Un golàs de Florenzi, quasi des del mig del camp, superant Ter Stegen i entrant per l’escaire, ha igualat la superioritat del Barça a l’Olímpic de Roma. Florenzi és un lateral dret tan sòlid com discret, més aviat defensiu, i que avui s’ha tret del barret un xut impensable que ha empatat el gol de Suárez de cap. Ha sigut el minut trenta de partit, deu després que l’uruguaià fes el 0-1 i semblés fer justícia al futbol que s’estava veient. Però contra un conjunt italià sempre s’ha d’estar previngut davant el seu esperit de supervivència. En són experts i aquesta nit ho han demostrat. 1-1 en el debut a la Champions.
Sense fer res de l’altre món, o molt més del que es pot pensar des de la perspectiva blaugrana, tancat amb un 4-5-1, ple de solidaritat, amb només Dzeko per davant de la pilota, la Roma ha resistit els atacs dels barcelonistes, no constants però sí regulars. Messi ha estavellat una pilota al travesser, Suárez també ha tingut l’1-2, Alba ha fregat el gol al descompte, però la victòria no ha arribat. El Barça ho mereixia, per control i ocasions, tot i que la profunditat no ha estat la d’altres dies.
La Roma, fidel a la idea del Calcio, sense tenir l’esfèrica, ha acabat imposant la seva dinàmica de qui minuts passa anys empreny, adormint el matx quan podia, amb certa sort també i aconseguint sortir prou viu després dels 90 minuts. Avui ha estat un golàs d’un lateral, altres vegades ha sigut un davanter en un rebuig, però mantenen la seva històrica competitivitat. No manen a la Champions, estan lluny del poder que tenien fa 20 anys, però se’ls ha de tenir en compte. Un punt per compençar per al Barça en l’intent de reeditar el títol.
