Vallecas, l’humil i orgullós barri madrileny, s’ha convertit en una festa per al Barça en els últims cinc any. Avui no ha sigut una excepció: 1-5, amb tres gols de Messi, que sumen en el darrer lustre un global d’1 a 23. “Sí, se puede“, cridava l’afició del Rayo, fent referència al seu il·lustre diputat Pablo Iglesias, però l’atreviment sense discussió de Paco Jémez, ni amb 10 jugadors ni amb 9, sempre volent ser protagonista sobre el camp, ha acabat amb una altra golejada barcelonista. El Barça ho ha fet fàcil, primer amb joc directe, després aprofitant les deficiències rivals. Còmode victòria, tres punts més cap al Camp Nou que mantenen els 8 sobre l’Atlètic i els 12 al Madrid en el liderat quan queden 11 jornades. I dada per a la història: 35 partits sense perdre, superant l’històric llistó dels 34 de la Quinta del Buitre de la temporada 88-89.
Davant uns 20.000 espectadors, ple absolut, el Barça no s’ha esgarrinxat les vestidures per sortir en llarg fins a sis cops a través de Bravo, i algunes més dels centrals, per superar la pressió del Rayo, que com estava previst ha formulat una defensa individual per aturar les passades interiors blaugranes. Ha sigut un Barça pràctic, que no ha volgut córrer riscos a la capsa de mistos de Vallecas -el camp més reduït de Primera-, a l’espera d’un gol que ha arribat al minut 21, en una errada innocent del porter Juan Carlos, blocant malament una sortida i servint en safata el 0-1 a Rakitic.
Només dos minuts després, una pilota robada a l’eix Messi l’ha aprofitat per connectar amb Neymar en una doble paret i l’argentí ha marcat pel pal curt, en paral·lel, el segon. Aleshores, el Rayo ha oblidat algun marcatge de la medul·lar i el Barça, que ha rotat els laterals amb la titularitat de Sergi Roberto i Mathieu, ha passat a tenir més espais. L’embranzida inicial vallecana s’ha anat apagant, per més que volgués transitar per baix fins a l’àrea barcelonista, fidel a l’estil de Jémez, i el Barça hauria pogut incrementar el marcador.
Quan ja s’albirava el descans, una entrada amb tot en zona de ningú de Jaime Llorente -cedit pel Madrid- ha tocat pilota, però també perillosament el genoll de Rakitic i l’àrbitre li ha ensenyat la vermella. Potser ha estat excessiva l’expulsió, d’aquelles jugades que cadascú en tindrà una opinió, però el cas és que el Rayo s’ha quedat amb 10. Aquí el matx ha quedat liquidat.
A la represa, el Barça no ha afluixat i Messi ha fet el tercer després d’un rebuig al pal a xut de Suárez. Tot i estar amb un menys, el Rayo no s’ha tirat enrere, pressionant a dalt i exemplificant el seu compromís amb el joc d’atac. Quasi com un regal per la seva proposta, Manucho ha marcat l’1-3, però Messi ha resolt una contra amb l’1-4. No hi ha hagut ni emoció. Després Iturra ha vist la vermella en un penal que Suárez ha fallat -atenció al bagatge negatiu des dels 11 metres!- i amb un contrari amb 9 només calia que s’acabés el partit. Arda ha posat la cirereta amb el cinquè i el Barça torna a Barcelona amb les forces intactes i un resultat rodó. Vallecas és culer.
