Un Tour més obert

El recorregut, amb menys muntanya i molt poca contrarellotge, posa a prova el tricampió Froome, sense grans resultats aquest any. Cap català avui a la sortida a Düsseldorf

Arriba el juliol i el Tour, la volta ciclista més important del món, que sobrepassa fins i tot el seu esport, és puntual a la seva cita. La ronda francesa arrenca avui (15.15 h, Teledeporte) a Düsseldorf, Alemanya, amb una contrarellotge de 14 quilòmetres, sense un favorit tan clar com en la seva edició anterior. El tres vegades guanyador -2013, 2015 i 16- Chris Froome (Sky) no ha mostrat aquesta temporada la superioritat que se li suposa i en el test previ de la Dauphiné no només no va vèncer sinó que se li va escapar la crono i no va protagonitzar cap atac dels seus. Amb 32 anys, el britànic nascut a Kenya genera alguns dubtes sobre el seu estat real de forma tot i que ell no es deixa intimidar: “Aquest any arribo més fresc, però sé que serà el repte més gran de la meva carrera”.

 Efectivament, Froome ha dosificat el seu primer tram de calendari amb l’objectiu d’entrar a la tercera setmana del Tour sense les estretors de cursos precedents i també amb la vista posada en la Vuelta de finals d’agost i principis de setembre. A favor seu, sempre a priori, té un recorregut amb només tres finals en alt –La Planche des Belles Filles, el Peyragoudes i l’Izoard- i un dia a dia més estratègic en què s’intueix que la feina d’equip, i ell té el més fort, l’Sky, pot marcar la pauta. A saber, gregaris de luxe: Landa, Thomas, Nieve, Kwiatkowski o Kiryienka. En contra, la ruta. “No em beneficia tant com altres anys perquè hi ha pocs km contra el crono. Crec que serà una edició molt competida, amb poques diferències”, afirma Froome. Té raó. Mai hi havia hagut tan pocs km contrarellotge, 36,5 repartits en dues etapes: la primera i la penúltima. Probablement, el Tour es decidirà als Alps, amb la pujada i baixada al Galibier i l’ascens a l’Izoard, a tres dies de la meta de París.

 

Sigui com sigui, segons els especialistes, Froome tindrà com a principals rivals Nairo Quintana (Movistar), Alberto Contador (Treck) i Richie Porte (BMC). El colombià intentarà un any més pujar al graó més alt del podi després de dos segons llocs (2013 i 2015) i un tercer (2016). Està a l’edat ideal, 27 anys, per assaltar el Tour però un escalador com ell pot necessitar més km de muntanya dels que hi ha. Contador és el més ofensiu de tots, home de caràcter, motivat com sempre, tot i que els seus quasi 35 anys li juguen en contra. “Li poden faltar cames”, adverteix Hinault. El madrileny no ho veu així, just quan es compleix una dècada de la seva primera victòria (2007): “Estic content que 10 anys després, havent passat diferents generacions, segueixi sent un dels candidats al triomf. Tinc més experiència, però la il·lusió no ha canviat”.

Porte, de 32 anys, apareix com el tercer outsider. L’australià, amic i company d’entrenaments de Froome a Mònaco, sembla que pot tenir la seva gran oportunitat quan ja ningú comptava amb ell. Ha fet una gran Dauphiné i, com el seu compatriota Cadel Evans al seu moment –guanyador el 2011 amb 34 anys-, s’està revelant com un corredor de maduració tardana. Qualsevol altre guanyador als Camps Elisis seria una sorpresa, per bé que ja se sap que el Tour és una caixa per obrir i està subjecte a multitud de circumstàncies. Les alternatives a aquest quartet poden passar per l’italià Fabio Aru (Astana) o el francès Romain Bardet (Ag2R La Mondiale), que busca la gesta d’acabar amb 32 anys de sequera de ciclistes locals. L’últim va ser el llegendari Hinault en el ja llunyà 1985.

 

A l’espera de Marc Soler

 

Pel que fa a la participació catalana, serà nul·la. Per primer cop des del 2012 no hi ha cap ciclista del país inscrit. Després de la retirada del Purito Rodríguez al desembre, ha sobresortit el jove Marc Soler (Movistar), però el prudent conjunt d’Eusebio Unzue ha decidit reservar-lo per a la Vuelta i no exposar-lo a la pressió del Tour. En tot cas, el corredor de Vilanova i la Geltrú –de només 23 anys i unes condicions molt prometedores- està cridat a grans fites en els propers anys. La representació espanyola és la més escassa i envellida del segle XXI: tan sols 13 corredors i una mitjana d’edat de més de 32 anys.

 

Però hi hagi qui hi hagi, el Tour és un esdeveniment global que garanteix espectacularitat, de grans i petites històries, i d’aquí la seva hegemonia ciclista que s’enfila ja als 104 anys. Les dades parlen per si soles: mou al voltant de 4.500 persones cada dia entre organització, grups esportius, mitjans de comunicació, patrocinadors, caravana publicitària i proveïdors. Hi haurà, a més 26.000 agents que velaran per la seguretat i s’esperen més de 12 milions de seguidors a les carreteres. La prova serà emesa per 100 canals a 190 països i han estat acreditats més de 2.000 periodistes. Unes xifres que només estan a l’abast del Tour, la carrera que amenitza les tardes de juliol i situa el ciclisme durant un mes com l’esport rei.  

Nou comentari