Johan Cruyff explicava en el documental “L’últim partit: 40 anys de Johan Cruyff a Catalunya” una anècdota que deixava molt clar tant el seu tarannà com la seva defensa de la llibertat i la singularitat de Catalunya. Quan va néixer el seu darrer fill, l‘exjugador i entrenador del Barça va decidir amb la seva dona posar-li Jordi, perquè aleshores ja vivien a Catalunya.
Com que va ser un nen, es van decidir per Jordi. Primer van fer el registre a Holanda, on no van tenir cap problema amb el nom. Quan van arribar a l’Estat es va trobar amb una situació que per ell va ser totalment nova. Era a principis de 1974, amb Franco ben viu. Al registre espanyol li van dir que no es podia dir Jordi, sinó que “aquí se tiene que llamar Jorge”. La reposta de Cruyff va ser taxativa: “No, se llama Jordi y se escribe así”. El funcionari li va respondre que no ho podien fer i Cruyff no va dubtar ni un moment: “Si no quieres hacerlo no lo hagas, es tu problema, no el mío. Pero si escribes algo y yo lo tengo que firmar, entonces lo escribes como yo quiero”.
Finalment, Johan Cruyff ho va aconseguir i va ser un dels primers ciutadans que va poder inscriure el seu fill amb un nom en català.
