Alfonso Pino Zamorano fou àrbitre de Primera Divisió entre els anys 2001 i 2013. Conegut a Catalunya per expulsar sis jugadors en un Espanyol-Barça, l’excol·legiat de 45 anys ha explicat, en una entrevista a El Español, els suborns i les maniobres d’Ángel María Villar per tenir controlat el col·lectiu arbitral i per mantenir-se en el poder com a president de la Reial Federació Espanyola de Futbol.
L’ara fisioterapeuta relata que, durant els quatre anys que fou assembleista de la federació va votar Villar “perquè ja vas adoctrinat. Van utilitzar tot el què tenien per convèncer-nos. […] Havíem tingut uns augments de sou i el propi Victoriano Sánchez Arminio [responsable dels àrbitres] et deia: ‘mira el què tenim i el què podem guanyar'”. A Pino Zamorano, per ser membre de l’assemblea de la RFEF, el va votar “gent de tota espanya que ni em coneixia. Tot està dirigit. A partir d’aquell moment es posa en marxa tota la maquinària de la federació”.
En l’entrevista, l’exàrbitre remarca que, “al llarg de la història, els assambleistes [àrbitres] han anat pujant de categoria” i detalla tota una maniobra per minimitzar el poder de López Nieto, Pérez Lasa i Daudén Ibáñez, col·legiats de prestigi: “Fa uns anys, López Nieto va fer unes declaracions contra Villar i en una reunió d’àrbitres ens van passar un text en contra seva perquè el volien fer fora del càrrec. Estàvem asseguts junts Pérez Lasa, Daudén Ibáñez i jo. Ells no el van signar i jo en un principi tampoc ho volia fer, però al final em vaig espantar i el vaig signar. Quan va acabar la temporada, Pérez Lasa, que havia de ser internacional, ho va deixar de ser i van posar Velasco Carballo. I Arturo Daudén Ibáñez, que era top class i podia xiular una final de Champions, el van baixar a Segona. Això ho he viscut jo, no m’ho ha explicat ningú. O estàs amb mi o estàs en contra meva”.
Un 5% del sou per ser “representant arbitral”
Pino Zamorano explica, a més, el suborn patit a la seva federació territorial, la de Castella-La Manxa, per tal de tenir-lo controlat. “Se’m van apropar i em van demanar un cinc per cent d’allò que jo guanyava a Primera Divisió en concepte de representant arbitral. […] Si finalment aconsegueixes ser el representant arbitral de dos àrbitres i de dos assistents a Primera, és un cinc per cent de 200.000 euros sense fer absolutament res més que anar allà [a la Federació] a dir que ‘aquest noi és molt bo’. Així et cauen uns calerons”.
