proposat que deixi la seva cursa política per després de les pròximes eleccions?
Això és irrellevant. Ell és qui ha tingut el sentiment de fer-ho com ho ha fet. En algunes ocasions ho ha fet perfecte, ha defensat els valors del Barça. Ara, però, està utilitzant el club com a instrument per arribar a la política.

S’ha generat controvèrsia arran del veto de Laporta tant a vostè com a Godall dins la Comissió delegada.
Se’ns va dir que per mantenir la neutralitat dins la Comissió i per tal que aquesta no es convertís en escenari de debats electorals, aquells membres involucrats en candidatures en quedàvem exclosos. Són arguments que puc entendre. El que demano és que realment tots els membres implicats en candidatures rebin el mateix tracte.

I aquí apareix el nom de Xavier Sala i Martín, que com a tresorer del club seguirà dins la Comissió delegada tot i formar part de la candidatura de Godall.
Segons els estatuts el tresorer ha d’estar dins d’aquesta Comissió, però crec que es pot trobar la fórmula per evitar que cap persona vinculada a una candidatura hi sigui.

Substituint a Sala i Martín?
Per exemple.

Parlem de futbol. Ja hi ha qui intenta qüestionar l’equip de Guardiola. Tot conjunt s’ha de regenerar. Aquest Barça es pot millorar d’alguna manera?
Aquest és el millor equip del món. És un grup fet pels tècnics. I tenim molt clar que seguirem donant tota la confiança tant al secretari tècnic com a l’entrenador. Han de ser ells qui pilotin la renovació d’aquest equip.

Entrenador i secretari tècnic, dos dels pilars sobre els quals basarà la seva presidència en cas d’arribar-hi?
Sí, i a més, inversió en la Masia sense renunciar al futbol espectacle i competitiu. Un model econòmic que segueixi apostant per la internacionalització del club. I respecte a propostes concretes, la construcció d’un nou Palau Blaugrana, la reforma del Camp Nou i la requalificació del Mini Estadi.

Per acabar una pregunta de caire més personal. Quin tipus de relació té avui amb Laporta?

La meva relació amb el Laporta del 2003 era molt més propera que la d’ara. No sé qui o què n’ha tingut la culpa, però em veig molt més allunyat avui de les seves formes i maneres de fer.

Nou comentari