Durant molt anys, pràcticament durant tota la història del FC Barcelona, els aficionats de l’equip blaugrana resaven a tots els sants perquè el seu equip aconseguís evitar els conjunts més perillosos del continent en la màxima competició europea de clubs. Des de la seva primera participació, la temporada 1959-60 (les quatre primeres no les va jugar), el Barça no ha volgut disputar els seus enfrontaments a les fases finals davant equips que, teòricament, tenien un nivell esportiu superior.
Els catalans sempre havien desitjat emparellaments senzills, viatges a estadis poc imponents i sense una gran història a la Copa d’Europa, per anar passant rondes i per intentar arribar a una final que ben poques vegades ha disputat. La vida del barcelonisme ha estat així durant gran part de la seva trajectòria, fins i tot durant l’època daurada del Dream Team de Johan Cruyff, els dos meravellosos anys de Frank Rijkaard i fins gairebé pràcticament la meitat de l’etapa de Pep Guardiola a la banqueta. El Barça sempre s’havia mostrat poruc, temerós de la presència d’un enorme rival als quarts de final o a les semifinals de la Lliga de Campions. El Bayern de Munic, el Reial Madrid, el Manchester United, el Milan, la Juventus o, fins i tot, el Liverpool, no es podien veure ni en pintura.
Però la història ha canviat. El Barça ja no és el club dels anys 60, 70, 80, 90 o dels inicis del 2000. L’entitat blaugrana ja no s’amaga, els socis i aficionats barcelonistes han sortit del cau i ja no desitgen enfrontar-se al Galatasaray, a l’Anderlecht o al Basilea de torn. El que necessiten ara és adrenalina pura. Després d’una temporada i mitja mostrant-se infal·lible, el Barça no tem ningú, sinó tot el contrari. Són els equips rivals, els que aquest divendres seran al sorteig, els que desitjaran evitar un emparellament amb el conjunt de Luis Enrique.
Messi, Suárez i Neymar són favorits, altra vegada, per aixecar la Lliga de Campions i acabar amb totes les estadístiques d’aquest torneig, les que, principalment, diuen que cap equip ha aconseguit mai repetir títol. La temporada passada ja van trepitjar el Manchester City, el PSG i el Bayern de Munic, tots tres en el partit d’anada, i aquest any van camí de repetir la gesta. El Barça, per ser campió, vol guanyar els millors equips d’Europa i, per això, tan li fa el rival que li depari el sorteig. Ni el mateix Reial Madrid li fa por.
El Bayern, sens dubte, és l’equip més fort després dels blaugrana, però no sembla que, avui, estigui capacitat per derrotar un conjunt que ha aconseguit ser imbatible adaptant-se al joc del seu rival. Amb pilota, sense ella, amb joc de posició, al contraatac, esperant l’error, apretant pel centre, obrint-se a les bandes, etc. Tots aquests registres els té dominats i no hi ha cap equip a Europa capaç de reinventar-se i amotllar-se tan ràpid com ho fa el Barça.
Aquest divendres (12:00 hores) a Nyon, el Barça serà el rival a evitar, en una clara demostració d’aquest gir de 180 graus que pren el llibre del futbol europeu. La història ha canviat, ara l’escriuen els catalans.
