La temporada del Barça s’ha estroncat. Dos gols de Griezmann, en una pèrdua ben culminada al primer temps i de penal a les acaballes, han condemnat l’equip de Luis Enrique als quarts de final de la Champions. Resten la Lliga i la Copa, però acabi com acabi, ja no serà el mateix. Els 39 partits invicte quedaran com un camí feliç i anecdòtic. Així de cruel és el futbol. I així d’injust és que l’àrbitre s’empassés un penal com una catedral que probablement hauria suposat la pròrroga al minut 90. Tampoc és que el Barça s’hi rebel·lés excessivament, quan s’hauria d’haver menjat el col·legiat, i acceptés el destí de l’eliminació. No es pot dir que l’encara actual campió no hagi competit, com en dies anteriors, però li ha faltat ànima i que Messi i Neymar decantessin. Tot el curs depenent d’ells i en el moment crucial hi han estat, però no han mossegat. Fins a quatre faltes ha enviat l’argentí als núvols entre avui i dimarts passat. Un símptoma més del descarrilament de les darreres setmanes.
La dinàmica ha virat sensiblement a la mitja hora. Els matalassers han avançat línies i això ha deixat algun espai per al Barça, que tampoc ha sabut trenar contres valuoses. No ha tingut ni una ocasió clara en tot el primer temps, així que el marcador semblava apuntar a un 0-0 al descans. Però en una de les poques errades barcelonistes, en un mal rebuig d’Alba, frontal i no lateral, ha servit a Saúl per centrar ràpidament amb l’exterior -l’hagués firmat el mateix Cruyff- perquè Griezmann rematés de cap a gol. Era el minut 35 i la mitja part s’ha concretat deu segons abans del 45. L’àrbitre Rizzoli, permissiu amb Godín, així ho ha volgut.
A la represa, obligat, el Barça s’ha llançat a l’ofensiva sense que abans se li glacés la sang per un travesser de Koke. Ha estat una de les últimes estrebades de l’Atlètic. Com a l’anada, els laterals barcelonistes han tingut més presència i més amunt, i la velocitat de circulació s’ha incrementat, mentre que els locals s’anaven escorant progressivament a la seva pròpia àrea. Ja no eren dues línies de 4 sinó de 5, amb l’entrada de Thomas. El Barça rodejava la frontal, incidia fins al fons de les bandes, però ni així en sortia una oportunitat de debò. La que ha estat més a prop del gol ha sigut una centrada d’Alba que Gabi ha salvat quan Piqué ja rematava a gol.
Era un voler i no poder, amb Messi i Neymar lluny del seu millor nivell, sense trobar solucions Luis Enrique -derrotat per primer cop en dos anys-, que ha fet entrar Sergi Roberto i Arda. L’Atlètic, intens, brau, incansable, era una màquina de treure aigua i esperar un contraatac, res que no se sabés i que alhora fes vibrar el seu estadi. Amb tot, l’empat hauria pogut ser o en tot cas el 2-1 perquè Griezmann havia transformat uns 11 metres instants abans, per mans d’Iniesta. No és qüestió de posar excuses pel cantó culer, però Rizzoli li ha escamotejat un penal de llibre al descompte en unes mans dins l’àrea que ha xiulat fora. Un escàndol. Aquí la sort se li ha girat en contra i ja ningú podrà dir que els arbitratges europeus bufen cap al Camp Nou. La realitat, però, és que el somni del triplet i la corona continental s’esfumen i la temporada, tot i tenir la Lliga i la Copa a tir, queda mal ferida. I encara que sigui lleig dir-ho, encara més amb un Madrid mediocre a les semifinals.
Fitxa tècnica:
At. Madrid: Oblak; Juanfran, Godín, Lucas (Savic, min. 92), Filipe Luis; Augusto, Gabi, Koke, Saúl; Griezman (Correa, min. 89) i Carrasco (Thomas, min. 72).
Barcelona: Ter Stegen; Alves (S. Roberto, min. 63), Piqué, Mascherano, Alba; Busquets, Rakitic (Arda, min. 63), Iniesta; Messi, Suárez i Neymar.
Gols: 1-0, min. 35: Griezman; 2-0, min. 86: Griezman.
Àrbitre: Nicola Rizzoli (italià). Ha amonestat Gabi per l’Atlètic i Neymar pel Barça.
Estadi: Vicente Calderón. 53.000 espectadors
